El parany del candidat

"Tothom sap que aquesta legislatura tenia data de caducitat breu, com els iogurts: divuit mesos. No és cap novetat"

Un bon periodista ha de fer, amb educació i sense agressivitat sobrera, la pregunta més impertinent. Es deia a les velles escoles de premsa, que eren les redaccions: dur per dins i tou per fora. I n’hi ha que s’ho creuen. Hi ha periodistes que honestament pregunten aquests dies als dirigents del Partit Demòcrata que entrevisten pel seu candidat. I des de la bona fe confonen sinceritat amb estratègia. No és que no els contestin perquè els exconvergents volen evitar-se el tràngol o despistar la premsa més sagaç. No els contesten perquè aquesta no és cap prioritat.

 

Tothom sap que aquesta legislatura tenia data de caducitat breu, com els iogurts: divuit mesos. No és cap novetat. Ningú s’equivoca quan ensuma eleccions, però igualment ningú és capaç d’avançar ara amb certesa quina mena d’eleccions seran: autonòmiques, constituents –republicanes– o plebiscitàries de nou. Perquè ningú sap què passarà amb el pròleg que les definirà: el referèndum que el Parlament convocarà per al mes de setembre. És lògic, per tant, que els dirigents del Partit Demòcrata fugin les respostes que no han calculat, que ni tan sols han parlat entre ells. I que ara situen en el punt bàsic de la seva estratègia a curt termini la celebració del mateix referèndum.

 

Hi ha, per tant, els periodistes més o menys honestos i persistents. I n’hi ha també que fan trampa. Són els que pregunten pel candidat donant per segur que no es farà el referèndum, que el Partit Demòcrata ja l’ha descomptat, que els seus dirigents ja calculen com encarar unes noves eleccions autonòmiques, que el procés ha fracassat i que definir el candidat del partit que lideren Artur Mas i Neus Munté serveix com a constatació d’aquest fracàs, que seria fracàs de tot el sobiranisme i l’independentisme. Per això pregunten pel candidat. I per això els dirigents del Partit Demòcrata no els haurien de contestar, ni que els repetissin mil vegades la pregunta. Perquè senzillament és un parany. I com es distingeix els periodistes honrats dels interessats? Ací ens coneixem tots.




Comentaris
Maria
Sí. Te raó. Ja els coneixem a tots. I n'hi ha molt pocs de honestos.
1
Laura Borras
Gran article! Totalment d'acord!
0
Toni Arregui
Molt bé, Vicent. Gràcies.
0
terrassenc
Coincideixo amb en Sanchis, però preocupen els tempos. Falten només mesos i la campanya del Referèndum no es pot postergar massa més. Ahir, Marta Pascal parlava de la primavera per fixar la posició del partit, sembla molt de temps! Avui, en Carod apunta a la necessitat de donar concrecions, en idees, però també en cares, en persones. I és que el que no s'entén gaire és demanar el Sí però no tenir candidat a la presidència de la República. Espero que els convergents es decideixin aviat.
4
Ara i aqui
Terrassenc, d'acord amb el teu comentari, però, pas a pas, primer toca el referèndum, que s'ha de fer si o si, el primer president de la república, serà en Puigdemont, des de el moment que es declari la república fins a les primeres eleccions, que en principi han de ser en un termini curt, hi on cada partit haurà de fer les seves propostes de candidats i polítiques.
0
cas
D'acord. PDECAT ha caigut en el parany del candidat. Sempre van tres passes enrera i a l'Ajuntament de BCN encara no han arrencat. No están a l'alçada de Puigdemont bé en dir que, aposta per l'èit del referéndum -el seu compromís- per tant no preveu ser candidat.
0
federalista
haha aixo de viure en un univers paralel, es molt guay el terrasenc amb les seues palles mentals, un altre dient que el primer president de la republica cual la catalana o la galactica de star wars, pero alma de cantaro primer cal fer el referendum, depres que t'ho reconega l'estat i la comunitat internacional i despres guanyar-lo home haha es pot ser indepe pero gilipolles no home, que no llegiu o sou tan rucs per el cervell adoctrinat i buit que teniu hahaha ni els passos que s'han de fer s
13

envia el comentari