Les persones i el projecte

"La Constitució de la República Catalana no pot fonamentar-se en comportaments dubtosos i activitats que no puguin fer-se públiques sense suscitar la suspicàcia i la por de la ciutadania"

S'entén per què els polítics del PP no dimiteixen mai, facin el que facin, tant si abusen del seu poder com si impedeixen l'exercici de drets ciutadans o cometen delictes. Saben que la dimissió no és mai la fi d'una aventura, sinó el seu començament. A continuació vénen les exigències que es demani perdó, les peticions de compareixença o les comissions d'investigació. És molt millor no dimitir i deixar que escampi.

 

Per això no va dimitir Trillo després de la catàstrofe del Yak42 de la qual és políticament responsable. Per això tampoc Rajoy demana perdó als familiars de les víctimes 14 anys després d'aquell desastre ocorregut quan ell era vicepresident del govern i, per tant, també responsable. Per això igualment tampoc va dimitir Fernández Diaz encara que estigui sota vehement sospita d'haver fet tot tipus de joc brut contra l'independentisme català, inclosa la presumpta "gesta" d'intentar destruir la sanitat catalana. Dimitir és reconèixer responsabilitat, potser culpabilitat i això no és una pràctica comuna de la dreta.

 

La dimissió de Santiago Vidal s'allunya de la pràctica hispana i s'acosta a l'europea. Es fan declaracions inoportunes o injustes o falses i, en conseqüència, es dimiteix. Aquesta dimissió ha provocat la coneguda allau de peticions de l'oposició, tractant d'acorralar tant al dimissionari com al govern català, principal afectat per les declaracions del jutge. Al marge de la torta intenció que tenen moltes d'aquestes peticions, és important que el bloc independentista i especialment ERC, organització a la qual pertany Vidal, continuïn en l'esperit europeu iniciat pel jutge, donin totes les explicacions que raonablement es pugui esperar i dissipen l'ombra del dubte en els procediments aplicats en el full de ruta.

 

És irritant veure com els que actuen de manera prepotent i de vegades suposadament il·legal, els que recorren a les clavegueres de l'Estat per aconseguir fins il·legals i immorals, els que censuren i abusen, s'erigeixin en paladins de la democràcia i l'Estat de dret. Però això no justifica el recurs al "i tu més" per la molt senzilla i poderosa raó que les dues parts no són iguals. Mai seran iguals els que lluiten per la llibertat i els que ho fan en contra, els que volen emancipar-se i els que subjugar als altres. Els qui aspiren al ple ús dels drets nacionals no poden recórrer als mateixos procediments que els que volen suprimir.

 

Les desafortunades declaracions de Vidal comprometen a ERC, a JxS i al conjunt del bloc independentista perquè afecten el comportament de les institucions. Els responsables no han de ser reticents a l'hora de dissipar dubtes, evidenciar la falsedat de les sospites, mostrar la neteja del govern i els seus departaments. L'oposició, inclosa la més reaccionària i xenòfoba, està en el seu dret d'exigir complertes explicacions i el govern català està en el deure de proporcionar-les. Les compareixences de les autoritats en seu parlamentària no han de ser obligades, sinó voluntàries. I si arribés a demostrar-se, que van incórrer en il·legalitats o actituds reprovables, han d'assumir la seva responsabilitat ipso facto i actuar en conseqüència. Són les persones responsables els qui han de pagar per això sota pena de que ho faci el projecte.

 

La Constitució de la República Catalana, de la qual el jutge Vidal és un dels corredactors, com el projecte d'emancipació nacional a què aspira, no pot fonamentar-se en comportaments dubtosos i activitats que no puguin fer-se públiques sense suscitar la suspicàcia i la por de la ciutadania.

 

Vidal-Quadras explica a Twitter que, quan s'abandona la protecció de l'Estat de dret, quan es va contra la llei, l'única solució és la força. És una amenaça òbvia procedent de la dreta españolista més cerril. Tot i que cal discrepar de la idea de la llei i l'Estat de dret que professa l'exeurodiputat del PP, en un sentit realista només cal donar-li la raó. Anar contra la llei, per iniqua que aquesta sigui, és arriscar-se a patir l'ús de la força, que a ningú agrada.

 

Per això és molt important que totes les actuacions del govern català siguin escrupolosament legals, per ajustar l'enunciat de Puigdemont a "de la llei a la llei". És essencial que, en arribar el moment crucial de la confrontació política del referèndum, l'Estat no hagi recorregut a l'ús de la força, emparat en una suposada il·legalitat prèvia. Que s'atreveixi a declarar il·legal el referèndum, al seu torn emparat en una legitimitat que té un ampli reconeixement interior i exterior.




Comentaris
Awesome
Els espanyols ho poden malmetre sempre. Els Catalans hem d'anar amb peus de plom, no ens toques el rebre!!! Cotarel,lo, fa segles que rebem les vostres rucades. VLT i mori el mal govern!!!
Te van a poner a caldo, Cotarelo
Estos mindundis sólo quieren que les des la razón. En cuanto les llevas la contraria se ponen como lo que son. Menuda plebe.
Gintonix
En Cotarelo té raó... a mitges. La història està farcida d'actes de resistència contra lleis injustes que han estat il.legals. Estalvio fer una relació que qualsevol que tingui dos dits de front ja coneix. Si es convoca el referèndum, s'estarà cometent una il.legalitat, no? No s'hauria de convocar, doncs. I així tornem a la casella de sortida cap a enlloc. El dilema és aquest: no es pot fer una truita sense trencar els ous. O si vols peixos, has de mullar-te el cul. O rendir-nos.
Narcís ( com pot posar al mateix nivell una ' responsabilitat ‘de nostre futur estat amb .. clavagueres, brutícia, top secret, il•legalitat/ il•legitimitat/ il•licitud i delictes fora mida d’estat oficial prepotent i tirà?)
Cotarelo, ras i curt: on n'és el ' pecat ' .. per ventura la Generalitat no n'és la " representació ordinària de l'estat" a Catalunya? per ventura l'autonomia no n'és un " òrgan polític - administratiu " així no hi juga cap mena de protecció de dades? PD: mateix Euskadi i Nafarroa .. no les tenen ( atès que recapten, administren, regeixen, normativitzen, legislen .. llurs rendiments!)? Nota: no em decebi: no serà un cavall de Troia?.. no estarà fent manetes amb Endavant (Osan)?.. No ho crec!
Núria
D'acord amb el Sr. Cotarelo, no cal exposar-se a represàlies inútils. L'acte de desobediència total ho serà a les lleis espanyoles amb obediència a les catalanes. I adéu siau. No cal pentinar més el gat.
a los puristas
Si se pretende hacer un referendum y no se tienen las listas censales es evidente que no puede hacerse. Supongo que nadie pretenderá que hay que pedirselas al que tiene la potestad de tenerlas. Lo que ha hecho la Generalitat (SUPUESTAMENTE) es recopilarlas anticipada/preventivamente. Si es lo que se ha hecho, ¿es ilegal? Por su puesto. Y censurable. Yo no lo creo ¿Que otra forma tiene la Generalitat de obtenerlas?. Lo del "lirio en la mano" no sirve contra el juego sucio.
JordiP
O sigui que "lo que no pué ser, no pué ser. I, ademáh, es imposible", oi? Com que el que segurament vol una majoria de catalans no ho preveu la llei, deixem-lo estar, oi? A veure: si un 75% de catalans i un 80% de diputats volen conèixer quin és el % exacte de catalans pro-independència, hem de renunciar a saber-ho perquè "la llei no ho preveu"? Situació kafkiana, parbleu!
Endavant
El jutge Vidal ha estat un "boques". Un imprudent, un ingenu, un... Havia de dimitir. I ha dimitit. Endavant. NINGÚ NO ÉS IMPRESCINDIBLE.
terrassenc
No hi han comentaris a un article d'en Coratelo?! Aquí en va un de curt. És una ingenuïtat molt gran pensar que l'estat espanyol no fabricarà les proves que necessiti, l'experiència així ho indica. Estan fent servir la legalitat per intentar evitar el vot de la gent, potser no veuen que fent-ho violen el fonament de la seva pròpia constitució i posen Catalunya fora del seu marc constitucional. Favor que ens fan.
Seguim
El projecte és allò que importa. Les persones no són imprescindibles. Ningú. I en política cal ser molt curós. En els països democràtics, els polítics assumeixen les seves responsabilitats. Desaprovo totalment les paraules del jutge Vidal; però alabo la seva actitud en dimitir. No com tants d´altres que no dimiteixen mai i segueixen vivint de l´estat, fent de "representants" dels ciutadans, encara que hagin comès barbaritats.

envia el comentari