En què s'assembla Trump a un cupaire?

"Aquests personatges 'anti-sistema', el cupaire, el podemita, el trumpista, denosten la deslocalització laboral i a la gent sense feina li sona a glòria"

El milionari ha aconseguit semblar més anti-sistema que Pablo Iglesias; tampoc era difícil, perquè si aquell ha poblat mig món amb els edificis mastodòntics que duen les lletres del seu cognom incrustades a la façana, Pablo pertany a l’elit universitària, la que pot preparar bé o malament una classe i tant fa, la que pot anar o no anar al lloc de treball i tan fa, la que entra en el circuit que suposadament és el cau de la saviesa, però que ja hem vist que pot estar determinat per coneixences o lligams familiars i no tant per mèrits i capacitats. Fins i tot es creuen Càtedres a mida de persones!! Si com deia Adenauer, sols pot ser polític el funcionari o el milionari,  a la universitat els dos mons s’apropen quan la més feudal de totes les organitzacions que existeixen avui en dia ampara docents funcionaris pagats pel conjunt que fan lucratius negocis durant les hores de feina. Dos elits diferents que neguen ser-ho, però la de Trump com a mínim no juga amb diner públic i en té tant que pot renunciar al miserable salari de President dels EUA. 

 

En tot cas a tots dos els ha cregut la gent, almenys durant un temps, i potser el missatge que més els apropa és el que més acceptació ha tingut entre els seus votants: la crítica a la globalització, la mateixa crítica que a Catalunya també pretén argumentar la CUP. Recordo fa uns anys, quan el 15M encara era una incògnita, que vaig coincidir en una tertúlia a Madrid amb Jorge Vestrynge; qui va ser secretari general d’Aliança Popular ja donava suport al moviment dels “indignats”, però el que aleshores més en va sorprendre va ser la seva defensa vehement del proteccionisme a Europa. La crítica a la Unió Europea que avui és pràctica habitual en la CUP i en Podemos i que ja avançava el discurs de Vestrynge fa cinc anys, l’ha feta seva Trump quan parla de proteccionisme a USA. Amb el mateix to que Lepen a França o com fa l’euroescèptic Corbyn al Regne Unit.

 

Aquests personatges “anti-sistema”, el cupaire, el podemita, el trumpista, denosten la deslocalització laboral i a la gent sense feina li sona a glòria: perquè una empresa ha de produir a Pakistan el que ven aquí per tributar els guanys en un paradís fiscal? Tanmateix el que defineix la gent no és el que diu que és, sinó les propostes que fa. I tots ells proposen un Estat autàrquic com l’Espanya de Franco, sense adonar-se que així d’aquí marxaran les fàbriques de qualsevol estranger i aquí no entrarà cap marca estrangera, però tampoc nosaltres podrem intentar cap aventura fora, i desitjarem que continuïn caient bombes arreu per tal que el turisme ens permeti surar uns anys més. Sense oblidar que si els països en desenvolupament que ara reben encàrrecs de feina es queden a l’atur encara es farà mes forta la pressió sobre les nostres fronteres per part de qui busca millorar la seva vida. Però clar, ja sabem que hi ha qui  es queixade la globalització, però fa de la frontera anatema.

 

L’estranya barreja entre identitats i globalitat, amanida amb l’exponencial condiment que són les noves tecnologies, ha vingut per quedar-se. Els mateixos que aplaudeixen Trump o els cupaires continuaran utilitzant el seu mòbil (i li diran “intel·ligent”) per connectar-se. Però res és de franc, i no es pot prendre del progrés solament la part que ens interessa. Més aviat crec que, com sempre, qui fa política, ni que sigui per dir que no la fa, es dedica a proposar fórmules de Fierabràs que sap molt ben acollides per qui no pot, no sap o no vol pensar els efectes colaterals del que desitja. O fan maldat o són necis, i no sé quina de les dues opcions és menys temible.




Comentaris
Bernat
Quant al títol, és «en què s'assembla»; quant al contingut, em sembla molt encertat
4
això s'ascla...
La globalització ha estat un sonor fracàs, per molt que s'intenti amagar. Trump, el Brexit i els partits anti-euro són un símptoma clar de que tot això que s'ha estat venent aquests darrers 25 anys a la opinió pública com a la inevitable "culminació de la història" fa aigües i no te cap futur.
8
Jordi Torras
Se Sembla???? De debò?!?a ningu li fan mal els ulls????
2
Blai
La globalització ha destruït masses coses i ha construït molt poc. Bàsicament, ha consistit en desmuntar les barreres i els controls democràtics per donar via lliure a l'especulació i al capitalisme més depredador i barroer. És del tot lògic que hi hagi una reacció contrària. El que és estrany és que hagi arribat tant tard.
6
S'assembla!!
2
Duch
En què s'assemblen la Rahola i els seus pamflets i el Jiménez Losantos? Doncs en que tots dos són uns procapitalistes-sionistes recalcitrants.
13
Narcís ( la comparació n'és absurda/ grotesca .. doncs res, tinguem ' persones - paperot ' jugant a la falsedat, farsa i cinisme, a més, d'acomplexades amagant-se en necessitats per enfilar-s'hi, tot volent, superar econòmicament en Trump!)
En Trump ( avui, ací i ara ) té tota la raó .. fos només perquè algú ho ha de dir! N'és més, té un mèrit de por que ho digui una persona com ell .. quan no necessita de cap recolze d'economia política que sí els ciutadans mil del carrer! I encara s'hi roman curt .. sinó perquè despeses de fronteres, de duanes, de ministeris, secretaries, subsecretaries, secretaries grals tèc .. direccions, subdireccions .. gabinets .. i . . . . . . . . tota la cançoneria de càrrecs d'exteriors i interior?
0
Kadra
Tornar al proteccionisme a l'antiga no és cap alternativa a l'actual globalització anàrquica com un mar de tiburons. El que cal és més regulació guiada per un principi de subsidiarietat econòmica: deixar als mercats globals només allò que els regionals i locals no poden produir. Això implica més coordinació entre agents però no és pas la fi del lliure mercat.
0
Narcís ( només una curiositat, atès que mai hi ha manera de treure-li l'aigua clara!)
Per què l'autora fum uns texts gens ni mica clars que sí enrevessats o sense cap mena de missatge/ pensament sinó específic, sí explícit? PD: la resposta pot ser ' nedar entre dues aigües ' així no mullar-s'hi així no indicar per on tira .. tot plegat, estar-hi a punt en cas de ser demanada per un partit .. espanyol? o potser per raons enfiladisses ( o no) professionals?
1
Pau
Amb gent com en Duch, Catalunya no arribarà mai a enlloc.
0

envia el comentari