Memòria protestant 2017

"La Reforma de Luter va tenir conseqüències en tots els àmbits i fou, doncs, una fe que va canviar el món"

Ara fa 25 anys, el 1992, que va aparèixer a Barcelona Aletheia, revista semestral de teologia, promoguda per l’Aliança Evangèlica Espanyola, sota la direcció de J.M.Martínez i Pere Puigvert i també  El llibre de Job, versió protestant en català, de la mà de Pau Sais i Vila, el mateix any en què el sínode general de l’Església Anglicana acceptava l’ordenació de dones, decisió que incomodà les relacions ecumèniques amb l’església catòlica, mentre la mort s’emportava els pastors Pere Arbiol, Enric López Esteve i Samuel Vila. Aquest darrer era pastor baptista, editor, autor d’una cinquantena d’obres, traductor de 200 llibres de l’anglès i el francès, fundador de l’editorial Clie per a la difusió internacional de literatura evangèlica, un dels noms clau del protestantisme català, molt popular entre els protestants de llengua espanyola d’arreu.

 

En fa ja 50 de l’aprovació per les corts franquistes de la mal anomenada llei de llibertat religiosa que va dividir el posicionament unitari de les diferents esglésies protestants, després que un grup de catòlics i protestants hi manifestessin la seva discrepància. Pels darrers signaven la declaració els pastors Enric Capó, Àngel Cortès, J.Gonzàlez-Pastor, Josep-Lluís Lana, J.Pérez Guzman, Sebastián Rodríguez i els laics D.Giralt-Miracle, Joan Estruch, Albert Galmés i Licínia Collado. En general, les esglésies baptistes, les de l’IEE i l’IERE s’hi oposaren i es negaren a inscriure’s en el registre corresponent, en creure que no reconeixien els drets bàsics de llibertat religiosa. Optaren per la inscripció, majoritàriament, les Assemblees de Déu, la FIEIDE i un nombre important d’esglésies pentecostals, lliures i de les Assemblees de Germans. La Fundació Bíblica Evangèlica en refusa la inscripció, tot i ser-hi insistentment invitada a fer-ho. La barcelonina Església Presbiteriana Reformada, de Ricard Cerni, s’inscriurà en el registre obert a l’efecte i esdevindrà així la primera entitat protestant legalment reconeguda pel franquisme. Es funden l’escola Pere Galès, el Fòrum Pere Galès i Evangelisme en Acció, el cor de la primera església baptista de Sabadell, fundat i dirigit per Pere Puig, adopta el nom de Coral Al·leluia i l’església del Clot estrena temple nou. També apareix La nostra vocació, d’Enric Capó, Josep M.Martínez, Àngel Cortès i Joan Juan Lacué, amb pròleg de Josep Grau, pastors de les denominacions majoritàries i més arrelades al país, obra que constitueix una mena de declaració de principis del protestantisme català i es crea una comissió per a la traducció del Nou Testament al català, presidida per Enric Capó, amb Joan Vallès, Pere Bonet, Àngel Cortès i el mestre de català Bernat Vinyes.

 

El 1942, 75 anys enrere, Joan Capó i Humbert Capó tornen al país procedents de l’exili, el també pastor Alfred Capó, traductor dels salms a català, mor exiliat a Montevideo, als 33 anys, l’entitat juvenil Esforç Cristià reprèn les seves reunions a Barcelona, pastors i representants evangèlics de Catalunya prorroguen per “temps il·limitat” les funcions dels consolats estrangers sobre l’Hospital Evangèlic atorgades el 1936 i constitueixen el Grup de Protectors de la Infermeria Evangèlica, inspirat per Ambròs Celma, per donar suport al centre sanitari mitjançant quotes mensuals regulars, com una mena de mutualitat clandestina a favor dels malalts protestants més desafavorits i la revista Perseverancia apareix, clandestinament, a Barcelona. Aquest 2017 fa, també, un segle de la mort a Figueres del pastor baptista Gabriel Anglada i Terrades, predicador per tot Catalunya en català i del pastor alcoià Josep Torregrosa, fundador de l’església metodista de Santiago de Xile. I 150 anys de la publicació de la  Exposición histórica y doctrinal de los 39 artículos de la Iglesia Anglicana per part de l’alacantí Joan B.Cabrera, primer bisbe protestant autòcton. Es compleixen 175 anys de l’arribada a Barcelona de Ferdinand de Lesseps, com a cònsol de França, durant el mandat del qual  aprofitarà el seu estatus consular per rebre publicacions protestants per a ser distribuïdes a Catalunya, en contacte amb J.Thomson, agent bíblic britànic. Així mateix, farà dos segles que David César Chabrand, pastor reformat de Tolosa, envià una carta a Zachary Macaulay, editor de la revista evangèlica Christian Observer, agraint la recepció de 50 exemplars del Nou Testament, els quals tenia intenció d’enviar a Barcelona, on comptava amb una xarxa de relacions entre les quals, possiblement, el llavors canonge Fèlix Torres Amat.

 

Es compliran 450 anys de l’establiment que “en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana”, per part  de l’inquisidor Francisco de Soto Salazar, de visita a València. Aquí, la inquisició jutjarà l’estudiant Miquel Pérez, Pere Lluís Berga, imputat per entrar en contacte amb la Reforma mentre estudiava a París, mossèn Montserrat, beneficiat de Sant Salvador, denunciat per calvinime, i Miquel de Centelles, acusat de ser autor de la frase “Sola fides suficcit(“Només la fe basta”), moll de l’os del protestantisme. I en farà 475 que el fiscal Domènec Gondreu escriu a la Suprema Inquisició informant de la difusió, per Barcelona, de diversos manuals sobre la disputa entre catòlics i luterans, i en demana l’autorització perquè en puguin ser requisats els exemplars existents en mans dels seus propietaris, mentre comunica que totes les obres de Luter que es detecten van directament al foc i, des dels Països Baixos, s’exporta literatura luterana a Catalunya, a través de xarxes clandestines. I el 31 d’octubre es commemoraran, finalment, els 500 anys de l’inici de la Reforma protestant per Martí Luter, monjo de l’ordre de Sant Agustí, el qual clava 95 tesis a la porta de l’església del palau de Wittenberg (Alemanya), contra la venda d’indulgències per a la reconstrucció de la basílica de Sant Pere de Roma, i altres punts de discrepància, fet simbòlic considerat com l’acte de naixement de la Reforma protestant, primera gran mobilització de masses enfront del sistema jeràrquic a Europa. Un mes abans de les tesis desencadenants del procés, Luter havia publicat la seva “Disputa contra la teologia escolàstica”, on ja hi ha elements clars de distanciament de certes posicions de Roma. La Reforma de Luter va tenir conseqüències en tots els àmbits i fou, doncs, una fe que va canviar el món.

 




Comentaris
tradicionalista i catòlic
Sort que el protestantisme no va arrelar mai a Catalunya. Avui s'ha posat de moda denigrar tot el que ve de l'Església i de la tradició catòlica. Però, com ja varen recordar bé gent com Torres i Bages o Verdaguer, l'Església ha estat la veritable mare de la pàtria catalana.
un protestant català
Sort que el catolicisme intransigent i rònec de què tant cofoi està el lector anterior no és la “mare de la pàtria catalana”! Eclesiàstics integristes –i nostrats!–com Torras i Bages , no tan sols inquisidors vinguts d’enllà, van atiar la discriminació contra els protestants i altres “diferents” que Carod ressenya. Tant de bo la nostra societat es bastís sobre bases de tolerància, diàleg i drets humans com les que inspiren la cultura política de països del nord d’Europa amb arrels protestants.
Sly
Desgràcia que el protestantisme no va arrelar mai a Catalunya. Avui és inqüestionable que el que va portar el protestantisme fou llum, ètica als negocis i a les àrees públiques d'administració, així com a les arts, la cultura o la opinió lliure. En contraposició a la foscor, el fanatisme i la intolerància del catolicisme abanderat per Espanya al Concili de Trent. I d'aquí les diferències entre Espanya i una Europa més lliure, justa i democràtica, "tradicionalista"...
Pere Aragonès
Hi havia protestantisme en les mans netes del Carod 2003?
Jenet
Si Catalunya hagués adoptat el protestantisme ja seria independent. Volem ser com els països nòrdics però oblidem que el que els fa ser com són és la influència cabdal de la fe reformada.
Igor
No s'ha de barrejar politica i religio, dons acabariem en mans de l'integrisme.
vell pesuquero
M'en alegro de veure tants protesrats indepes. Que tot serveixi per sumar. Com també ho fan els catolics.
Narcís ( modèstia a banda .. vegi's quines lleis de drets gaudíem que ni ara!)
Si Catalunya ( PPCC) no hagués estat traicionada .. envaïda .. esquarterada .. . . . . . feta ' taula rasa ' per país veí botxí amb l'ajut, via netejar-li les sabates amb la llengua, de França .. poca sinó cap lliçó necessitàvem de ningú ni mateixos països del nord ( renoi de Constitució o/ i compilació de Constitucions teníem!)! PD: no barregem la conf. episc. esp. de país violador amb l'Església catalana .. ni la de Roma amb aquella del Papa Martí IV amb sa croada contra Pere el Gran!
Enric
Agrair al sr Carod Rovira el interes pels protestants i un treball molt pulit que provoca la protesta dels catolics ronecs, que no del bons catolics
Sergi Turiella
La religió forma part dels pobles, i totes l'influeixen d'una manera o una altra. El problema és amb l'integrisme i fanatisme de qualsevol mena, que posa els homes sota els preceptes religiosos i els allunyen de Déu. Pel que fa als catalans, el catolicisme en forma part, com també el corrent de les lluites religioses, que ja podem veure amb l'arrianisme, més endavant amb els "càtars", que en grec vol dir "protestants", i més endavant trobarem amb els diferents concilis, com el de Constança al XV

envia el comentari