Carreró sense sortida

"Ha costat Déu i ajuda, però l’independentisme torna a tenir el partit en l’únic terreny on el pot guanyar: democràcia versus demofòbia"

Ha costat Déu i ajuda, però l’independentisme torna a tenir el partit en l’únic terreny on el pot guanyar: democràcia versus demofòbia, urnes versus precintes, vots versus prohibicions, pacifisme versus amenaces d’utilització de la força, voluntat popular versus tribunals, mobilització al carrer versus joc brut policial i mediàtic. Ha costat Déu i ajuda perquè en el camí ha calgut modificar el full de ruta inicial per posar el referèndum al centre de tot plegat (gràcies, ANC, per aquella consulta interna), i perquè s’ha corregut un risc greu i molt real de descarrilar amb la discussió dels pressupostos. Però ara el camp de la batalla final ja està definit.

 

 

Potser el més sorprenent i significatiu d’aquest camp de batalla és que hi haguem arribat sense que per part de l’estat hagi aparegut una oferta política que dotés de contingut positiu el No a la independència. És realment molt bèstia que això no s’hagi produït. Molt bèstia perquè és una renúncia explícita a la política, a la seducció, a la negociació: una renúncia a convèncer. I és molt bèstia també perquè la tercera via ha estat una súplica quasi desesperada de la Catalunya lleial a Espanya, la que no vol trencar sota cap concepte, la Catalunya godoniana, zètica, fomenttreballera i pontaèrica. Si jo formés part d’aquesta Catalunya em sentiria molt humiliat, no per l’independentisme, sinó per l’estat. Madrid no els ha fet ni cas.

 

 

I és així, dèiem, com arribem a la batalla final amb l’escenari més favorable. Probablement dilluns a les 8 del matí es trobaran amb la primera sorpresa, però les pròximes setmanes i mesos en tindran més. L’embogida escalada repressiva segur que pot fer patir el sobiranisme català, i especialment les persones directament afectades, però políticament és un carreró sense sortida per a l’estat: si no compleix les amenaces, perdrà el poder coercitiu (l’únic que li queda, un cop ha renunciat a convèncer) i veurà impotent com Catalunya se’n va; i si les compleix, potser aixafarà momentàniament el país però dispararà el suport social a la independència fins als nivells on ja tot esdevé irreversible. Pot perdre encara l’independentisme? Sí, es clar. Pot perdre si als dirigents els venç la por i no fan el que han de fer, si el carrer falla i a l’hora de la veritat es demostra que no està disposat a més sacrifici que anar de mani un cop l’any, i pot perdre si s’inventa un nou motiu per barallar-se internament i arriba al referèndum parlant d’ell mateix en comptes del país. Sí, sens dubte, el partit es pot perdre. Però només per gol en pròpia porta.




Comentaris
Si recorren a la força és que ja han perdut
La seva justícia i les seves lleis ja no son les nostres! Ja no ens les creiem ni les reconeixem, han perdut tota credibilitat entre el poble català! Per això necessitem lleis noves, nova justícia i una nova constitució, aquestes sí veritablement democràtiques, nascudes del poble català i no del vergonyòs pacte del 78 amb el franquisme (bressol de corrupció). Per això, per molt que reprimeixin, ja no hi ha alternativa possible: endavant per la República catalana democràtica independent!
Narcís
Què hi puc afegir? Res ( ha estat clar i català .. ha tocat totes les tecles!)! PD: però si defora/ espanya està tot el temps, a totes hores, dia rere dia, dient que espanya són ells .. llavors, per què o de què és queixen? Nota: la hi quedin i .. tots feliços fora mida! Anotació al marge: qui vol ser dessota estat catalanòfob sense remei i, a sobre, anihilador i espoliador ( a banda de plagiari, usurpador i fals amb la/ nostra història!) .. a més que et maltracta, insulta, escarneix i befa?
ferran
Sempre he pensat que la independència només la aconseguirem amb una DUI quan tinguem la suficient massa crítica..Ara hem de recolzar el president amb el referèndum, encara per el camí perdem el control de la gestoria que l’imperi que ens te colonitzats anomena autonomia.
Carreró sense sortida
L'únic carreró sense sortida de tot això és el del "9 de novembre". Carreró inaugurat per Mas i el seu sèquit davant de tres o quatre veïns a Montoliu de Lleida.
els espanyols comptaven amb el vot amic de la CUP
La rabia i la repressio dels espanyols demostra que la CUP ens ha fet perdre molt de temps. No sé si en són conscients...que han estat l'idiota util de l'enemic
Villarroel
Comte amb lo de idiotes a la CUP, perque amb aquest comentari quedes retratat.
ENRIC
En primer lloc vull dir que a la CUP, finalment s'ha imposat el patriotisme i el sentit comú. Desprès, que tot i esperant el referendum (imprescindible¡) podrem respirar una mica tranquils quan s'aprovi la llei de Transitorietat política. Passat això, Madrid podrà dir i fer el que vulgui. Hem d'apressar als nostres dirigents perquè aquest segon pas es faci al abril o maig, a més estirar.
Churchill
Bravo Eduard, un escrit excel.lent
Pepo
No estem fent un procés nacionalista. El nacionalisme no surt per cap banda. L´independentisme que flueix des de la societat catalana, és d´arrel democràtica i és una reacció a les continuades humiliacions rebudes de part de l´estado español. És per això que mes rere mes, no para de créixer. Aquests dies ha sortit a la llum una enquesta en la que el 56´72% dels catalans diu que l´estado español no és democràtic i un 19´28% diu que no ho és prou. Queda clar que la independència va de democràcia.
EsQuanDormo
Molt bon article. Només una cosa: godo, z, foment i el pont no són uns tercers entre España i Catalunya, són España, i mai se sentiran humiliats per ella. Ben al contrari, si España utilitza la força seguiran al seu costat i ben orgullosos que estaran. España y ellos son así, señor.
Espanya davant de l'abismee
Ens ho posa fàcil... En poc temps coneixerem la victòria de Catalunya gràcies als imperislistes espanyols
Pepo
D´acord EsQuanDormo, però veuràs que el dia següent d´aconseguir la independència, tots aquests ens faran fora a tots dient que els més indepes eren, són i seran ells. Això no els hi podem permetre, perquè eternitzaran un sistema com l´espanyol, però de marca catalana. De cap manera. Trenquem el sistema.
Ramon
Més amunt algú afirma que no estem fent un procés nacionalista i que el nacionalisme no surt per cap banda. Fals. El nacionalisme és la raó fonamental, la raó de base de tot el que estem fent perquè només pel fet de ser una nació podem tenir dret a l'autodeterminació. Que pot haver-hi algú que vulgui la independència només per diners? Em sembla una baixesa i no em fa cap gràcia però jo no nego que pugui haver-hi independentistes així. Ara bé, que no pretenguin ells negar que existim nosaltres.
Ramon
El mateix post, també contraposa "nacionalisme" i "democràcia". Segons aquest independentista que només vol calers, afirmar que Catalunya és una nació, no pas una regió de la pretesa nació espanyola, és antidemocràtic. I desitjar que la nació catalana tingui salut, entenc que també. Quin miserable.
Ramon
I espera, espera, que el mateix sabatot també diu que ens volem independitzar perquè Espanya no és democràtica. Que Espanya no és democràtica, ho subscric perquè és evident que no té divisió de poders. Però tornem a les mateixes. Que parli per ell. No per tots. Jo, per exemple, voldria la llibertat de Catalunya encara que Espanya tingués divisió de poders. Som capaços de defensar la llibertat de Catalunya per qualsevol raó menys la fonamental, la normal, la que tothom al món entendria.
Ramon
Per cert, si Catalunya s'independitza, girarà indefectiblement a la dreta perquè desapareixeran automàticament les dues raons per les quals hem estat sent un Gran Parc Temàtic Progre. Ho dic pels que volen la independència per la pretensió contrària.

envia el comentari