Necessitem el Papa

"No evitareu que deixi de desitjar una Església perfecta com a ideal on emmirallar-nos. Perquè sé que la bondat és difícil però compensa. Perquè sé que odieu la Bíblia perquè ens interpel·la"

Aquesta setmana vaig portar els nens a veure Els Pastorets. Alguns ja ho sabreu, però resulta que aquestes representacions són un èxit absolut de públic. Al·lucinant. A la majoria de centres on els fan has de reservar entrades perquè si no et quedes al carrer. El dia en qüestió va venir una família sense entrades. L'home de la taquilla els va dir que ho lamentava molt, però que no hi podien entrar. Al voltant hi havia gent fent cua per accedir al teatre però ningú no va dir ni ase ni bèstia. De cop, inesperadament, va aparèixer un capellà que venia a la funció. Li sobraven dues entrades i les va oferir a aquella família. Amb dues no en feien prou però, just després del gest del capellà, dues persones més de les que feien cua van donar-los els tiquets que els sobraven. Entre tots van aconseguir prou entrades perquè aquella família veiés Els Pastorets.

 

L'anècdota és insignificant. Una gota d'aigua irrellevant en l'oceà del dia a dia. Però demostra el petit poder de l'Església per interpel·lar la nostra consciència. El seu pes com a model ètic. Honestament ens sentim més còmodes si sabem que no existeix la bondat absoluta. És més còmode esbombar que el Papa és un carca, que els capellans són uns pervertits i que el Vaticà és un sistema financer corrupte. El cinisme és el primer escut dels covards. Un mecanisme defensiu que ens fa dir que tothom és dolent per diluir la nostra pròpia malícia. Però no. Tothom no és dolent.

 

El Papa és necessari i ens espanta. És necessari com a model ètic. Una figura espiritual que ens serveixi com a objectiu. Com a fita. Saber que, si ens esforcem, podem arribar a ser bons. I ens espanta perquè evidencia com de lluny n'estem, de la bondat. De l'altruisme. No vull rendir-me. No vull deixar de cercar i exigir la perfecció. No vull culpar la moral judeo-cristiana com una eina repressiva sinó (també) admirar que ens va portar la civilització tal i com la coneixem. La bondat. El concepte de pau. Sí, i la Inquisició i les Croades i els abusos a menors. La bondat absoluta és molt difícil. Però l'hem d'exigir.  

 

Sé que escriure això em converteix en una mena de proscrit salvatge. En un punki. En un boig. Però no evitareu que deixi de desitjar una Església perfecta com a ideal on emmirallar-nos. Perquè sé que la bondat és difícil però compensa. Perquè sé que odieu la Bíblia perquè ens interpel·la. Perquè ens fa sentir culpables. Perquè no vull amagar-me en el cinisme. Prefereixo aspirar a ser més bo. Més pacient. Més generós. I, per això, necessitem un exemple immaculat. Tant de bo existís. 




Comentaris
Narcís ( ser persones vol dir o hauria de voler dir practicar dues capacitats donades per la Providència: la llibertat per a poder raonar i el raonament per a saber ser lliures!)
Procurar ser ' immaculat ' dóna massa feina, ço és, massa responsabilitat i pressió .. així cap marge per a equivocació o feblesa quina sigui, tot plegat, una llibertat engabiada i, per extensió, una vida de tedi, de fastig! Conclusió: no cerquem ' emmirallar.nos ' a ningú .. no el vulguem tan mal! PD: per a ser una persona de bé, no cal ser o no ser capellà ( l'hàbit no fa el monjo!), sinó tenir consciència, bona consciència, i llibertat personal i econòmica per a poder exercir-la!
5
JRRiudoms
Buff! Haviam: el papat és posible només si NO es fa cas a la Bíblia. Vostè escriu: "El Papa és necessari i ens espanta. És necessari com a model ètic. Una figura espiritual que ens serveixi com a objectiu. Com a fita". Res a dir: Els cristians NO necessitem al papa ni a cap ídol (la verge maría ni sants de guix o cartró-pedra); tenim a Crist com a mòdel. Això d'una "Església perfecta" ja és un altre tema (molt més llarg), d'entrada com a cristians tindriem de donar tota autoritat a la Bíblia.
10
no
No necessitem la mentida de la religió per a voler ser bons.
26
Fat Boy
Si tant li agrada la bondat absoluta faci's ateu. Els capellans, si son bones persones, es perque esperen una recompensa. Els ateus, en canvi, si son bons ho son gratis.
26
Jinx
Gran article. Gràcies. Crec que aquest Papa Francesc és el que necessitava l'església per aconsgeguir aquestes fites.
2
Alumna
Per la germana Sol, em va acaronar, estimar i aprendre a volar des del 2 anys.
0
toni
estaria be que pagaren impostos com tothom
12
Isabel C.
Té raó i aplaudeixo el valor que té per haver escrit quelcom avui tan políticament incorrecte. Jo no sóc practicant de cap religió, més enllà del fet de reconèixem part de la moral i civilització judeucristiana. No cal ser religiós per coincidir plenament amb el que ha escrit perquè, de fet, vostè no parla de religió, sinó de la necessitat dels principis morals. De fer una cosa perquè és bo fer-la i no pas per por a que m'exampin no fent-la i em posin una multa.
0
Giramón
Jo en tinc més que suficient amb el conte dels llops. L'avi li diu al nen, tenim dos llops dins nostre, un de bo i un de dolent, que estan en lluita. I el nen pregunta, i qui guanya avi? El que tu alimentis millor! Ser conscients de la nostra dualitat humana, i ser conscients de que nosaltres triem.
0
Joan Prados
Benvolgut Oriol, En una societat occidental snob allunyada de Déu i hostil a la fe, jo com a Catòlic practicant et felicito pel teu article, el Papa Bergoglio és una bendició per nosaltres els Catòlics, tant debó pugui continuar donant testimoni de fe al món.
3
Josep Bruch
Gràcies per titllar-nos de covards, cínics i no sé quantes coses més als que no creiemn en la religió, ni en aquesta ni en cap d'altra.. Amb tot el que dius, si fossis islamista ja formaries part de la gihad. Felicitats.
28
A
No hi ha gotes "irrellevants". L'oceà no és res més que gotes ajuntades.
0
Narcís ( una cosa n'és la recompensa per interés/ egoisme i una d'altra molt diferent perquè el mal surti de franc en aquest món i també en un possible altre!)
Fat Boy: Ningú sap si hi ha recompensa i .. pensar-ho no desfà l'efecte/ resultat! Ça com lla, amb el raonament hauria de ser prou, ço és, el bé ' construeix, edifica ' i el mal ' destrueix, incendia '! PD: i aquest raonament ens duu a Déu o, per ventura, el violador, assassí o el lladre, estafador, fraudulent o el polític corrupte, quan mor es roman tan ampla ( i sense haver ' pagat ' en aquest món ) com qui ha estat honrat, honest àdhuc s'hi donà al proïsme a canvi de res sinó de mala vida?
4
no
No entenc tants negatius... Només es pot ser bo a través de la mentida anomenada religió? Jo sóc bo i procuro donar exemple, i no crec en falòrnies sectàries? L'exemple de l'article fa bona la religió? I que la fa, l'exemple del Cañizares? I el gihadisme? I la Inquisició?
8
no
Quina religió és la correcta? O ho són totes? I si ho són totes, com es compatibilitzen les idees incompatibles? Si no ets religiós, no pots ser bo no tenir una conducta ètica i exemplar?
6
no
És una conducta cristiana posar negatius als comentaris que no t'agraden, en un va intent de "castigar"? On és la comprensió i el perdó per les pobretes ànimes perdudes que no saben el que es fan?
7
no
Puc fer-me pastafari? Demostreu-me que la religió pastafari és absurda. Demostreu-me que el món no el va crear un conill rosa de 1000 anys llum d'alçada que viu en una dimensió inaprehensible per la humanitat i fora de les nostres lleis físiques.
6
Rosa
El model a seguir es Jesús. En el NOU TESTAMENT HI ES TOT EL QUE HEM DE FER PER SER BONS. Felicitats al que fa el article!!!! Bons Reis a tothom !!!!
1
Toni
Molt interessant aquest article. Estic d'acord amb les coses positives de la civilització judeo-cristiana (la caritat, la bondat, ajudar a l'altri), però tampoc oblido les negatives (repressió sexual, hipocresia, inferioritat de la dona). En rotund desacord amb el teu darrer comentari, però: "odieu la Bíblia perquè ens interpel·la". Odio la Bíblia senzillament perquè l'Antic Testament mostra un Déu del tot odiós, envejós, arbitrari i mala persona, del tot aliè als valors humanistes cristians.
7
no
Ai, narcís, creure en el càstig o la recompensa en l'altre món... Que ingenu... Una bona manera de no esforçar-se per donar el càstig i la recompensa aquí i ara, en aquest món. Si no es fa justícia aquí i ara passarà el que dius, exactament: el lladre, l'assassí, l'estafador... quedaran sense càstig. No pots confiar-ho a éssers que no existeixen.
6
@CarlesMCanals
Un article molt valent! Desacomplexat. Realista. Provocador.
1
Pako Jones Menda
Molt bon article, pero jo penso que les religions son obsoletas, prefereixo la etica.
5
Narcís ( de debò penses que qui fa tot el mal que se li acut i no n’és agafat .. no paga en lloc?)
no: Jo no parlo de ' recompensa ' ( n'era Fat Boy ) .. justament dic el contrari, ço és, no confondre aquesta amb la dignitat o respectabilitat/ correcció! Exemple o analogia: de la mateixa manera que hom treballa per solucionar necessitats bàsiques ( així materials ), hom procura ser bo per solucionar necessitats morals i emocionals i intel·lectuals ( així anímiques )! PD: crec en l" altre món ' : 1. el malvat a algun lloc ha de ' pagar 'i 2. qui ens és estimat i ens estima no pot desaparèixer!
3
Sidralista
La bondat absoluta no sé si existeix, però la maldat absoluta, sí !. Ahirs vespre, tot esperant la cavalcada dels reis, a la cantonada VíaLaietana amb Angel Baixeras, al devant de l 'hotel Continental, un grup de persones ??? vàren impedir a una mare (de León) que portava el seu fill amb paràlisi cerebral en una cadira de rodes poder accedir al devant per poder veure la desfilada , fins que la meva dona va gairebé obligar a uns que eren italians, a fer-li un lloc. Els del païs, ni cas.
0
Ignasi
Felicitats Sr. Jara, aquest es un article positiu, i valent,que ens destaca la sort de tenir un líder espiritual com el Papa Francesc, quin missatge d'amor a la humanitat, arrossega l'admiració de creients, agnòstics i ateus.
1
El problema és que l'Esglèsia ha fet tant de mal al llarg dels segles, i encara ara, que, tot i creient, només de veure un mossèn desconfio immediatament de les seves intencions. És una llàstima immensa, ho reconec, perquè aquest món precisa l'ideal religiós (bondat, caritat, empatia, Fe...).
1
Narcís ( ho deixo estar .. qui treballa n'és pel que és ; qui fa sport , n'és pel que és; qui . . . . . i no n'és ' recompensa ', n'és ' amortització ' de molèstia àdhuc sofriment passat!)
Fat Boy o/ i no : guaito des d'altra costat: un hom està bé, es troba millor, se sent més .. s'hi posà esforç o sacrifici, tot plegat, un cost, practicant el ser bo ( i no n'és per la reconeixença de qui rebé el profit, atès que massa sovint ni hi és, sinó perquè verament ha d'haver-hi una ' Realitat Suprema ' que així el fa sentir!) ! PD: de debò penses que l'ateu actuaria bonament així s'hi sacrificaria per res o zero agraïment de l'altre i inexistència del més enllà?
3
no
La bondat, l'empatia, la solidaritat... només es poden assolir per la religió???
4
ostres
Ostres Narcís, quina empanada... Jo sóc ateu i actuo amb bondat, sense esperar cap "recompensa" en cap altra vida. De fet actuar amb bondat per la por del que et pugui passar després és força patètic.
1
Narcís ( qualsevol pot assolir-les .. però de ben segur qui sentirà més no fer-ho seran els de bona voluntat religiosa que no pas de qui creu no haver de donar comptes a Ningú!)
no: La religió no n'és per prendre-la com ' reglament amb ses faltes lleus, greus o molt greus ' sinó com avantsala, com orientació, fins que nostra experiència, maduresa o/i intel·ligència o imaginació fa que coincideixi! PD: jo no sé si els que es diuen ateus, actuarien igual o millor que un creient .. el que sí sé es que un creient mai per mai intentaria delinquir fos només per saber-s'hi guaitat, saber-s'hi ' jutjat '!
0
Matilde G de Ayala
Els comentaris demostren una confusió enorme en questions de religió. Una cosa es la fe (i aquests es un misterir, no sabem qui ni perqué la te, i s`ha de respectar) i un altre cosa es l`Esglesia i els seus ministres. L l`Esglesia: es una institució històrica: Marx ho va explicar ben clar: es l`horitzó d`expectatives. L`Esglesia es i sera sempre filla del seus temps, com ho son els ateus o els protestants. Una mica de seny, per favor. I siguem tolerants AMB TOTHOM.
1
Narcís ( àdhuc els més primitius sabien de l'existència d'un Ésser Superior .. altra cosa és que no sabessin què, com o on és!)
ostres: I tretze són tretze .. no sóc jo qui parla de recompensa ni agraïment de cap mena: clar i català: dic que allò important és l'efecte, el resultat, la conseqüència, ço és, l'acte, l'acció, l'actitud ' bona ' .. així doncs, a ningú li importa el perquè, la raó o la causa! PD: jo no sóc ateu, gens ni mica: de debò l'ésser humà n'és el súmmum .. per la gràcia de ningú? de debò tantes persones de bé desapareixen ( traspassen) i .. tururut?
1
no
El món és ple de creients que delinqueixen. Mira, el PP mateix n'és ple.
2
Espectador
Sempre em quedo una mica esverat aquan veig la mala bava que hi ha contra l'Església. Soc perfectament conscient de tots els seus defectes, històrics i actuals. Però vaja, no voler veure les coses bones és també una posició sectària, em sembla, que voleu que us digui. Criticar el que calgui. Però demonitzar una cosa, al 100%, ja prejutja falta de perspectiva, i una seguretat en les pròpies posicions que enriute-te'n de la fe
1
Narcís ( a reveure, fins una propera!)
no: imaginava que parlàvem de persones ' legals '/ autèntiques o que procuren d'ésser-ho .. no pas de falsos, farsants, comediants, hipòcrites, cínics, desvergonyits, enfiladors i venuts! PD: de peperus, de psoers i de qui s'esmenten com esquerrans així com de happy flowers i anticapitalistes .. en són plens de teatrers ( sia de creients, d'agnòstics, d'ateus, sia ..!)!
2
Pitxolí
Steven Weimberg: «Amb religió o sense, la gent bona continuarà fent el bé i la gent dolenta continuarà fent el mal; però és necessària la religió perquè la gent bona faci el mal» Pensa, p. ex., en aquella àvia, tant bondadosa amb tothom, que surt de casa a apedregar una adúltera perquè així ho mana la seva religió. És veritat que on Weiberg diu «religió» s'hi podria posar «ideologia»
2
Pitxolí
Rosa: Jesús va dir «qui no està amb mi, està contra mi», ¿oi? Doncs «no hase falta disir más»
3
Pitxolí
Matilde G de Ayala: Dius que la fe s'ha de respectar; i que, en canvi, els ateus, els protestants són fills del seu temps. Jo em pregunto per què els ateus no et mereixen el mateix respecte que els qui tenen fe. Sí, «una mica de seny, per favor». Els qui tenen fe han fet molt mal als qui no en tenen, o han callat mentre els el feien. O han fet mal als qui tenen una altra fe. També, és cert, hi ha ateus que han fet mal a creients.
1

envia el comentari