Incentius

"Referèndum, conseqüències, i eleccions. Aquest és l'ordre lògic de les coses. Però tot pot capgirar-se encara"

El fantasma de les eleccions sobrevola la política catalana. Quan Carles Puigdemont diu que d'aquí a un any ja no serà president, confirma el que ja sabíem: que aquesta legislatura és excepcional, que va del que va, i que després del referèndum i de les seves conseqüències caldrà tornar a configurar un Parlament on JxS no hi serà i ara sabem que Puigdemont tampoc. L'anunci del president té una cosa bona i una de dolenta per al procés. La bona, que el màxim representant institucional de l'independentisme afronta els mesos decisius sense una agenda personal de continuïtat en el poder, cosa que reforça molt la credibilitat del seu compromís, 'referèndum o referèndum'. La dolenta, que dient que la seva cadira estarà buida en breu, Puigdemont desencadena les agendes personals de molta altra gent que pot perdre l'incentiu de la lleialtat al president en un moment que el president en necessitarà molta, de lleialtat.

 

Referèndum, conseqüències, i eleccions. Aquest és l'ordre lògic de les coses. Però tot pot capgirar-se encara. En la qüestió de confiança que va plantejar al Parlament, Puigdemont ho va deixar molt clar, si el Govern no aconsegueix aprovar el pressupost de 2017 dissoldrà la cambra i convocarà eleccions. La CUP diu que no hi està d'acord, que es pot tirar endavant igualment el compromís del referèndum, però sembla del tot lògic pensar que un president, un govern i un parlament que no poden aprovar el pressupost dos anys consecutius, encara menys podran afrontar l'embat amb l'estat amb un mínim de fortalesa i cohesió. Tampoc no es pot demanar a la base social del sobiranisme el compromís que cal per fer possible el referèndum enmig d'un clima de divorci absolut i guerra entre els partits com el que generaria la no aprovació del pressupost per segon any consecutiu. No way.

 

Als partits els toca, doncs, negociar i posar-se d'acord en el pressupost sí o sí. Per fer-se una idea de les possibilitats d'èxit o fracàs d'aquesta negociació, tornem als incentius. Quin incentiu té el Pdecat per anar ara a eleccions? Cap. Les enquestes li són absolutament desastroses i el seu principal actiu, Puigdemont, ja ha dit que no serà candidat. La debacle seria monumental. Quin incentiu té la CUP? Si la CUP fos un partit tradicional, hauríem de dir també que cap ni un. Primer, mostra en totes les enquestes una fidelitat de vot molt baixa entre els seus votant de les plebiscitàries, amb una caiguda molt important de fins a la meitat d'escons. Segon, si torna a tombar el pressupost amb el seu vot contrari no es podrà treure de sobre la llufa de la culpabilitat. I, tercer, és molt possible que la seva precària estabilitat interna saltés definitivament pels aires. Però la CUP no és un partit convencional i no es pot descartar res. I ERC, quins incentius té per anar a eleccions ara? Atenent a una lògica estrictament partidista, tots. Les guanyaria clarament i seria impossible cap combinació de govern que no passés per la presidència d'Oriol Junqueras. Cal dir, però, que aquesta és una arma de doble fil: és tan obvi el benefici per a ERC, tan escandalosa la diferència en les enquestes, que si en la fase final de la negociació del pressupost Junqueras apareix com a intransigent, el partit republicà podria acabar repartint-se amb la CUP la llufa de la culpabilitat.

 

Afortunadament, en política no tots els incentius eficaços tenen a veure amb les expectatives electorals i els càlculs estrictament partidistes. També hi ha les idees, els compromisos i les emocions. Sóc del parer que els cinc anys de procés han teixit no només un projecte polític molt rellevant, sinó també una xarxa emocional molt potent feta d'il·lusions, esperances, confiances, una xarxa compartida no només pels dos milions de ciutadans que invariablement han exercit de base social, sinó també pels polítics de Pdecat, la CUP i ERC i pels representants del sobiranisme civil. Una xarxa massiva de la qual participen els dirigents i a la qual saben que es deuen. Aquest intangible és el que ha fet que els procés hagi superat fins ara situacions molt crítiques. I és molt probable que torni a actuar com un poderós incentiu ben aviat.




Comentaris
Narcís ( anem's-en jaaaaa .. qui no empenti, dificulti, serà traidor als catalans, traidor a nostra nació que no pas polític de res, convencional o no convencional!)
Ras i curt: oblidem's-e d'eleccions .. d'enquestes .. de partits ' autonomistes ' .. d'escons .. de qui guanyaria .. i de punyetes!, ço és, ara, més que mai si cal, PDeCAT, ERC, Independents, tot plegat, JxSÍ, ensems amb CUP ( si verament són de llei i no pas eixerits afaitapagesos ) han de ser una ' mola ', un tot, una única cosa .. estem parlant de Catalunya, de la llibertat de Catalunya, que no pas de noms!
Que Dios le oiga
padrecito o El Princep de Maquiavel.
gerard de sarria
Acabo de lleigr la interpretació de l'enquesta del Periòdico i francament jo crec que per a molts el camí de la indepencia els està sobrepassant i no saben com aturar-ho....Jo crec que en Puigdemont ha fet molt bé (CDC casi sempre es responsable malgrat les disensions que pugui haver-hi) per què no hi ha volta enere.

envia el comentari