Joc brut

"Si els representants del PP al Parlament Europeu volen protegir els seus col·legues de tota contaminació, el que han de fer és oferir-se voluntaris per mantenir un debat"

Entre altres coses, la democràcia és un joc sotmès a regles. El joc és net quan les regles es respecten. No ho és si no es respecten. Una de les regles democràtiques bàsiques és que els participants en un debat públic s'identifiquin adequadament. Una trobada a la televisió d'un parell d'hores, contemplat per centenars de milers, potser milions, de ciutadans és una cosa innegablement pública.

 

 

Aquestes trobades en els mitjans no poden ser anònims, com en les xarxes, en on sol haver perfils falsos. I no poden perquè és faltar a una altra regla bàsica del joc: la d'igualtat d'oportunitats. En la trobada amb el president Puigdemont aquest era ell mateix, es representava a si mateix, no podia ser un altre. Alguns dels intervinents, en canvi, van ocultar les seves adscripcions ideològiques, fins i tot militància o pertinença a unes o altres organitzacions, simulant ser ciutadans normals, d'a peu. De tota manera, sembla que el president ha guanyat de carrer perquè el joc brut no paga.

 

 

I, mentre es debat apassionadament sobre el programa de preguntes a Puigdemont, a Brussel·les es posava en marxa una altra operació de joc brut. Ara es tracta de boicotejar la presència de Puigdemont, Junqueras i Romeva al Parlament Europeu a explicar l'anomenat procés.

 

 

Aquest tipus de topades són freqüents en els últims temps. El ministeri d'Afers Exteriors deu tenir un departament exclusivament dedicat a seguir la pista de l'acció exterior de la Generalitat, que no sembla descansar. Cada vegada que detecta un acte muntat pel Diplocat, comissiona al personal de la corresponent ambaixada perquè li posin tots els inconvenients que es puguin. Part del servei exterior de l'Estat es dedica a combatre en un conflicte interior.

 

 

Però ara l'assumpte es planteja en altres termes, més aguts i simbòlics. L'eurodiputat del PP González Pons ha enviat una carta circular als diputats del PP perquè no vagin a la conferència dels catalans. Ho demana com coreligionari i com a amic, insistint que les reivindicacions dels conferenciants trenquen la llei, la Constitució i l'Estat de dret a Espanya. La veritat, resulta divertit que un dirigent d'un partit fundat per un exministre de Franco parli amb tanta unció de la Rule of law i de la Constitució en contra de la qual van votar alguns dirigents d'aquesta militància.

 

 

No s'ha de deixar de banda el fet que també el PSC ha manifestat la seva opinió contrària a l'acte de JxSí en carta dirigida a l'òrgan central del Partit Socialista Europeu, però no demanen als altres diputats de la seva orientació que no assisteixin. És una posició molt més respectuosa que la del PP i no joc brut.

 

 

En què consisteix el joc brut? En el fet de dificultar als altres l'exercici dels seus drets. Puigdemont, Junqueras i Romeva compareixen en una sala d'una comissió del Parlament segons uns tràmits i procediments legals. No hi ha raó per prohibir la compareixença, tot i que l'afany per boicotejar deixa entreveure que, si poguessin, la prohibirien. En tot cas, el boicot és una espècie de censura perquè es pressiona altres perquè no accedeixin a una informació, però no s'ofereix substituir-la per una altra.

 

 

Aquesta és la part més clarament antidemocràtica d'aquest joc brut. Si els representants espanyols del PP al Parlament Europeu volen protegir els seus col·legues de tota contaminació amb discursos il·legals, anticonstitucionals i contraris a l'imperi de la llei, el que han de fer no és impedir que s'escoltin sinó oferir-se voluntaris per mantenir un debat amb qui porten tan proterves designis. Això seria, a més, una clara mostra de respecte a la dignitat del Parlament, òrgan capaç d'escoltar i ponderar tot tipus de reclamacions polítiques sense que vingui ningú a donar-li permís.

 

 

No sé si aquesta compareixença podria convertir-se sobre la marxa en un diàleg/debat entre les dues posicions. Seria molt precipitat. Però sí podria proposar-se seriosament pels canals oportuns per a un futur a curt termini, immediat, una nova trobada al Parlament europeu entre representants de la Generalitat i del Govern espanyol. D'aquesta manera, el govern espanyol podria exercir aquest diàleg que pregona i fer-ho davant d'un públic molt interessat. Segur que no hi hauria problemes d'assistència.




Comentaris
terrassenc
Fan joc brut perquè estem en la darrera fase abans de la victòria com digué en Gandhi. Ara ja no ens ignoren i ja no poden prendre-s'ho a conya. Amb democràcia guanyarem.
Joc net
Si JxSi i Diplocat juguessin net es podria acceptar la seva queixa, Sr. Cortarelo. Però és que Romeva, Tremosa, Puigdemont i altres agonies són els reis del joc brut. L'Astut ja ho va proposar i ho va practicar.
Juan
Coteralo que ahora nos quieras hacer creer que el PSOE y PSC no juegan sucio cuando anteponen en la carta la ley a la democracia es tomarnos por tontos. Una cosa es que seas del PSOE, totalmente respetable, pero tratándonos de imbéciles lo único que vas a conseguir es que el chollo de vender libros y salir en los medios catalanes se te acabe. Nos gusta la gente con criterio..
ExFed
Van a remolc i estan atabalats i desorientats. I el seu presi, el primer. Crec que han perdut ja.
Jaume (Poble Sec)
El fet de dificultar als altres l'exercici dels seus drets no es diu joc brut, es diu feixisme.
Lluís
Seria bo conéixer els calés que ha gastat l'Estat per boicotejar l'acte i els favors que ha hagut de prometre per tal de rebre'n suport . S'anirà veient...
Vicens
Qui raona el què diu, actua (escriu ) amb criteri propi i coherència! No tothom sap fer-ho quan es perd la dignitat...
veig
Veig que el troll feixista multipseudònim i mononeuronal s'ha llevat per a excretar els seus detritus.
Narcís ( allò fet per aquest partit n'és un crim .. I allò fet per l’altre ‘ còmplice ‘ d’ídem !)
Aquest estat naixé del ' joc brut ' , força pitjor, de la traïció i de la matança/ assassinat i .. no ha parat ( ara amb judicis que desnaturalitzen aquest mot, ara inhabilitant, ara àdhuc empresonant!)! Conclusió: què s'hi pot esperar d'aquesta farsa o maquillatge anomenada espanya! PD: n'hi ha per a això i per a molt més!
Ramon
Gràcies, Cotarelo. També gràcies perquè l'article és en la llengua de Catalunya.
Ramon
O perquè es tradueixi, vaja.

envia el comentari