La paternitat de Catalunya

"Se li recorda constantment, a Catalunya, que traeix el pare Estat a cops d’anàlisi d’ADN dins el tub d’assaig de la Constitució, allà, al laboratori del Tribunal Constitucional"

Quan el Tribunal Constitucional va retallar l’any 2010 l’Estatut d’Autonomia aprovat per catalanes i catalans, pel Parlament de Catalunya i fins i tot pel Senat, poc ens imaginàvem que arribaríem a veure’ns com ens veiem avui: la discussió sobre les competències del govern de Catalunya i de l’Estat espanyol i les nombroses declaracions d’inconstitucionalitat de lleis aprovades pel Parlament van més enllà de la imaginació que haguéssim pogut deixar volar en aquell moment.

 

Que fins i tot la llei de prohibició de corrides de toros han anul·lat, des del Tribunal Constitucional!

 

Sobre els personatges que el constitueixen, el Tribunal, ja s’ha dit molta cosa, i sobre la institució mateixa també: jo fa setmanes que veig que el Tribunal Constitucional és la instància que mira de preservar, demostrar i garantir compulsivament la paternitat de Catalunya.

 

Quantes coses deu arribar a poder dir, a més, la Constitució sobre la realitat d’avui dia?. Només el nom ja se’m fa com difícil d’actualitzar. Si miro d’imaginar com la devien escriure, en quins despatxos, quins personatges i quina redacció deu tenir ─confesso que no l’he llegit─ la impressió que em ve és que es tracta com d’una cosa molt carca, obsoleta segur i poc real, avui en dia, ja. Però fa el seu paper, vés: la Constitució espanyola és, avui per avui, la prova que es fa a Catalunya, de tant en tant, per assegurar la seva paternitat. Vull dir per demostrar. Vaja, perquè no hi hagi dubte!

 

La paternitat de Catalunya es debat constantment a l’Estat espanyol i es reafirma un i altre cop a base de decrets, d’anul·lacions, de sancions i de judicis. Se li recorda constantment, a Catalunya, que traeix el pare Estat a cops d’anàlisi d’ADN dins el tub d’assaig de la Constitució, allà, al laboratori del Tribunal Constitucional.

 

M’amoïna que no se’ls hagi enganxat, de tants anys que portem així, als senyors que governen Catalunya, això de posar més energia en la paternitat que en acompanyar la criatura a créixer cap a la llibertat. No sé... m’hi han fet pensar les excessives notícies sobre la presidència de la Generalitat!