Destrucció creadora o creació destructora?

"L’ésser humà té una certa tendència a seguir aplicant models caducs, malgrat saber que ja no funcionen"

Aquesta última onada de fred ha coincidit amb una pujada important de la tarifa de l’electricitat, la qual cosa ha encès un debat important sobre el mercat energètic i, de passada, ha fet descobrir a alguns la llei de l’oferta i la demanda. Si bé és cert que l’evolució de la tarifa de l’electricitat està sotmesa a la fluctuació del mercat, oblidem amb massa facilitat que la bateria d’impostos estatals és el que més encareix el preu final. En efecte, de cada 100 € que paguem de la factura d'electricitat, 53 € se'ls queda l'estat. La hiperegulació del sector protegeix directament les grans indústries de subministrament energètic. A més a més, per aquesta mateixa via, paguem les indemnitzacions milionàries dels experiments de Florentino. Tot molt propi d'un estat oligàrquic, i molt allunyat de la filosofia liberal. En ple segle XXI, sabent que podem generar energies renovables, netes i sostenibles, encara fem servir energies del segle passat i poc sostenibles. Seriosament, ens ho hauríem de fer mirar.

 

L’ésser humà té una certa tendència a seguir aplicant models caducs, malgrat saber que ja no funcionen. I ho fa sovint per por de perdre-ho tot, ignorant a vegades que el risc sempre existeix. En la seva obra Capitalisme, Socialisme i Democràcia, l’economista americà d’origen austríac, Joseph Schumpeter, desenvolupa la seva teoria de la “destrucció creadora”. A través d’ella, explica que la innovació és la força motriu del creixement econòmic i que l’emprenedor -que no hem de confondre amb l’administrador- n’és el principal responsable. Però hi ha molts tipus d’innovacions: poden ser nous mètodes de treball, grans invencions, noves matèries primes, etc… Per exemple, la màquina de vapor ha estat el principal causant de la revolució industrial. Ha provocat canvis de dalt a baix en l’economia dels països que l’han adoptat. Per resumir, Schumpeter defensa que cada vegada que es produeix una gran innóovació, aquesta canvia totalment les regles del joc i per tant, destrueix els negocis o sectors que operen amb mètodes o productes caducs. En canvi, crea sectors nous que, al seu torn, generen noves feines, nous productes, noves maneres de treballar, i, per completar el cicle, noves innovacions.

 

Aquesta teoria té encara més rellevància en un món on les innovacions són constants, globals,  diverses i accelerades. El concepte de la destrucció creadora no agrada gaire als qui volen mantenir monopolis, però tampoc als partidaris de la hiperegulació, en aquest cas l’Estat espanyol. Perquè? Perquè tenen interessos comuns: els primers busquen mantenir el seu nivell de benefici, per tant no accepten fàcilment solucions innovadores que competirien directament amb ells. I l’estat, a través de la hiperegulació, ajuda les grans indústries ja que en beneficia en forma d'impostos, ocupació, etc… En definitiva, per por, intenten controlar la innovació, encara que suposi mantenir sectors obsolets. Se’n diu proteccionisme.

 

Al final, quan un sistema funciona d’una manera tan tèrbola, prioritzant el benefici d’uns quants per sobre de la lliure competència, dels drets i llibertats dels individus i de la sostenibilitat planetària, qui acaba pagant els plats trencats són els contribuents, o millor dit els propis ciutadans. Tant el populisme de dretes com el d’esquerres són tòxics pel progrés i desemboquen directament a l’immobilisme, l’estagnació i la misèria. Per això em preocupa moltíssim la presidència de Donald Trump. Després de sentir el seu discurs d’investidura d’ahir, un discurs ultranacionalista, excloent, proteccionista i anti-liberal, tinc més clar encara que la seva irrupció pot afectar Europa de males maneres en vista del calendari electoral atapeït del 2017 (França, Holanda, Alemanya…). No podem cedir al populisme, sigui del color que sigui. És primordial assegurar-nos de que la sostenibilitat i la llibertat de les persones siguin sempre al centre del creixement econòmic. En depenen les nostres vides i la de les generacions futures.




Comentaris
el sistema no funciona
El sistema en el què vivim fa molt temps que ha deixat de funcionar. La prova és aquesta crisi interminable, que portem arrosegant des del 2007 (i que alguns s'entesten encara a negar), les desigualtats creixents, el Brexit, etc.. Gent com Trump són un símptoma de que aquest sistema ja no funciona. Només recordar que l'URSS i el seu món es va desintegrar només en un parell d'anys.
1
destrucció destructiva
La coneguda "llei de rendiments decreixents" també anticipa que el creixement i l'expansió no duraran eternament i que el propi sistema, arribat a un punt, s'aturarà i estancarà definitivament. El recurs per intentar mantenir un sistema que ja no funciona és avui empobrir i precaritzar la gent per enriquir els de dalt.
0
A.R.
El liberalisme està esgotat. Fins i tot ho reconeix el Papa de Roma.
4
Narcís ( els invents i/o descobriments seran d'una o vàries persones, però pertanyen a la humanitat!)
Renoi, quina barreja : que si no ha de ser regularitzat per l'estat així a la ' lliure ' competència .. que si pro la iniciativa/ emprenedoria de jo què sé qui i com .. que si el populisme patatim patatam homologant-lo amb mateix empresari ( Trump ) .. que si la llibertat de les persones i alhora un bé bàsic deixa'l en mans d'unes poques .. que si . . . . . . . PD: no n'és més senzill dir ' qüestions bàsiques com l'energia han de ser de l'Estat ' sense interferències privades de cap mena?
3
JordiP
I no oblidem el fiasco i baixada de pantalons sobre la malaurada central de Lemoiz, una fortuna que encara estem pagant.
0
JordiP
Cal recordar que a Itàlia i a França, la electra és de l'Estat; a Alemanya, majoria i gestió estatal; a Espanya, Alí Babà. A França, el 70% de l'energia elèctrica és d'origen nuclear i resulta força menys cara que la espanyola. Fa molts anys, una agrupació d'industrials empordanesos va demanar de conectar-se a França per guanyar competitivitat. El Gobierno ho va denegar, amb molts mals modals.
0
JordiP
La discordància és que estem venent energia a França. O sigui, EDF no troba que sigui massa cara en comparació amb la que ells generen. El problema, doncs, queda desenmascarat: la culpa és de l'avidesa detractora del gobierno.
0
Les esquerres i dretes
del món occidental han venut els valors ( solidaritat, multiculturalisme ) per part de l'esquerra, ( valors familiars i personals) per part de la dreta pero no han aportat solucions a cap de les necesitats dels seus votans. Volen que la gent continui aguantant les presions ( economiques, poblacionals, de seguretat ) que s'acumulen al seu damunt pero els que estan al poder nomès pensen en mantenirse hi.
0

envia el comentari