Comuns, som un subjecte polític o no?

"Allò que realment els separa és que uns consideren Catalunya com un subjecte polític i els altres no"

Pablo Iglesias va portar Gabriel Rufiàn al seu programa en línia d’entrevistes aconversades. Rufián em sembla un personatge no tan interessant com alguns pensen però més interessant del que altres pensen. Fent balanç, a mi em suma, i no només perquè sigui de l’àrea metropolitana, és hàbil en les frases i l’actitud i sovint en el missatge. I com Tardà, li posa galta, un atribut que sempre s’agraeix quan ets de cursilàndia.

 

Amb el seu aire flegmàtic i mirant Iglesias als ulls, va dir que Xavier Domènech, en el fons, està demanant a Catalunya que s’esperi, que s’aguanti el referèndum fins que Espanya voti diferent. Ho va considerar “pervers”.  Al final, va dir, “és una diferència de tempos”. I aquí és on la va espifiar.

 

L’argument del timing és precisament el que fan servir ells, els comuns i podemites. Quan va obrir la síndria de la unilateralitat, Iglesias va venir a dir que, de la mateixa manera que el moviment Podemos s’ha d’esperar a guanyar unes eleccions per poder canviar les coses, l’independentisme ha de tenir paciència. D’acord amb el seu marc mental espanyol, va argumentar que per dur a terme una iniciativa, no és suficient tenir les raons, la legitimitat i la voluntat majoritària d’un poble, sinó que cal tenir el poder per fer-la, i que això depèn d’una correlació de forces que va considerar enormement complexe. Traduït al català: poder fer el referèndum depèn del que hagin votat els espanyols. Al final sempre és el mateix, i per molt que diguin que estan a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya, sempre s’acaben contradient a la mateixa frase, subordinant-lo a Espanya i a la “correlació de forces” que la domini.

 

Per tant, la distància que hi ha entre els del referèndum pactat i els del RUI no és una qüestió de tempos. I aquí Rufián, que es va embolicar amb la resposta, no va saber clavar-hi bé el queixal. Allò que realment els separa és que uns consideren Catalunya com un subjecte polític i els altres no. S’escuden admetent que som una nació, però estaria bé que Rufián li hagués preguntat a Iglesias si creu que Catalunya és un subjecte polític de tot dret o no. Aquesta fórmula, políticament més concreta, deixa menys escapatòries discursives.

 

Quan li parles a una persona i a un públic que no t’entén o que no t’acaba d’entendre o que fa veure que no t’entén, mai et pots oblidar de lliurar el missatge més essencial. Senyor Iglesias, les seves analogies no serveixen perquè, a diferència de vostès, nosaltres ja hem guanyat les nostres eleccions i, com és natural, pensem complir el mandat que ens ha encomanat la gent. O què faria vostè si, havent guanyat per majoria absoluta les eleccions del subjecte polític al qual pertany, vinguessin uns estrangers a dir-li que tingui paciència perquè s’ha d’esperar uns anys, vés a saber quants, abans no pugui governar? Eh?




Comentaris
Clar
Pels podemites i comuns es evident que el subjecte polític es Espanya i en el fons esperen, que si nosaltres ens esperem i ells arriben a ser tan progressites com voldrien, plantejar la independència catalana sembli tan deslleial, que la progressia castellana la pugui facilment rebutjar. Un altra trampa per a toiets (catalans).
JoanH
Totalment d'acord, Àstrid
qvic
O com diem vulgarment: "Quan la guineu no les pot, diu que son verdes". L'únic que m'interessa dels "comuns" és saber quants votaran independència i convèncer als que encara no ho tenen clar. I no perdre més el temps amb els Domènech, Rabell, Coscu, Fachín...Aquests ja no tenen remei i només serveixen per posar en evidència les seves contradiccions i incoherències davant dels seus seguidor i aconseguir així acostar-los al sí a la independència i a la República catalana.
Xavier
Exacte, no ès qüestió de timing, no és circumstancial. És de concepte, som subjecte polític de dret, i per això, volem fer el referèndum, i fer campanya per guanyar-lo. Com també haurien de fer campanya i votar els del no. La resta és no reconèixer el poble de Catalunya com a subjecte polític de dret i per tant no sobirà. Sobiranistes i no deixar votar (comuns) és marejar la perdiu, una contradicció.
Jim
L'amo sempre li dirà a l'esclau que s'ho repensi, que s'equivoca, que no és el moment. Rajoy amb amenaces i el garrot a la mà. Iglesias amb somriures i copets a l'esquena. Però ens volen esclaus. Errejón és diferent, admet que si l'Estat no ens obre cap porta, tenim dret a escapar. És de sentit comú. Com el vot dels negres o de les dones. Més havent-nos fet esclaus per la força de les armes, contra la nostra voluntat. Votarem, i si Déu vol, serem lliures.
Ramon
És evident que no ens consideren nació sinó regió, la prova és que tenen una sucursal a Catalunya.
Amb els comuns passa dues coses: per un costat hi ha tot de personatges de tradició comunista espanyola, que beu directament del lerrouxisme, i que com les bèsties de càrrega, només veuen el que tenen al davant mateix. El segon problema és que precisen mantindre l'status quo polític actual i accedir al màxim de càrrecs públics possibles, per a poder finançar amb els bancs el deute d'IC i no acabar com Unió. Una conjunció perfecte d'estar d'esquenes a la realitat diària dels catalans.
catala progresista
quin odi i quina por a podem, o es que us feu caca, al parlar de podem que com ja sabeu ja ha guanyat dues vegades a catalunya, a les generals i ara pot guanyar amb el nou partit per 3 vegada a les autonomiques, i clara aixo us desmonta el xiringito nazi que teniu montat de un poble en moviment quan no sou mes que el 48 per cent en moviment i baixant, es lo malo de dir mentides que al final es desmnta la mentida.
Narcís ( allò que és clar .. és que aquests que ' juguen ' a socials, a esquerres, són simples espanyols, són simples cercadors del daltabaix econòmic i, com no!, nacional, de Catalunya!)
Àstrid, ben dit .. a més, cau pel seu propi pes, ço és, qui són uns, si no estrangers, sí forans, sí estranys, per dir a Catalunya, al Parlament català, allò que hom pot fer o no pot fer àdhuc una consulta, a hores d'ara ja referèndum ( massa n'és que pugui votar persones nouvingudes de fa quatre dies!)? PD: amagar-se en l'esquerranisme per evitar el trànsit democràtic i pacífic d'una nació vers sa llibertat o treure's-hi del cim ' tirania veïna ' n'és el súmmum de la misèria ètica!
MontseC
Completament d'acord amb l'article.
Ramon
Un post anterior es refereix a les eleccions espanyoles com "generals". Amb l'adjectiu ja es retrata. Es tracta d'un regionalista, evidentment. Però el regionalista se'ns proclama "progresista" (sic) i pudent. I això sí que no lliga. O una cosa, o l'altra. Bàsicament perquè l'aplicació del suat receptari pudent o sigui comunista no duu mai a cap mena de progrés sinó a tot el contrari. Duu a enfonsar-ho tot. Duu a què ni per paper del vàter tingui "la gent".
Baldiri
Molt bé, Astrid, li claves al lloc exacte. Que s'esperin ells, que nosaltres ja ho fem des de fa 300 anys.
Fat Boy
Efectivament, proclamem la independencia i d'aqui a 300 anys que tornin a veure si estem d'ullera per tornar a unir-nos. O millor, que ho demanin als portuguesos o als holandesos, que ja fa mes de 3 segles.
Ben dit!
Cal fer difusió d'aquest article.

envia el comentari