Davant l’auge del populisme, potser que ens fem algunes preguntes

"No hi haurà regeneració democràtica –no es foragitarà el populisme– si no es restaura la confiança essencial entre polítics i societat"

Segons el renovat ministre espanyol Luis de Guindos, els riscos de l’euro provenen principalment de l’auge dels populismes i els nacionalismes. Aquest és el nou mantra, que amb modulacions hem sentit explicar a alts càrrecs de la Comissió Europa i dels organismes financers internacionals: la prosperitat, la superació definitiva de la crisi, l’activitat econòmica, les inversions empresarials… tot això està en perill per l’èxit creixent d’aquests moviments que qüestionen l’statu quo.

 

Aquest advertiment, que repeteixen amb insistència per tal que qualli i les aigües tornin a mare, pateix dues febleses conceptuals molt notòries, que el faran fracassar: d’una banda, prescindeix de la necessitat d’entendre el fenomen per tal de poder-li fer front de manera eficaç i, de l’altra, encara més important, pressuposa erròniament que tothom accepta que les polítiques seguides han portat prosperitat i han permès superar la profunda recessió. Sense interrogar-se de debò sobre aquestes dues qüestions –per què tanta gent gira l’esquena al disseny institucional dels últims decennis i si el model econòmic vigent és percebut com la font de benestar desitjable–, sense trobar-hi respostes eficaces, el populisme tindrà molt bones expectatives, especialment si no governa i en té prou amb desestabilitzar.

 

Coincideixo que aquests moviments solen tenir uns líders repudiables i presenten unes propostes sense cap mena de consistència ni utilitat. Ara bé, malgrat això, són milions les persones que els voten. Cal entendre-les. Alguns pensadors ja han començat a intentar-ho. En posaré tres exemples. El professor d’ESADE Miguel Trias Sagnier escrivia a La Vanguardia: “Les classes mitjanes empobrides que perceben que no participaran significativament dels beneficis dels canvis en curs prefereixen estripar les cartes a acceptar-ne només les engrunes.” El filòsof Josep Ramoneda ho complementa a l’Ara: “Els ciutadans es repleguen en l’espai nacional perquè és allà on encara es poden fer escoltar.” I el controvertit però lúcid economista nord-america Lawrence Summers ho reblava al Financial Times: “El nucli de la revolta contra la integració global no és la ignorància. És un sentiment, no del tot injustificat, que [la globalització] és un projecte conduït per les elits per a les elits amb poca consideració pels interessos de la gent normal.”

 

Sintetitzem-ho: les classes mitjanes no se senten ni beneficiàries ni protagonistes del fenomen de la globalització i, quan ens immergim en una duríssima crisi, s’adonen que el seu benestar cau a l’últim lloc de la llista de prioritats i que els responsables de les decisions efectives estan lluny, no les escolten i es mostren altivament insensibles a les seves dificultats (com manen els principis de la tecnocràcia).

 

I, com que no són idiotes, es pregunten per què els polítics als quals han votat se sotmeten a aquest dictat sense rebel·lar-s’hi i, aleshores, són elles les que es revolten contra els polítics: votant-los sense entusiasme, deixant-los de votar o, a l’extrem, prestant el vot als moviments antisistema.

 

Els polítics –de tots els colors i tots els països occidentals– tenen una certa responsabilitat en aquest dramàtic desenllaç: no han volgut o no han gosat explicar a la gent que tenen molt poc poder real. La globalització econòmica ha atorgat als grans conglomerats multinacionals mecanismes per a esquivar regulacions, impostos i responsabilitats. Al contrari, són ells que imposen condicions a canvi d’inversions. La tecnocràcia ha afavorit la creació d’un munt d’òrgans reguladors en matèries sensibles fora del control de la política –que ens venen com una manera d’evitar la politiqueria, però que, essencialment, és una manera d’evitar que sigui la voluntat democràtica de la gent la que orienti les principals qüestions econòmiques.

 

El politòleg holandès Cas Mudde ho resumia fa poc de manera senzilla: o els partits polítics reconeixen davant l’electorat que tenen poques possibilitats de fer coses rellevants o decideixen recuperar el poder cedit a aquestes altres instàncies. Em sembla que és una recomanació essencial. No hi haurà regeneració democràtica –no es foragitarà el populisme– si no es restaura la confiança essencial entre polítics i societat, entre representants i representats. O els polítics deixen de dissimular les seves limitacions i guanyen la nostra simpatia en la seva lluita contra estructures que també els superen o opten per trencar aquestes limitacions i retornar el poder a les institucions més genuïnament democràtiques, encara que això causi paüra a tecnòcrates i altres elits.

 

Aquestes són les qüestions de fons i no es resolen a força d’advertir-nos que els populismes són dolents: això ja ho sabem; ho saben fins i tot els que els voten.




Comentaris
fart de la globalització
La globalització ha estat la gran estafa de al nostra època. Un projecte ideològic pensat per afavorir els interessos dels càrtels financers internacionals i les grans multinacionals, i que a convertit a més els governs d'arreu en uns titelles del poder econòmic. Que a ningú l'estranyi doncs que pugin arreu els partits extremistes.
1
això s'ascla...
Fa vint anys alguna gent des de l'esquerra ja varen advertir que tot això de la globalització i el projecte tecnocràtic de l'euro portarien al món grans grans desigualtats, atur massiu i un empobriment efectiu de la democràcia. Llavors, poca gent els va fer cas, però el temps, malauradament, els ha acabat per donar la raó: aquest sistema, tal com està muntat, ni funciona ni podrà funcionar bé mai (excepte pels interessos d'una minoria cada vegada més reduïda de persones)
25
Fat Boy
Vol dir que els politics no poden fer res?. O es que no volen?. Exemple, la crisi dels bancs. Perque en lloc d'injectar diners que no tornarem a veure mai mes no va comprar l'estat les accions a preu de saldo, els va reflotar i, quan les accions van pujar, les podrien haver venut recuperant els diners?. Perque es van vendre les empreses publiques amb beneficis?. Si es que l'empresa privada es mes eficient, haver venut les que tenien perdues, no?. En fi...
0
Tot
veritat. La revolució tecnologica, per la seva naturalesa, ha portat a la gent a esperar cada vegada mes certesa i mes veritat, mes depresa. Per aixó hi ha esvandides que ningú s'espera. Els populismes d'avui també seran esvandits si no donen respostes.
0
Isabel C.
Molt bon article. Cal seguir en aquesta línia. Trobo que l'enfoc i l'anàlisi són completament encertats.
0
jaume
El que avui s'entén per populisme no és allò que digué Lincoln a Gettisburg sobre el govern del poble, pel poble i per al poble, sinó tot el contrari: el govern de la minoria, per robar, i per als xoriços. El Sr. De Guindos hauria de llegir el darrer llibre del seu col.lega (Nobel) Stiglitz, sobre perquè o Europa es carrega l'euro o viceversa. Aquest deixa clar qui són els antipopulistes com ell, la Dictadora tedesca i l'amanuense Rajoy, que ha dut al continent a la ruïna
7
Narcís ( prou mà d'obra forana mentre no fumi falta/ hagin aturats a dojo! prou fabricar allò nostra fora a preus llençats i venuts ací a preus europeus! prou despeses publiques criminals per ‘ curar ‘ malbarataments de politics i aquests tan amples! prou . . . . .!)
De quan ençà ' dir la veritat, només la veritat i res més que la veritat ' o que la globalització n'és el negoci de quatre eixerits .. que el monopoli de les energies són ídem .. que si ací no hi ha treball com fer-se’n amb productes d'on siguin .. que hi ha un munt de càrrecs polítics, dirigents i administratius sobrers .. que si politiquers cobren un munt àdhuc sense incompatibilitats així interessos bastards .. que si . . . . . n'és populisme? PD: justament n'és a l'inrevés!
1
Narcís ( Catalunya independent jaaaaa amb nostres lleis, normes i regles que no pas baliga-balaga/ fatxenders/ farsants i malvats fora mida estranys, estrangers .. espanyols!)
Allò que hem de fer és .. sortir disparats d'aquest estat, sortir com un llamp d'aquest estat i ser .. lliures ja! PD: tothom sap que espanya n'és país veí i que de nosaltres tan sols cerquen " paparrejà'ns-e " eternament fins que defallim del tot en pro de l" altiplà ' ( com pot l'autor parlar com si no passés res mentre som " violats per terra, mar i aire " per aliens a qualsevulla cosa catalana? )!
0
Nuria de Mexic
M`agradaria que el terme no fos un nou parany per desacreditar qui no ens agrada. Hi ha populismes de molta mena, enlloc d`utilitzar a tort i a dret el terme, mes ens valdria ser precisos, doncs hi ha el perill de demonitzar un terme (com el de ""comunista" durant la guerra freda). Per aixó em va agradar Obama quan va dir: si populisme es treballar per el poble, doncs jo soc populista. Hi ha populismes feixistes, stalinistes i adhuc socialment necessaris mentre construim la democràcia.
7
Nuria de Mexic
A Europa i als EUA son especialment les classes mitjanes les que cauen en les promeses dels politics populistes. No es el cas dels paisos on encara no hem tingut democràcia, com Méxic. Comparar les societats avançades, que es considera que tenen democrácia amb les que encara no l`hem assolit es perillos i irresponsable. Un avis que heu de tenir en compta, no s`ha de parlar de populismes sense coneixer les realitats socials i politiques.
0
D'acord definim populisme
Per a mi el populisme és l'aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici. D'aquest en tenim uns quants a casa nostre.
0
Pitxolí
Més que d'auge del populisme caldria parlar de l'auge de la paraula «populisme» Per una part, el populisme és un recurs emprat per tots els partits, quan creuen que els convé. Per una altra part, alguns partits (el PP, p. ex., que ha fet populisme), acusen de populisme els seus rivals.
0
populistes i antisistema
Bon article. Em queda, però, un interrogant: com és que els partits d'esquerra antisistema no surten més beneficiats d'aquest rebuig? Perquè, malgrat no els vulguin veure ni en pintura, coincideixen amb els populistes en moltes de les coses que rebutgen. I si del que es tracta de votar en clau de protesta i amb el nas tapat, doncs francament no m'ho explico.
0

envia el comentari