Xoc de trens, primer fotograma

"El judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau del proper dilluns 6 de febrer obre un nou període per aquest país"

El judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau del proper dilluns 6 de febrer obre un nou període per aquest país. Un camí a recórrer totalment desconegut, per a tothom. Amb més de 30.000 persones inscrites a la mobilització de suport a l’expresident i les dues exconsellres, tot fa pensar que aquest judici polític marcarà un abans i un després en el procés sobiranista. Tal i com ho va fer la primera manifestació massiva de l’11 de setembre, l’any 2012. Aquella Diada va servir per moltes coses, entre d’altres perquè per primera vegada en democràcia un president de la Generalitat decidís donar suport a la reclamació que havia fet que dos milions de persones sortissin al carrer. Des d’aquell dia, tot va canviar en la política catalana. I en l’espanyola. 

 

El mateix succeirà aquest dilluns. És molt probable que el passeig Lluís Companys de Barcelona es quedi petit i caldrà veure si els tres imputats poden entrar amb facilitat al TSJC. Però el que està clar és que quan surtin del jutjat, ja serà un moment nou per a Catalunya. I el govern de l’Estat haurà de decidir què en fa, de tot això. Però rés fa pensar que, de sobte, es torni democràtic. Que vulgui pactar un referèndum. Que decideixi que els tribunals no solucionen problemes polítics. I que entenguin que la democràcia no es pot precintar. No sembla que aquesta hagi de ser l’actitud de l’Executiu que presideix Mariano Rajoy.

 

De fet, tot indica precisament el contrari. L’Operació Precinte -tal i com l’ha anomenat la portaveu Neus Munté- poc té d’Operació Diàleg. És molt possible que els tics autoritaris i antidemocràtics tornin amb força i, no en tingueu cap dubte, que l’Estat farà tot el possible per evitar el referèndum. El problema és que molts catalans ja no reconeixen al govern de l’Estat cap mena d’autoritat. I el poder -que el té- cada vegada els espanta menys.




Comentaris
ona
Doncs sí, no espanta res. És més, el que espanta és aturar-se o posar la marxa enrera, llavors sí que estaríem perduts, com a poble i com a societat. Catalunya no serem mai considerats "iguals". Els primers en no considerar-nos-en són els castellans.
Joan Benet
Som molts que d'espanyols ja només ens queda un DNI imposat. La desconnexió emocional és un fet irreversible, només queda fer-la efectiva en termes polítics. Ja falta menys per perdre de vista els veïns incívics, aprofitats i maleducats. No els trobarem a faltar...
Si recorren a la força és que ja han perdut
La seva justícia i les seves lleis ja no son les nostres! Ja no ens les creiem ni les reconeixem, no tenen cap credibilitat ni prestigi entre el poble català! Per això necessitem lleis noves, nova justícia i una nova constitució, aquestes sí veritablement democràtiques, nascudes del poble català i no del vergonyòs pacte del 78 amb el franquisme (bressol de corrupció). Per això, per molt que reprimeixin, ja no hi ha alternativa possible: endavant per la República catalana democràtica independent!
Narcís ( tothom sap que espanya és madrid i viceversa que no pas Catalunya, que no pas Barcelona .. vegi’s com bé han subrallat els ‘ mitjans espanyols ‘ ser a madrid el congreso d’aquests C’s !)
Si un covard, si un macarró, si un criminal ens hi veu punts febles, ens hi veu por, se n'adona d'escletxes en nostres determinacions ( damunt, fonamentades fora mida, i no diguem-ne res, aquests darrers anys) .. més ' pinxo ' ens hi serà! PD: si un referèndum és necessari per sotmetre un estatut ' amputat ' ( així, això o res!) .. amb més raó ha de ser-hi si nostre poble el demana pro sa llibertat ( i sinó .. ens n'anem!)!
Cap xoc de trens
Mentre el secessionisme ja ha recorregut repetidament a massives concentracions al carrer (és l'únic que li surt bé) el Govern espanyol ni s'ha despentinat. El seu tren està aturat i si comença a córrer no serà per la mateixa via que el del secessionisme.
Jordi Estelada
Com diu un tuiter: "La mentalitat de q la força està en els aparells d l'Estat està passant a la mentalitat de q la força està en la gent i llur determinació."
MFX
La nostra principal força són els calers. Imagineu-vos que 500.000 catalans no ingressem els calers a la hisenda espanyola. No s''ho poden permetre. Embargar-te significa un procediment executiu llarg que dura mesos i mentrestant haurien fet fallida i els banquer creditors d'Europa els hauríen obligat a negociar. No poden anar contra tanta gent que no ha pagat. A més, si molt et toquen el crostó, els pagues el deute al cap de mesos d'haver-los marejat, amb un recàrrec d'un 5%, només.
Cap xoc de trens?
El govern espanyol no s'ha despentinat? És clar, porta perruca. Estan més pelats que un cul de mona.
A
Per això la Santa endarrereix el tren del Prat.
Evarist
Ja en tenia ganes de que arribés el moment de les hòsties. Ja n'hi ha prou de la revolució dels somriures (que està molt be, però que ja portem 5 anyets!!) i d'anar amb el lliri a la ma. Ja tinc ganes de veure com se'ls cau la careta d'operacions diàlegs i fals bon rotllo i comencen els atacs, les amenaces i les pressions. Serà llavors que tota europa veurà com son de demòcrates els espanyols i potser deixaran de dir que és un assumpte intern i s'implicaran una mica. A lluitar i a guanyar!!!
Escac i mat
El mat del pastor deixa de funcionar si el rival té més de cinc anys i ha jugat als escacs més de tres vegades. Mat del pastor: "Si recorren a la forca és que ja han perdut i si no guanyem nosaltres". Plantejament sorgit d'algun alumne de escola bressol o de la fundació Josep Irla, que és pràcticament el mateix.

envia el comentari