L'unionisme s'estanca

"L'unionisme català té poquíssim marge de maniobra, més enllà de reclamar mà dura de l'Estat contra la majoria dels seus conciutadans"

L'última enquesta de La Vanguardia confirma una llarga sèrie d'estudis que apunten cap a una dada essencial: Tant el bloc independentista com l'unionista s'han estancat i els partits només oscil·len internament. Des de les últimes eleccions del 27S, les diverses ofertes independentistes (amb Junts pel Sí o sense) es queden a la ratlla del 50 per cent, normalment per sota, i les tres sigles de l'unionisme (PP, PSC i Ciutadans) no depassen gaire el 40 per cent, en el millor dels casos. La resta se la reparteixen -molt majoritàriament- els comuns i, a banda, les diverses formacions extraparlamentàries, el vot blanc i el marge d'error dels sondejos.

 

És evident que aquestes dades són del tot insuficients per poder afirmar que l'independentisme té assegurada la victòria en un referèndum d'autodeterminació. Però encara està més clar que l'unionisme està molt lluny d'arrossegar una majoria de la societat catalana. De fet, només tindria alguna possibilitat de victòria si decantés del seu costat la pràctica totalitat de l'espai dels comuns. Una hipòtesi especialment inversemblant si es té en compte que és Mariano Rajoy i el seu govern qui lidera l'ofensiva per una Catalunya submisament espanyola. És més, el bloc PP/PSOE ni tan sols intenta atraure el Podemos madrileny a qui acusa, precisament, de connivent amb els independentistes.

 

En aquestes condicions, l'unionisme català té poquíssim marge de maniobra, més enllà de reclamar mà dura de l'Estat contra la majoria dels seus conciutadans. Tot plegat, una acitud que només pot convèncer els molt convençuts. I amb dificultats, si es té en compte que, davant de l'urna, sempre hi acaba intervenint l'instint de conservació.