Referèndum o referèndum

"La validesa del referèndum resideix en els ciutadans de Catalunya, i Lluís Rabell no podrà obligar-los a renunciar al seu dret de posicionar-se en un referèndum d’independència"

Han passat poc mes de tres mesos des que el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va pronunciar el famós “Referèndum o referèndum” durant la qüestió de confiança a la qual es va sotmetre. Des de llavors, els cercles dels Comuns, que deien que eren els únics que mai havien abandonat el vaixell del referèndum ara en fugen. Sense complexos, van treure un “referèndum sobre no se sap ben bé què” a passejar durant les campanyes electorals del Congreso per esgarrapar uns quants vots independentistes, i, tot de cop, ja esgotat el termini que Xavier Domènech es va autoimposar per aconseguir-lo, l’han desat en un calaix per reclamar, ara, unes noves eleccions autonòmiques. És més: ara que el món independentista, des del Govern fins a les entitats civils, han entomat el “Referèndum o Referèndum”, alguns líders dels Comuns intenten esquivar-lo, qüestionant-ne la validesa i volent imposar quòrums injustificables i contraris a la Carta de Bones Pràctiques sobre referèndums aprovat pel Consell d’Europa al 2007. En fi, símptomes d’una formació que s’ha quedat sense relat ni credibilitat.

 

En efecte, segons les dades de l’últim GESOP, més del 62% dels votants dels Comuns votarien en un referèndum unilateral d’independència. D’altra banda, l’encreuament de dades ens indica que la participació estaria al voltant del 63% mentre que els partidaris de la independència sumarien un contundent 79%, unes xifres suculentes per a l’independentisme. Però els sondejos s’han d’agafar amb pinces. Només indiquen tendències i les tendències es poden capgirar en qualsevol moment. No hi ha manera més clara de saber qui està a favor o en contra de la independència que l’exercici directe de la sobirania a través del referèndum previst pel setembre del 2017. Ja no s’admeten excuses. La validesa del referèndum resideix en els mateixos ciutadans de Catalunya. Lluís Rabell té tot el dret del món a no voler posicionar-se en el referèndum. El que no podrà fer mai Lluís Rabell és obligar els ciutadans de Catalunya a renunciar al seu dret de posicionar-se en un referèndum d’independència, sigui unilateral o acordat.

 

Tots, independentistes i dependentistes, sabem perfectament que l’Estat espanyol mai permetrà un referèndum d’independència a Catalunya. Ho han dit per activa i per passiva. Ens ho diuen cada dia sense embuts. Negar això és fer-se trampes al solitari. Personalment, he de confessar que l’idea del RUI em va provocar rebuig al principi. Al meu entendre, els 72 diputats independentistes que conformen la majoria absoluta al Parlament van rebre un mandat democràtic claríssim el 27-S: convertir Catalunya en un Estat independent en forma de República. I crec que això no ha canviat. Per tant, el Govern de Catalunya està perfectament legitimat per declarar la independència i complir el full de ruta. I em consta que en això s’està treballant. La immensa feina del Vicepresident Oriol Junqueras i el seu departament, tant amb els comptes com amb les estructures claus de la nostra independència, n’és una prova fefaent.

 

Dit això, hauríem de deixar de banda debats estèrils sobre fanalets amb estelades i altres trivialitats per centrar-nos en la campanya a favor del “Sí” en el proper referèndum d’independència. No cal patir tan per la campanya del “No”. Ja se n’encarregarà el trio del PPSOEC’s format per Josep Piqué, Josep Borell i Francisco de Carreras. Els acompanyen segles i segles d’experiència i la bel·ligerància del govern espanyol i les seves institucions. Tenim una batalla democràtica per guanyar i l’hem de guanyar. De raons, no ens falten. No conec cap país que mereixi la seva independència tant com Catalunya. No estem lluitant per un destí, sinó per disposar de les eines que ens permetran bastir un futur digne, una democràcia d’alta qualitat i un país on regni la justícia social. Volem ser responsables dels nostres errors i encerts. No és molt demanar, ni és un caprici. És una necessitat urgent.




Comentaris
Joan
Totalmente de acuerdo con este articulo. Felicito al Sr. TAYSSIR. El Franco Rabell se deberia quitar la careta (muy dura) de una vez por todas, ya sabemos de que Pie calza, hace honor a su apellido. Los catalanes no nos merecemos a personajes como estos, y por desgracia hay bastantes.
2
Molt
ben explicat.
0
Diguin el que diguin
La independència és l'únic escenari capaç de posar a les mans del poble de Catalunya el dret a decidir-ho tot per ell mateix i de rescabalar alhora els seus recursos per dur a terme les seves decisions; és a dir, l'únic escenari que posa a mans del poble català les regnes del propi destí com a nació. Cap alternativa -ni l'uniformisme, ni l'autonomisme, ni el federalisme- supera això!
2
Pim pam pum
Molt d'acord amb l'article! Volem la independència del nostre gran país! En Rabell i cia que facin el que vulguin però que deixin de fer la putada i la ramoneta...Els ciutadans no som tontos.
1
Rocacorba
Sembla que aquest xicot vingut de Tunis, viu a catalunya des de el 2008. He llegit varii articles d'ell, i m'agraden. Es dificil d'entendre, que una persona que ve a viura a casa nostre, de cultura,hsitoria, regim, i tradicions diferents a les nostres, en tant poc temps, ens hagi conegut, i sintotnitzat amb la causa / procès /. sense voler adularlo per aquesta comprensiò a la nostre causa, haig de dir que m'agraden molt els seus comentaris, i el vull FELICITAR, perquè axì continui. Gracies ! !.
1
Narcís ( amb tot allò que ha passat Catalunya .. amb tot el costà fer la coalició JxSí .. amb tot el treball de munt d’associacions .. amb tot el que ha cooperat el poble senzill .. no n’és gens ni mica normal aquesta manera de fer de partits que se’n diuen decents/ probes!
Quin poble a territori propi (territori on naixé) pot permetre ser ' violat ' per poble d'altri així insultat, escarnit, befat, pinxejat i robat de continu ensems amb difamat, injuriat i calumniat i què dir-ne de gens agraït, valorat i reconegut de tot allò ofert al ' violador ' fos només per cercar-hi la pau/ deixessin de vessar sang? PD: què han fet mai per Catalunya, pels PPCC .. que no hagi estat esmicolà'ns-e, que no hagi estat espolià'ns-e, que no hagi estat aixafà'ns-e demogràficament?
2
Francesc
Aquest individu que ni dieu Rabell, es diu FRANCO. I on el coneixen molt és a Martorell.
2
John Smith
Fantàstic article. No afegiria ni una coma.
0
Xavier
El Sr. fRANCO puta i ramoneta.avui blanc demà negre quina pena..ja cauran sols ni cas.bon article..
0
Esteve
Felicitats per l'article.
0
Pepo
Hores d´ara queda algú que encara cregui que un referèndum on es voti la independència política de Catalunya, es pot perdre? No és només la mobilització massiva al carrer, és el projecte d´il.lusió i esperança. Però què coi ens pot oferir España? Un futur més negre que el túnel de la Rovira? Si us plau! Podem escollir la possibilitat de sortir-nos-en o bé la de suïcidar-nos quedant-nos a España. Encara que haguem de fugir per la finestra perquè la porta està encallada, fem-ho.
0
Pepo
Rocacorba, en Tayssir no fa comentaris, sinó articles. És col.laborador d´altres mitjans. És un bon columnista. Mossega i redacta amb un estil proper al Jofre, pel meu entendre, eh!
0
jajaja!!!
...que cansinos sois, indepres.....declarad ya la RUI de una vez....o no hay lo que hay que tener? Menos marear la perdiz, que la pobre esta.....penita dais....
12
Pere de Kaltruku
Aquest home de Tunisia, ha sigut valent i honest. Aquí fa 300 anys que se'ns fan pipi a sobre i sabem que sols hi ha una sortida; els analfabets ja no existeixen, avui tothom sap llegir i escriure; es l'hora d'esmolar les eines. Visca la llibertat de Catalunya.
0
Un altre Esteve
Gracies i felicitats per tan bon article.
0

envia el comentari