Política femenina: la 'women's march' a Barcelona

"Les concentracions d’arreu del món van estar plenes de dones, de paraules, de música i de certesa: tot ple de política femenina"

“Mi mamá me enseñó a luchar: ¡fuera Trump!” deia una pancarta dissabte a Plaça Sant Jaume, i és que aquest 21 de gener també a Barcelona, com a tantes altres ciutats del món, moltes dones feministes van posar a la plaça molta política femenina. Places i avingudes de ciutats de tots els continents van ser lloc de trobada per a la convocatòria feminista women’s march, un gest femení mundial al president dels Estats Units Donald Trump.

 

 

A Washington Madonna saludava els milers de dones de la concentració amb un “benvingudes a la revolució de l’amor”, i afegia que eren allà perquè volien dir que no acceptaran una nova era de tirania. Les concentracions d’arreu del món van estar plenes de dones, de paraules, de música i de certesa: tot ple de política femenina.

 

 

Ja ho sé. Ja hi compto que això de “gest femení” o “política femenina” és difícil de copsar per a molts, però de fet la diferència és evident. Trump va respondre als milers i milers de dones concentrades a Washington i a tantes altres ciutats del món amb els caràcters que caben dins una piulada de Twitter: “Per què no vàreu anar a votar?”.

 

 

Ni l’absurditat del sistema electoral nord-americà (i la dels d’arreu del món), ni la petitesa d’una piulada a Twitter tenen per on dialogar amb els molts sentits de tantes dones parlant del món, dels seus països, dels seus carrers, de les seves criatures i del que suposa que un home dèspota i violent, explícitament masclista, llunyà i oposat a drets humans fonamentals (una cosa va amb l’altra, ja ho hem vist fet evidència molts cops) governi als Estats Units.

 

 

No tota la política cap dins la lògica dels vots ni dins la de les suposades majories.

 

 

La política del “mi mamá me enseñó...”, la de les paraules sobre la “revolució de l’amor”, la del gest d’agafar el metro a Washington direcció la women’s march i no direcció la investidura de Trump, la política del silenci de centenars de dones concentrades, la política de les paraules de preocupació i de sorpresa de totes les que van prendre la paraula dissabte a places i carrers del món és femenina. I s’expressa així. S’ha expressat així sempre, al llarg de la història, arreu del món: a casa, dins el gest, als carrers, dins les mirades, a les paraules i a les formes de relació.

 

 

Que els senyors que governen, els que fan les lleis i els que sostenen les institucions no l’entenguin és una altra cosa. Que tot i no entendre-la la vulguin matar, també és una altra cosa, i que molta gent segueixi pensant que tot allò que no es pot comptabilitzar en vots, expressar en lleis o regir des d’institucions no és política, és també una altra cosa. Dramàtica, però una altra cosa.

 

 

No hi ha cap dubte que la women’s march va transformar dissabte, a bé, el món.




Comentaris
Món.......
Oh mare de Deu!
ks
Una marxa absurda i sense sentit. Hi veig molta manipulació al darrera i molt poc d'espontani (potser el sr Soros i els seus amics ens ho podrien clarificar)
la realitat
En qualsevol vestuari de club esportiu es poden sentir conversacions com les que varen gravar en privat al sr Trump. Hi ha molt de marro en tot això.
"Per què no vàreu anar a votar?"
Ho sento mossa, potser és trist, però aquest cop no hi ha color: Trump 1 - Mass media "to-er-mundo-e-güeno" 0
Narcís ( vinga .. a rompre's l'esquena amb treballs penosos a sota cero i per damunt dels 40º així com resta de treballs de pur fastig àdhuc fàstic .. majoria aclaparadora d'homes és el que fan i .. ni es queixen, a l'inrevés, si és bé per a sos estimats, n’és bo per a ells!)
Fart d'escoltar baliga-balaga ' jugant ' a defendre, més que altres, les dones .. fart de veure com dones pel sol fet de ser-ho surten amb avantatges .. fart de qui més té a callar més zitzània sembra .. fart d'anar de víctimes quan tothom ho és si hi ha delinqüència .. fart de ser al s. XXI i actuar com si fóssim al s. XIX .. fart de qui fa negoci via persistència de la injustícia .. fart de qui s'agafa a fets interessats per fer-hi categoria .. fart de qui viu exalçant discriminacions de part!
panxoman
de veritat que cansa llegir un cop i un altre una persona que es creu superior per tenir vagina enlloc de penis. Critica el masclisme i no veu que ella és igual

envia el comentari