2017

"Emplaço tothom, començant per mi mateixa, a trobar clarividència, exercir prudència i cercar humanitat al llarg de l’any que comença"

Cada cop que ens apropem a l’inici d’un nou any patim de la mateixa irrefrenable voluntat d’associar les convencions de les dates amb la realitat, també força construïda, del nostre transcórrer per la vida. En una paraula, construir sobre l’inici de l’any una fictícia frontera on aplegar els nostres propòsits sempre posposats. El dia 1 començarem aquella dieta basada en súper-aliments màgics i abstinència de excessos, que juntament amb no sé quin quadre gimnàstic ens farà esdevenir exemple de perfecció física. El dia 1 assolirem la nostra condició fal·lible i, armats de la meditació i un sentit de la vacuïtat fins ara mai experimentat, transformarem d’arrel les nostres vides i serem exemple universal de saviesa. El dia 1 serem capaços de desprendre’ns de les nostres pors, les fòbies i manies, de canviar recança per amor i construir cada dia sobre una bona obra que millori el nostre entorn en algun sentit. El dia 1 de cadascú a ben segur porta un propòsit personal, familiar, professional, social...i fins i tot polític.

 

Perquè hi ha una mena de gent la qual vida gira entorn l’activitat política. Cada tertúlia, cada gest, cada àpat col·lectiu, cada ullada al diari té sempre un color ideològic. Entre aquesta gent hi ha qui pensa que no hi ha donatiu que no blanquegi consciències, ni discurs altruista que no sigui hipòcrita. Hi ha qui practica el maniqueisme de malfiar sempre del servei públic, o de l’empresa privada, i qui creu que sempre la pobresa amaga la bondat i que darrera cada posició benestant s’amaga sempre algun crim. En aquesta mena de gent es sol veure tota mena de qualitats i destreses en la pròpia tribu mentre la tribu veïna, si és cofoia de lo seu, s’entén essencialista i amb una mica de mala idea, fins i tot se la pot titllar de “nacionalsocialista”.

 

Per a aquesta mena de gent 2017 també marca una fita: construir un món on es puguin, dirien en algun cas, esclafar els veïns i les seves superbes aspiracions o bé, a parer d’altres, separar-se dels criticats per poder oblidar-los definitivament. Així s’han construït, mútuament alimentats els més recalcitrants i intransigents unionisme dogmàtic i independentisme radical, aquest que fins i tot, per deixar-ho ben clar, es pot tatuar a les falanges (!) dels dits la paraula ODI, amb la mateixa contundència que alguns d’aquells arribarien a sentir-se orgullosos d’una esvàstica. Em pregunto com hauran passat el Nadal, però desitjo que hagi estat feliç, i emplaço tothom, començant per mi mateixa, a trobar clarividència, exercir prudència i cercar humanitat al llarg de l’any que comença.




Comentaris
ara
Ara s'ha tornat terceraviïsta? Pffff...
JERO987
Yo,creo que la etiqueta que más justicia le hace es la de "cipayista vergonzante/minuciosamente equidistante". En las filas del PP (partido podrido) la encontraba menos falsa que ahora.
Narcís ( aquests tres consells/ peticions i força d’altres .. dòna'ls-e a país veí botxí!)
No conec ningú ' jugant ' a posar-s'hi metes .. siguin les que siguin ( si de cas n'hi haurà qui se les posi en moments qualssevol!)! PD: què n'és això d" independentisme radical ' .. voler sortir-se'n de qui ens vol empentar a l'abisme dia rere dia fins desaparèixer de la faç de la terra per romandre's nostre territori, nostres rendiments que no pas nostra existència catalana amb tot allò que implica .. ho titlla així com si d'un " radical lliure " tractés?

envia el comentari