Anar a Brusel·les disposats a tot

"Indiscutiblement la partida també es juga en el terreny de la UE"

Ningú pot negar que no sigui una bona pensada el fet que el proper dimarts el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva vagin a Brussel.les a promocionar la idea d’una Catalunya independent. Indiscutiblement la partida també es juga en el terreny de la UE. Amb tot, sovint penso que tenim clar que ens calen aliats internacionals però no acabem de trobar la formula per fer-ho efectiu.

 

Intentar “vendre” la idea d’un estat català només a través dels beneficis que podrà reportar als nostres hipotètics avaladors resulta una mica càndid. Primer ens hauríem de preguntar en què beneficiarà a alemanys, suecs o italians una Catalunya independent. Els canviarà molt la vida? Tampoc és que hi hagi un moviment popular favorable en els països europeus a favor de la secessió catalana. Per tant, cap partit polític o govern d’aquests indrets ha de donar explicacions als seus electors. Les aspiracions catalanes davant la UE dirigida pel cínic Jean Claude Juncker plantejades només de bones maneres estan abocades al fracàs.

 

Naturalment, espero i crec que els nostres dirigents, en el moment oportú, aniran més enllà del que diu oficialment el seu equip de premsa respecte a aquest acte a Brussel.les: que si la vocació europeista de Catalunya, que volem continuar formant part de l’UE, que el nostre procès no té perquè desestabilitzar Europa, que volen fer pedagogia sobre el referèndum… Tot això està  molt bé per acontentar la hipocresia de la diplomàcia europea. Però, al marge d’aquestes concessions a la galeria imagino que saben que sense amenaçar els interessos d’algú no trobarem cap suport a l’exterior. Ningú mourà un dit per nosaltres si no li ho fem necessari. David Ben Gurion, quan Israel cercava aliances internacionals pel seu reconeixement,  els advertia als seus que per obtenir aliats calia primer que els veiessin forts i disposats a arribar fins al final. Als febles, continuava dient, ningú el té presents.

 

Els nostres representants haurien d’insinuar que si Europa no fa cas de les nostres demandes, no podran garantir que les més grans manifestacions de la recent història d’Europa, i que ha protagonitzat Catalunya, acabin sempre de forma pacífica i tothom cap a casa. Tampoc podrem assegurar no veure’ns abocats a una declaració d’independència per donar sortida a la pressió popular reflectida en una majoria parlamentària independentista. Això comportaria, probablement, quedar momentàniament en un llimb jurídic respecte a la UE que amenaçaria l’ estabilitat de les més de 1400 empreses franceses a Catalunya, les 1100 alemanyes (el 60% del total de l’estat espanyol són al Principat), les més de 700 italianes o les més de 500 dels Països Baixos. Com també podem tractar preferencialment a les empreses americanes i japoneses, posem per cas,  i no fer-ho amb les dels estats de l’UE. Qui diu que no tinguem la temptació de crear una legislació fiscal on les grans empreses europees tinguin grans avantatges per a tributar a casa nostra i no fer-ho en els seus respectius estats? De fet, veient els aires antiunió europea que es respiren al continent, ens hauríem de plantejar si ens interessa estar en aquest club. Després del Brexit, no està Brussel.les com per anar perdent pretendents que tenen un PIB de més de 200.000 milions d’euros i que creix en tant per cent el doble que la mitjana de la zona euro.

 

Anar a la capital comunitaria a parlar només de democràcia, drets nacionals o valors universals no serveix de res. S’ha de parlar d’interessos que és l’únic que interessa als estats. Sobretot, seuen a parlar quan veuen amenaçats els seus. Per tant, farien bé Puigdemont, Junqueras i Romeva de dir el proper 24 de gener a la capital europea que volem fundar un estat sense trencar un plat, però que, si no trobem aliats, estem disposats a arribar fins el final. El missatge hauria de ser que els catalans, per la nostra independència, estem disposats, si no tenim més remei, a perjudicar la Unió Europea. Que ens vegin disposats a assumir les conseqüències de tot plegat. Europa també ho estarà?

 




Comentaris
Narcís ( també llançà’ls-e: què se’n pot esperar d'un estat que subvenciona fundacions i associacions que homenajea ' colpistes militars ‘ .. qui tingui orelles, que hi sentí!)
Ras i curt: Que se'ns vegi allò que som o ' candorosos ' .. tot explicant: a) breument els mil i escaig anys de nostra nació així com la Confederació catalanoaragonesa fins la ' segada ' o decrets de nova planta de país veí amb son Felipet V! b) allò que toca els DDHH o sa Carta Internacional i, què dir-ne, la Convenció Europea amb sos protocols! i c) el munt d'anys de milions de catalans sortint democràticament i pacífica demanant ' independència ' de qui cerca una Catalunya desapareguda!
Fart d'hipocrites
Anar a Brussel.les està molt bé. Pero la batalla per reclamar el respecte del dret comunitari i del dret internacional pel que fa al dret d'autodeterminacio dels catalans es pot lliurar (i caldrà fer-ho) cada vegada que s'obri un procediment davant un "jutge" caspanyol...només cal demanar una "consulta prejudicial" ("preliminary ruling) ...i si el "tribunal" en qüestió s'hi nega...ja no caldrà demostrar res més sobre l'actitud antidemocràtica de Caspanya ...i perquè volem ser lliures!!!
XX
Estic d'acord amb que cal estar disposats a arribar fins al final. Però no amb anar a Brusel·les a dir-ho: sona a amenaça. Crec que ells ja saben llegir entre línies quan es parla de la defensa de certs principis i valors.
MFX
És exactament com ho veig jo. Són dues vèrtebres: guanyar el referèndum i defensar el resultat ficant els calerons on toca. Si no ens reconeixen no pagarem el deute que ens correspon i Espanya tampoc podrà pagar el seu deute. Al capdavall aquests països de la UE tots tenen molta merda en el seu passat. Arribat el cas, cap consideració i no cal tenir-hi manies i campi qui pugui. Qui més hi perdrà no serem nosaltres.
Tard o d'hora ens haurem de fer valdre, no?
Per fi! algú ho ha publicat!. Ja era hora que comencés a circular que amb el lliri a la mà no anem enlloc. Falta afegir que no voldrem cap percentatge del dèficit del regne d'espanya i que comencin a fer-se a la idea que no el cobraran, espanya serà insolvent. Sempre he pensat que el ports de Barcelona i Tarragona poden ser molt llaminers pels interessos al sud d'europa de la Xina, i anar fent llista per deixar-la anar "por lo bajini" a Brusel.les. Encara riurem.
Maria.
Com que jo considero que qui mana a Europa són el Banc Central Europeu, l'Eurogrup i el Fons Monetari Internacional que pensin en l'efecte dominò si ens decidim a no pagar els impostos a l'Hisenda espanyola. Si, parlem d'interessos, "la llengua oficial" que entendran tots.
JLMK
¿Us imagineu que CAT apliqui uns impostos a les Corporacions encara més baixos que els d'Irlanda? ¿Us imagineu que oferim a la Xina la possibilitat d'enllestir el pas per CAT dels trens del Cinturó Mediterrani? ¿I què tal un Banc de l'Estat Xinés ocupant el lloc de laCaixa i del Sabadell? ¿Us imagineu CAT convertida en Paradís Fiscal Mundial (com Luxenbourg, Singapoore, Mónaco o les Illes del Canal) ? Doncs, això... Els Europeus sí que son capaços d'maginar-s'ho... i a Madriz, també !!!
federalista
hahahahaha entre patetic i fastigos, quin fart de riure, sou la riota galactica , algu creu que catalunya dona por a algu ,un pais petit covard, sense exercit,hahaha en fi que un pet del trump, aixo si que dona por ,si que pot fer trontollar el mon, pero pelo moxo and company hahahaah ara ressultara que els 2 millions de indepres dels condadets catalans faran trontollar 7450 millions de persones, o a 438 millions d'europeus, PD ja no compte aci als 60 millions de anglessos
xup
qui es aquest pallasso qu,es diu federelista, ell amb tot el poder del GRAN govern castanyol, reclamaran al que hi sota la perruca del trump, el perque a liquidat al Castanyol de la pagina web de la casa blanva i el rateran al camp de l,honor
Espot , encertat com sempre
Totalment d'acord amb l'article , i nosaltres com sempre amb el lliri a la ma . Oi Sr. Elena ?
No ho comparteixo
Açò que diu l'article i que transcric és una BAJANADA. I estratègicament és una autèntica BARBARITAT Els nostres representants haurien d’insinuar que si Europa no fa cas de les nostres demandes, no podran garantir que les més grans manifestacions de la recent història d’Europa, i que ha protagonitzat Catalunya, acabin sempre de forma pacífica

envia el comentari