Junquerisme (no només) és amor

"El junquerisme és, per exemple, haver pacificat internament un partit que tradicionalment havia estat una olla de grills"

Fa uns dies sentia el líder d’Esquerra dir que “el junquerisme és amor” i pensava que això era mentida. Perquè és més (i millor). De fet, que per a molta gent això coli i faci gràcia, és un èxit que justifica el meu raonament. El junquerisme, sobretot, és feina (política) ben feta, i per tant amb el llirimanisme desterrat. Perquè els partits polítics no són oenagés. De la Cup molts van pensar que era el cas, i així ens ha anat a tots plegats, especialment al votant independentista. El fet d’assenyalar que Junqueras i els seus ho estan fent bé no és, així, cap reconeixement de bondat, sinó la constatació que ells, per la seva banda, estan mirant de fer bé la seva feina, i que se n’estan sortint força.

 

El junquerisme és, per exemple, haver pacificat internament un partit que tradicionalment havia estat una olla de grills. Que això és circumstancial i que la perspectiva de triomf hi fa molt? Sí, d’acord, circumstancial com tot a la vida. I quant a la perspectiva de l’èxit, allò que les enquestes et donen en un món que actua com si fossin ja fets constatats tot i les seves reiterades espifiades, val a dir que no hi era des del principi del projecte Junqueras. Unes quantes coses hauran sabut fer bé, ell i els seus. Que els seus adversaris per un espai polític hi han ajudat? D’acord, és cert. L’actual Partit Demòcrata ha sacrificat bona part del seu patrimoni electoral per un projecte, el de la independència, que n’ha fet fugir uns i dubtar uns altres, i s’està reposicionant en un camp, en un frame, on ERC és forta. Però el PDeCAT té els seus propis reptes, el seu propi camp per córrer i, si uns i altres ho fan bé, la resultant de la previsible pujada electoral d’ERC no hauria de ser necessàriament un daltabaix electoral de l’antiga Convergència. Que molts, visceralment, així ho voldrien? Aquest és un altre tema. I tres quarts del mateix hauria de poder passar amb els Comuns, que han irromput en un espai que podria fagocitar i eixamplar a la vegada l’antic espai del PSC, i que no per competir amb ERC per un tros del pastís electoral ha de desaparèixer del mapa ni ser estigmatitzat per tebi. És diferent, no és ERC, i a la vegada tampoc no és incompatible per col·laborar-hi, amb ells, el PDeCAT i la Cup, en la reivindicació troncal d’aquesta legislatura, que és el referèndum per la independència.

 

El junquerisme a escala de partit és això i en l’àmbit institucional és haver esborrat aquella imatge nefasta del pas d’ERC pels tripartits. Eren sinònim de xou, de soroll, de desori, d’ineficàcia, de tret al peu. Segur que injustament i reclamant de matís, però això va ser així. I ara, en fons i forma aporten solvència i discreció. Els senyors consellers d’ERC, vicepresident i responsable d’Economia inclòs, ja vesteixen com ministres. I els seus departaments, com els dels senyors consellers i president del PDeCAT, van fent com poden, però sense estridències. Diuen ara que assenyalar que Junqueras ha optat per una estratègia mediàtica de poca visibilitat és criticar-lo, i no és cert. Recordem-ho: no són una oenagé, i a més, polítics forts i amb un plus són necessaris per al procés independentista. Una altra cosa seria que Junqueras assumís aquest rol tota la legislatura, o que això no impliqués feina en el back office i en els moments claus, i per a això ja va bé fer els recordatoris que calguin, i així tothom s’assegura que això no passi, i avall. Però aquesta estratègia val a dir que no només el podria comparar amb Rajoy, sinó amb altres lideratges força més lluïts com el d’Angela Merkel. Menys visibilitat vol dir menys desgast però si implica més feina i resultats, oli en un llum. I podria ser el cas. I això sí que és estimable.




Comentaris
Oriol
Totalment d'acord Toni! Junqueras és el millor polític actualment a Catalunya, amb el consentiment de Puigdemont, és clar
Narcís ( ni bonisme ni no bonisme ni ser ni deixar de ser bonista .. toca ser leal amb Catalunya!)
Ara l'únic que importa n'és JxSí, ara l'únic que importa n'és la ' independència '!; així doncs, llurs màxims caps fan allò que han de fer pel que fa al desenvolupament de llurs càrrecs com ' intersecció ' vers la llibertat! PD: res més a afegir que no sigui ' perquè l'autor ( també ) remena tema que només desitgen/ interessen als enemics de Catalunya '?
SR. MEU
ERC era una olla de grills perquè hi havia més participación interna que ara. La imatge nefasta dels tripartits la donàveu els convergents i opinadors afins. Si la CUP va treure el resultat que lamenteu va ser per les vostres lloances després de la famosa abraçada Mas - Fernández.
Ramon
Doncs a mi em va semblar més nefasta la imatge d'unitat d'ERC en el primer Tripartit, que la de desunió en el segon. Quina merda, que RCat i Solidaritat anessin separats el 2012. Però suposo que les clavegueres espanyoles valgui la redundància deurien ajudar-hi, és clar. Espanya i ERC comparteixen l'objectiu del sorpasso.
els
Els trolls sou incorregibles... Quin tema remena l'autor, Narcís, que desitja l'enemic de Catalunya? Només diu que ERC (integrant de JxS) ho està fent bé. Millor que sigui així, no? També Convergència ha hagut de posar ordre a casa seva, mutant en PdCat. I millor que sigui així no? Demà hi haurà mil comentaris del troll sectari Ramon blasmant l'article i l'autor, per haver-se atrevit a separar-se de la Veritat Eterna de Catalunya. Anatema!!! Anatema?? No, només trolls i fanàtics plens d'odi...
els
Ni cas, nosaltres endavant vers la llibertat.
Ja
Ja tenim aquí el corrupgent llepaculs dels Pujol a tirar merda contra una part de JxS, per crear discòrdia i fúmer els nostres passos vers la llibertat. Deu ser, malgrat el que digui, un processista a qui ja li va bé estar sota jou espanyol, per a poder queixar-se. Pur trollisme sense credibilitat.
Ja
Ja tenim aquí el corrupgent llepaculs dels Pujol a tirar merda contra una part de JxS, per crear discòrdia i fúmer els nostres passos vers la llibertat. Deu ser, malgrat el que digui, un processista a qui ja li va bé estar sota jou espanyol, per a poder queixar-se. Pur trollisme sense credibilitat.
Narcís ( anem's-en ja d'aquesta podridura d'estat .. quan més aviat, millor, o no ens deixaran ni els ossos!)
els : excusa'm si no m'he explicat prou bé .. volia dir que l'autor ' no faci cas dels que diuen coses lletges d'en Junqueras ' o que si patatim o patatam! PD: és clar que ho fa de meravella, per això dic que els antiindependentistes així anticatalans s'intoxiquin amb son propi verí, ço és, l'autor " no doni pàbul " a qui vulgui malmesclar!
els
Ok Narcís, ara entès. Endavant tots vers la lliubertat.
Ramon
La imatge de desunió podia ser un bon argument contra el Tripartit de cara a qui hi simpatitzava o li era indiferent. J bé va estar jugar aquesta arma. Però pels que ja hi estàvem en contra, la desunió era més aviat una esperança. Pels que sempre vam estar-hi en contra, el problema si de cas era la unió inicial. Però vam guanyar nosaltres i això és el que compta.
Ramon
Perquè tot plegat és una qüestió de nosaltres, els bons, respecte els altres, que són els dolents. Car no ens interessa la unió de l'independentisme, sinó copar el poder, que és l'important. Visca el processisme i la desunió de l'independentisme.
Narcís ( qui cerqui problemes a JxSí, delata ser botxí de nostra nació, delata ser pro país veí!)
els: Gràcies! Som-hi! PD: no podem permetre'ns fregadissos de cap mena .. fos només perquè mentre siguem presoners i alhora desvalisats per aquests ' simples delinqüents camuflats d'estat ' .. no ens en serveix de res que sí per a afeblir-nos!
Ramon
Algú que, casualment, es diu com jo, defensa la desunió de l'independentisme. Deu ser unionista. No, de cap manera, als catalans ens interessa la unió de l'independentisme. Ens va interessar i ens va anar de perles la desunió dins el Tripartit, per trinxar-lo i ho vam aconseguir, però en canvi ara ens interessa la unió de l'independentisme. Però unió que no signifiqui rendició. La ideologia, ara no toca. La ideologia, la mandanga de si dretes o si esquerres, ja tocarà. Ara no toca.
Ramon
El que no poden pretendre les dites "esquerres independentistes", és carregar el procés sobiranista de continguts i pressupòsits ideològics que si de cas ja els votarem quan siguem lliures perquè, primera, ara no toca. I segona, el dia de demà, és a dir, quan toqui, tampoc no seran preceptius sinó simplement opinables. Perquè siguin preceptius hauran de guanyar primer les eleccions.
mini
Magnific article!!! Estic totalment d'acord amb tot el que diu.

envia el comentari