Democràcia versus demofòbia

"El 6-F va molt més enllà de Mas, Ortega i Rigau. Ni els Comuns en podran fugir, malgrat l’odi visceral anticonvergent que guia una bona part dels seus integrants"

El 9 de novembre de 2014 va marcar –sens dubte– un abans i un després en la política catalana. Aquella “costellada” que va aplegar dos milions tres-cents cinc mil dos-cents noranta demòcrates que volien expressar la seva opinió sobre el futur polític del seu país ha fet trontollar les bases del règim. Fins al punt que el dilluns 6 de febrer, l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Educació i actual diputada de Junts pel Sí al Parlament Irene Rigau, seuran al banc dels acusats per haver permès la consulta del 9-N. Artur Mas s’enfronta a una inhabilitació de 10 anys mentre que en el cas de Joana Ortega i Irene Rigau serien 9 anys.

 

Independentment de les preferències polítiques que cadascú, legítimament, té, hem de ser molt conscients del que està passant. Perquè encara que els principals afectats en aquest cas siguin aquestes tres cares públiques, qui realment està sent jutjat, des del punt de vista moral, és la mateixa democràcia i els seus garants, que són els ciutadans de Catalunya. El missatge que ens està fent arribar la Fiscalia amb les seves actuacions és que els ciutadans de Catalunya no tenen dret a ser consultats sobre el futur polític de Catalunya. És un atac en tota regla a la llibertat d’expressió i, per això, molt observadors del món acadèmic i jurídic estaran presents el 6-F, sense oblidar els nombrosos corresponsals de mitjans d’abast internacional (més de 300).

 

El 9 de novembre 2014, una aclaparadora majoria dels ciutadans de Catalunya van demostrar que la democràcia i el tarranà pacífic és la fórmula guanyadora en el procés d’independència. Es va tornar a demostrar el 27-S amb un mandat explícit per construir un Estat independent en forma de República i referendar-lo. I ho tornarem a fer les vegades que facin falta. Perquè aquest país, Catalunya, ha triat la democràcia –i no l’arbitrarietat constitucional– com a base fonamental per a la convivència i el progrés social. No s’enten, per tant, que els demòcrates, siguin del color polític que siguin, tinguin l’origen que tinguin, no facin costat als qui són perseguits per voler escoltar l’opinió dels ciutadans. No cal ni parlar d’aquells que, a plena llum del dia, critiquen la judicialització de la política mentre que, amb la foscor de la nit, se'n van al Tribunal Constitucional a presentar recursos en contra del seu propi Parlament.

 

Insisteixo. El 6-F va molt més enllà d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Ni els Comuns en podran fugir, malgrat l’odi visceral anticonvergent que guia una bona part dels seus integrants. D’altra banda, ara que l’operació “diàleg” ha mutat en l’operació “precinto” després de la decisió favorable de la CUP als comptes, podem estar convençuts que la repressió pujarà de to cada dia. I el 6-F, a parer meu, és la certificació de la derrota de l’Estat espanyol a Catalunya. No oblidem que aviat vindrà el torn de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Cal doncs recordar que tots tenim la nostra part de responsabilitat en la defensa de les nostres institucions democràtiques. No podem defallir. L’esperit pacífic i l’exercici directe de la democràcia ens portarà, tard o d’hora, a fer efectiva la nostra independència. I val més que sigui ben d’hora, ben d’hora.




Comentaris
Miquel Just
Excel.lent l'article d'e Tayssir Azouz. Ho subscric tot.
0
Títol equivalent
Democràcia enfront de secessionisme.
38
Narcís ( on són els DDHH dels catalans? on són sos drets civils i polítics? on n'és la Convenció Europea dels DDHH ensems sos protocols? on n'és la Carta Internacional dels DDHH? .. i amb més raó davant botxí anihilador i espoliador com el que patim?
Res a afegir! Clar i català! PD: no estan jutjant 3 persones quines siguin .. estan jutjant 2.305.290 catalans, votants catalans pro la llibertat, pro la llibertat d'expresió, pro el dret àdhuc dret natural i pro la democràcia ( qui pot negar-s'hi?)!
0
Un judici per inhabilitar el poble català
El poble català no pot reconeixer un estat, una constitució, unes lleis i un sistema judicial i polític que el neguen com a poble i no reconeixen els seus drets nacionals i com a subjecte polític. El 6F, en la figura de tres alts representants electes, jutgen i volen inhabilitar el poble català.
0
Endavant per la República catalana democràtica independent!
La seva justícia i les seves lleis ja no son les nostres! Ja no ens les creiem ni les reconeixem, han perdut tota credibilitat entre el poble català! Per això necessitem lleis noves, nova justícia i una nova constitució, aquestes sí veritablement democràtiques, nascudes del poble català i no del vergonyòs pacte del 78 amb el franquisme (bressol de corrupció). Per això, per molt que reprimeixin, ja no hi ha alternativa possible: endavant per la República catalana democràtica independent!
0
Si empren la força, és que no han convençut...
...és a dir: si empren la força, han perdut!
0
Si surt el ramat al carrer
És que no tenen millors arguments. Han perdut.
10
Jordi Estelada
Em quedo amb una frase: "El 6F és la certificació de la derrota de l'estat espanyol a Catalunya".
2
Pere de Kaltruku
Estem amb una democràcia ho No?; si es que SI, tinc el dret de pensar públicament amb el meu dret a votar,pacíficament i en tota llibertat. Jo també vaig votar el 9-N.
2
Buff!
Ens van arrabassar la sobirania il•legítimament i ara la recuperarem de manera legítima.
0

envia el comentari