Fent-se diàleg a sobre

"A seguir treballant per fer possible que enguany tots els ciutadans catalans puguem votar en referèndum si volem seguir amb aquesta gent amb aquest nivell de diàleg desbordant"

Una prèvia: només apuntar que és curiós com de pocs independentistes (dels que tenen tribuna i/o càrrecs de rellevància) han sortit a reconèixer la coherència del president Carles Puigdemont descartant-se com a president l'any vinent perquè confia plenament i treballa només amb la hipòtesi de fer un referèndum per la independència aquest 2017. Aquest escenari, diu, farà innecessari que en un marc post referèndum (independent o no) ell hagi de continuar, i passarà el relleu a qui vulgui entomar el repte de la nova etapa. Curiós, tan poc reconeixement, sobretot en comparació amb la de veus "autoritzades", als mitjans i a la política, que van saltar com gaseles quan fa unes setmanes una altra membre del PDeCAT, Mercè Conesa, va plantejar l'opció (només això) de contemplar que es podrien donar també escenaris diferents al del referèndum. Llavors van fer-se a sobre tuits i postil·les i intoxicacions. Ara callen i deixen que surtin els de Ciutadans i companyia, sense resposta, a dir que Puigdemont és normal que marxi perquè això no va enlloc. Molt solidari i constructiu, tot plegat.

 

Però parlant de fer-se coses a sobre, aturem-nos un moment en l'operació diàleg del PP. L'altre dia vaig veure com al Canal 24h i als Telediarios repetien fins a la sacietat la notícia que el Tribunal Constitucional alemany havia denegat la petició d'un ciutadà bavarès per fer un referèndum d'autodeterminació en aquest estat lliure associat germànic. Repetien això com si fos la gran cosa, mentre als mitjans alemanys la qüestió passava sense pena no glòria. Per què? El bombo sobreactuat espanyol, clarament per venir a dir que el TC i el govern de Rajoy són qui marca la pauta a una Europa on no s'actuaria molt diferent que com ho fan ells amb Catalunya. Molt bé, previsible. Però, per què la notícia bavaresa va passar discretíssimament en els mitjans alemanys i fregant a zero en el seu debat polític? Doncs perquè aquest cas no té res a veure amb Catalunya. Per començar, que no és poc: allà petició d'un ciutadà, enfront de milions de ciutadans manifestant-se aquí fa anys al carrer, i un independentisme bavarès amb un 2% de representació a la seva terra, enfront de la majoria absoluta en escons al parlament català. Ja veuríem què hi dirien, els alemanys, els seus polítics i els seus ciutadans, amb aquestes premisses i punts de partida. A Espanya sí, ja ho sabem, ara a dir com que dialoguen, quan realment tiren dels fets i paraules de sempre, amb algun afegitó postís i poc creïble, i no gaire res més.

 

Ho vam veure clar fa quatre dies amb la visita del ministre espanyol de Foment als consellers de Territori i d'Habitatge. Encaixada a peu de Departament, fer el "gest" (per pillar una hèrnia) de venir-los a veure, amb en Millo allà pel mig repartint somriures, i finalment res de res. No i no, o com a molt un "ja veurem" d'aquells de tota la vida. I mentrestant, per exemple Rodalies, fent passar el calvari habitual a tots els ciutadans catalans que n'han de tirar cada dia, ja siguin més indepes que na Pilar Rahola, més espanyolistes que Joan Carles Girauta, o en la línia federal d'en Pere Navarro. És a dir, que és evident que sembla que a Madrid s'estan fent el diàleg a sobre, oi? Quines ganes en tenen, no? Ho demostren tant...

 

Com ahir aquesta nova generació que va arribar al PP amb la idea de projectar idea de canvi, i que només ho ha aconseguit estèticament, només en algun cas, i gràcies. Va sortir en roda de premsa Pablo Casado, portaveu del PP que en el seu dia es va espolsar les explicacions (o disculpes) per un presumpte cas de corrupció del seu partit dient que quan allò va passar ell estudiava COU. Una joia, vaja. Doncs bé, va el portaveu dels presumptes nous dialogants i compara el president Carles Puigdemont i el seu govern amb "un conductor suïcida". Que van en direcció contrària als signes dels temps, venia a dir, però amb un llenguatge clarament pro-diàleg, conciliador i propositiu. O no? Ah, que no, que és l'absurditat crispadora i retrògrada de sempre. Doncs au a seguir treballant per fer possible que enguany tots els ciutadans catalans, de na Rahola a en Girauta, passant per qui sigui, puguem votar en referèndum si volem seguir amb aquesta gent amb aquest nivell de diàleg desbordant. D'aquesta manera, de passada, llavors segur que Puigdemont no es presenta a la reelecció i molts d'aquí i d'allà podran estar contents. Altrament, sense consulta, permeti'm que dubti que deixi el seu partit (i allò que representa) així penjats.




Comentaris
Narcís ( gràcies per la informació del cas bavarès .. venint-hi la información de mitjans espanyols .. sabia d’haver gat amagat! ( ça com lla, ací n’és diferent, ‘ som Catalunya ‘ que no pas país veí/ d’altri qui ens nega, anihila i espolia!)
Sí n'és clar .. tota declaració de nostres botxins/ ' violadors ' de Catalunya són esperpèntiques, de vergonya aliena ( a espanya sembla ser donà'ls-hi bon resultat .. aquest n'és el nivell!)! PD: no hi ha partits seriosos que sí simples ' enfiladors ' ensems amb primitius/ fatxes ( si qualcun fa allò que hauria de fer democràticament amb Catalunya té por de donar vots a l'altre o a un d'altre .. per no parlar dels benestants i fatxenders així càrrecs amb l'espoli que ens hi fumen!)!
2
Nuria
Molt bon article .... Una nova paraula a buidar de significant "DIÀLEG"
0
Gombau
"És curiós com de pocs idependentistes..." em sembla una construcció sintàctica insòlita en català. Tinguem en compte que, així com disposem dels determinants exclamatius, que serveixen per exclamar substantius (exemples: 'quina' casualitat! 'quin' cotxàs! 'Quines' experiències!...), també disposem de l'adverbi 'que' exclamatiu, que serveix per exclamar adjectius (o certs determinants) i altres adverbis. Exemples: que valent!, que lluny està! que pocs independentistes han votat!
0
Gombau
Així, doncs, quan les frases exclamatives se subordinen a un verb, mantenen el determinant o adverbi exclamatiu: Mira 'quin' cotxàs s'ha comprat, Guaita 'que' valent, o, en el cas que ens ocupa, "És curiós QUE pocs independentistes han sortit a reconèixer..."
0
del camp el llam
Molt Honorable President de la Generalitat.Tota la nostra família es independentista quasi que diria des de sempre, i som bastants. Sàpiga que te tota la nostra simpatia, agraïment i reconeixement del la feina ben feta. Pot comptar amb nosaltres en tot el que puguem fer que estigui dintre les nostres possibilitats. Valorem molt el parlar clar i català, ser conseqüent amb el que es diu i el que es fa i acceptem amb molta pena que no es torni a presentar a les properes eleccions, i per últim no
0

envia el comentari