La paternitat de Catalunya

"Se li recorda constantment, a Catalunya, que traeix el pare Estat a cops d’anàlisi d’ADN dins el tub d’assaig de la Constitució, allà, al laboratori del Tribunal Constitucional"

Quan el Tribunal Constitucional va retallar l’any 2010 l’Estatut d’Autonomia aprovat per catalanes i catalans, pel Parlament de Catalunya i fins i tot pel Senat, poc ens imaginàvem que arribaríem a veure’ns com ens veiem avui: la discussió sobre les competències del govern de Catalunya i de l’Estat espanyol i les nombroses declaracions d’inconstitucionalitat de lleis aprovades pel Parlament van més enllà de la imaginació que haguéssim pogut deixar volar en aquell moment.

 

Que fins i tot la llei de prohibició de corrides de toros han anul·lat, des del Tribunal Constitucional!

 

Sobre els personatges que el constitueixen, el Tribunal, ja s’ha dit molta cosa, i sobre la institució mateixa també: jo fa setmanes que veig que el Tribunal Constitucional és la instància que mira de preservar, demostrar i garantir compulsivament la paternitat de Catalunya.

 

Quantes coses deu arribar a poder dir, a més, la Constitució sobre la realitat d’avui dia?. Només el nom ja se’m fa com difícil d’actualitzar. Si miro d’imaginar com la devien escriure, en quins despatxos, quins personatges i quina redacció deu tenir ─confesso que no l’he llegit─ la impressió que em ve és que es tracta com d’una cosa molt carca, obsoleta segur i poc real, avui en dia, ja. Però fa el seu paper, vés: la Constitució espanyola és, avui per avui, la prova que es fa a Catalunya, de tant en tant, per assegurar la seva paternitat. Vull dir per demostrar. Vaja, perquè no hi hagi dubte!

 

La paternitat de Catalunya es debat constantment a l’Estat espanyol i es reafirma un i altre cop a base de decrets, d’anul·lacions, de sancions i de judicis. Se li recorda constantment, a Catalunya, que traeix el pare Estat a cops d’anàlisi d’ADN dins el tub d’assaig de la Constitució, allà, al laboratori del Tribunal Constitucional.

 

M’amoïna que no se’ls hagi enganxat, de tants anys que portem així, als senyors que governen Catalunya, això de posar més energia en la paternitat que en acompanyar la criatura a créixer cap a la llibertat. No sé... m’hi han fet pensar les excessives notícies sobre la presidència de la Generalitat!




Comentaris
Sly
Bo, dit d'altra manera: Són incapaços d'entendre que un polític es deu al seu poble i a les seves promeses, fins i tot a la d'esborrar-se feta la feina. Només cal comparar la poesia del "acompanyar la criatura a créixer cap a la llibertat" amb el prototip espanyol d'allà i el prototip botifler d'aquí, pel demés interessats en el càrrec, la manduca i el famoseo que els atorga estar en política tota la seva vida. Fàstic d'Espanya, marxem ja! Tic-tac, tic-tac, i que s'apanyin com puguin...
Narcís ( tantes idees .. tant treball .. tant diputat .. tantes despeses .. i tanta societat civilitzada perquè quatre gats de tribunal estranger ho ensorri!) ( què es pot esperar de país entrat a mata-degolla amb ajut francès que no sigui delinqüència/ pirateria i crim?)
-- Aquest estat pare? no pas ( cap pare tractaria així llur fill!)! Aquest estat em recorda les dones robadores de nens, els homes robadors de nens, els pares robadors de nens, les dones que maltracten els nens, les dones que fan negoci amb els nens, els homes que fan crim amb els nens, les . . . dones i homes que " maten " els nens! PD: que tc o 12, 11, 10 o 9 ' estranys '/ diferent nacionalitat en un tancar i obrir d'ulls facin i desfacin al seu capritx .. no hi té cabuda enlloc!
Fart d'hipocrites
La "constitució nazional" (de quina "nacio"?) de Caspanya és la gàbia en que la Castella genocida i colonial de sempre vol mantenir Catalunya i els Països Catalans. I els "Comuns" s'hi troben la mar de bé per l'efecte del "sindrome d'Estocolm"...
Joan (Grácia)
Paternitat? Recordeu el judici de Salomó? Dues mares es disputen la maternitat d'un fill, i el rei decideix tallar-lo de mig a mig. Com que n'hi ha una que diu que això no, que el nen se'l quedi l'altra, així descobreix Salomó que aquesta és la mare autèntica... Doncs Espanya i França van ser dues mares falses que van decidir tallar el nen en dues parts.
panxoman
En tot cas es parla de la "madre patria" i no del "padre Estado", però com que aquesta senyora sempre ha de dir que els homes som dolents, el concepte "mare patria" ella els substitueix per "pare Estat". En tot cas sembla abandonar les seves obsessions contra els homes per ara parlar de política, però aquí també deixa passar el seu filtre ideològic
Ferran
Paternitat?...La Generalitat de Catalunya es va crear el segle XIV...la constitució és del segle XX...No sé pas qui és pare de qui?
catala progresista
indepres nomes us agrada parlar de mites medievals, segle 14, la particio de catalunya al 1659 entre espanya i franca, quan encara no existia el concepte de estat nacio que es del 19 epoca de la modernitat i la ilustracio i molt posterior al pensament medieval i els mes moderns parleu dels fets de 1714 on el principat va perdre els furs fa nomes 302 anys , estem al 2017 segle 21 homo espacial, anem a mart al 2030 canvieu el xip home les pedres i llances ja no es porten ara son naus espacials
Al "catala progresista"
A més de l'accent ja ha perdut una S: de la llufa que ha deixat anar! (molt preogressista, el noi, tot s'ho va deixant anar pel darrere)

envia el comentari