La revolta dels superillencs

"No estaria gens malament aplicar, efectivament, una mica de 'nova política' i consultar als veïns, en comptes d'imposar una posició ideològica"

El nyap de la superilla del barri barceloní del Poblenou -implementada per l'Ajuntament com a prova pilot- està servint bastant per posar en evidència l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i la seva manera de fer "nova política". Les queixes veïnals no s'han aturat des que la superilla va començar a implementar-se el passat mes de setembre, fins el punt que la Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou (PASP9) ha convocat concentracions per tallar carrers el proper 16 de gener. 

 

També hi ha veïns que hi estan a favor -com els agrupats en el Col·lectiu Superilla Poblenou-, però quan una iniciativa política genera tanta oposició i, fins i tot, divisió entre veïns d'un mateix barri, potser caldria aturar-se i escoltar. Escoltar és precisament el que no està fent l'Ajuntament de Barcelona, que insisteix a mantenir la superilla tal i com l'havia previst, malgrat les múltiples queixes de la gent que hi viu. Ada Colau ha decidit tirar endavant el projecte, com si la raó estigués, indiscutiblement, del seu costat. De fet, molts veïns es queixen que les coses ni tan sols s'han fet com estaven previstes. 

 

Que no badi Colau. El districte de Sant Martí -on hi ha el barri del Poblenou- és un territori on clarament ha dominat fins ara. En les municipals del 2015, Barcelona En Comú va guanyar amb un 29,37% dels vots, seguida de CiU amb un 16,84%, però el darrer baròmetre municipal d'hivern del Consistori de la capital catalana revelava un estancament o fins i tot una reculada en les expectatives electorals de la formació de Colau, ja que estava 2,8 punts per sota de l'anterior baròmetre municipal, corresponent al mes de juny passat, quan encara no s'havia implementat la superilla.

 

Però, en aquest cas, no estaria gens malament aplicar, efectivament, una mica de "nova política" i consultar als veïns, en comptes d'imposar una posició ideològica que està demostrat que no satisfà a una majoria de les persones que hi conviuen, dia a dia, amb aquesta superidea.