Lideratges líquids

"El president dóna relleu al referèndum ressaltant la pròpia data de caducitat però, simultàniament, torna a introduir una nova incògnita en el flanc dels lideratges"

A mesura que s'acosta el moment de la ruptura entre la legalitat espanyola i la catalana, també es van diluint els lideratges forts que van protagonitzar la transició de l'autonomisme gradualista fins a l'independentisme explícit dins l'eix central del catalanisme polític. Personalitats tan influents del punt de partida, com Jordi Pujol dins Convergència o Josep-Lluís Carod-Rovira en l'àmbit d'ERC -per raons ben diferents-, fa molt temps que ja no tenen cap influència dins dels seus partits. La travesia posterior a la sentència del Tribunal Constitucional va consolidar Artur Mas com a líder imprescindible del procés i, en menor mesura, a David Fernàndez com a contrapunt extern al sistema, però integrat en la ruptura institucional de Catalunya amb el règim del 78. Tots dos -tot i mantenir-se actius políticament- han abandonat la primera línia en favor de lideratges molt més col·lectius.

 

Fa un any, Carles Puigdemont va acceptar l'encàrrec institucional, però sembla tenir molt poc entusiasme per la feina de redreçar electoralment el nou PDeCAT, per més que li ho reclamin dia sí, dia també. Puigdemont s'ha convertit en el principal impulsor del referèndum, malgrat que -teòricament- aquest encàrrec havia de recaure en el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva. El fet és que el president dóna relleu al referèndum ressaltant la pròpia data de caducitat però, simultàniament, torna a introduir una nova incògnita en el flanc dels lideratges.

 

Fins i tot Ada Colau intenta quedar-se al marge de la política nacional assenyalant-se a si mateixa com a alcaldessa de llarg recorregut. Tot apunta, per tant, a Oriol Junqueras, amb una ERC que bat rècords a les enquestes tot i que, paradoxalment, sembla preferir l'ombra de la gestió als focus de l'èpica política. El procés, a mesura que avança, es fa col·lectiu. I, per tant, molt menys vulnerable.




Comentaris
Narcís ( no sé perquè el MHP Puigdemont diu el que diu .. ara no toca que sí sortir disparats d'aquest botxí o anticatalà per antonomasia!)
Només cal que majoria de nostre Parlament, així Govern, no oblidi on som ( calabós espanyol) i com som ( trepitjats per estat espanyol) i, a sobre, una espanya mantinguda amb l'espoli que ens fum o armada econòmicament amb nostres rendiments ( d'aturà'ns-e/ endarreri'ns-e/esborrà'ns-e, maltractà'ns-e, escarni'ns-e, insultà'ns-e i befar-se'ns, a més de cap consideració, agraïment, valoració i reconeixença . . . no cal ni esmentar-ho!)! PD: pensem-hi només amb un ' ego ' .. el de Catalunya!
4
Ocellet del Conflent
Excessivament posotiu. Caldra calibrar la capacitat de resistencia dels nous lideratges emergents davant la brutal ofensiva espanyola
1
a votar al junqueras, o la colau, que tots som d'esquerres per l'almoina
veient la SOPA BOBA dels politiquets que queden al final potser nomes aniras tu, la colau i el junqueras a votar. Per esser politic cal alguna cosa més que esser col.lectiu, i els politiquets actuals fan pena, penita, pena.
135
Maria Teresa
Està molt bé que el procès es faci col.lectiu.És més fort , pot resistir més cops i pot ser més guanyador, que si només depén d'un lideratge. Ara, el millor seria compaginar les dues coses: que fos cada vegada més col.lectiu , però quw al mateix temps hi hagués un líder fort i més d'un líder i tot que empenyés el procés a bon port.
0
terrassenc
És un petit desastre que els convergents no tinguin un líder per una Catalunya independent. Les fotos que en Puigdemont es fa cada dos per tres amb la Colau des de la Mercè, per mirar de fer llum de gas a ERC, no ajuden. Tan de bo es treguin la son de les orelles, facin com els Demòcrates i apostin exclusivament per la Independència.
4
Titulars
Puigdemont clava un titular de confiança en la futura republica cada vegada que fa declaracions. Un bon líder amb la gràcia de que no es vol perpetuar com a president, però no ha pas dit que marxés de la política. Això a part, les properes eleccions a Catalunya és possible que les guanyi ERC. Ahir el ninot Albiol va dir que no deixaran fer un altre referéndum, que no els enradarem pas com va pasar amb el 9N. Fantàstic, reconeix que els vam enredar!
1
Pitxolí
Malament pinta, la cosa del lideratge. Després d'haver vist el penós i antològic cara a cara entre Junqueras i Borrell a 8tv (encara no me n'he recuperat), per independentista que sigui un, cal tenir molta fe per a confiar en el líder d'ERC.
78
Pepo
Pitxolí, tranquil, té molts més líders per confiar-hi, ja li diu en Cot a l´article, que els lideratges ara són corals. O no ha entès el missatge i li cal una explicació a banda? Ho podem arranjar, si vol.
1
De Fireta
Lideratges liquids ? directament de fireta o del tot inexistents. El nostre País no te fortuna en tots els moments clau de la història, des de Casp , els encara sense líder i amb mentalitat de derrota , per aixó encara som una regió.
3
John Smith
Un líder carismàtic és una sola persona, per més fort que sigui. I per tant, fàcil de tombar. L'enemic ho té molt més difícil si ha de disparar a mols blancs, mòbils i alguns d'ells per despistar.
0
erc-gestapo?
Es divertit veure com la gestapo-erc vota negativament de forma massiva qualsevol comentari que digui que mossen Junqueras no val una missa. Que hi farem, si els missaires pel junqueras passen el dia adoran el seu becerro d'or
4
Lass
Idem, John Smith.
0
Molt passat de voltes...
... s'ha d'estar per comparar erc amb la gestapo. Amb "amics" així no calen enemics.
0
Els de fora deuen al.lucinar
i els de dins deuen sentirse com en una pelicula de Harry Potter. Res es el que sembla. Hauran de donar un guardó als politics catalans per ser els més esmunyiaires. Quant no ens calgui liders tots sortiran per ser ho.
0
Teniem un lider i la CUP se'l va carregar
Llàstima de pais nostre, on sembla que és millor tenir un senyor encarregat com en Carles a un lider de veritat. D'això en dic mediocritat,
1

envia el comentari