Abans cal guanyar

"El poder de l'estat el necessiten tant els liberals, com els socialdemòcrates, com els comunistes. És una eina imprescindible si vols construir de debò el teu model de societat"

Aquesta setmana hem sabut que el primer article de la llei de desconnexió dirà que Catalunya "es constitueix en una República de dret, democràtica i social". Aquest article i la resta de la llei entraran en vigor només si en el referèndum d'autodeterminació que convocaran les institucions catalanes guanya el Sí. Per ser més precisos, cal dir que hi ha una part de la llei que sí que entrarà en vigor en quant es publiqui al DOGC, i és precisament la que habilitarà la Generalitat per convocar el referèndum. Els funcionaris i empreses que participin en l'operatiu del dia D, doncs, ho estaran fent sota la cobertura d'una llei del Parlament.

 

República de dret, democràtica i social. Sona molt bé, és una formulació que convida a preguntar-se sobre què se n'espera, del nou país. He escrit altres vegades que la independència és un objectiu interclassista i transversal ideològicament perquè és impossible desplegar un model de societat, el que sigui, si no es disposa del control dels propis recursos i de la plena sobirania per decidir el camí que emprens. És mentida que l'esquerra necessiti l'estat per aplicar el seu model i la dreta no: per desregular l'economia necessites tenir abans les eines de la regulació, i només la sobirania estatal te les dóna. El poder de l'estat el necessiten tant els liberals, com els socialdemòcrates, com els comunistes. És un requisit previ, una condició necessària, una eina imprescindible si vols construir de debò el teu model de societat. És per això que conformar-se amb les eines de l'autonomia podent tenir les d'un estat acostuma a ser símptoma que es prioritza una determinada (i legítima) lleialtat nacional per damunt de qualsevol altra consideració.

 

Què n'espero jo, de la Catalunya independent? Tantes coses que llistar-les seria naïf. Però potser m'atreveixo a destacar-ne dues. La primera és que Catalunya acabi sent coneguda per ser el país de la igualtat d'oportunitats. Em refereixo sobretot a les oportunitats de partida, les que tenen a veure amb el context cultural, familiar, econòmic i social en el que neix cadascú, totes aquelles circumstancies que fan que un nen nascut a Badia ho tingui molt més difícil, però molt més, que no un de Sant Cugat. Desigualtats d'origen que tots els indicadors ens diuen que en la gran majoria dels casos s'arrosseguen tota la vida. Sense voluntat seriosa i radical de resoldre això, l'edifici ideològic de la democràcia liberal és pura xerrameca, les polítiques de redistribució un simple exercici de tranquil·lització de la mala consciència (en això s'ha convertit la socialdemocràcia a Europa, un gestor de la mala consciència col·lectiva), i els discursos morals sobre la meritocràcia una broma de mal gust. Aquest és el gran repte dels reformistes que volem continuar vivint en un context de democràcia parlamentària i economia social de mercat: la igualtat d'oportunitats en origen.

 

Deia que destacaria només dues coses de les moltes que li demano a la nova república. La segona és la garantia absoluta de supervivència de la llengua i la cultura catalanes com a elements fonamentals i constitutius del país. Els que em segueixen ja saben que defenso –i m'he endut alguns pals per aquest motiu­–que aquest objectiu és perfectament compatible amb la consideració del castellà com una llengua també nostra. Espero de la Catalunya independent una gestió intel·ligent d'aquesta complexitat, una gestió que torni a fer del català una llengua important de la cultura europea i de Catalunya un exemple de tolerància i convivència. 

 

En qualsevol cas, abans cal guanyar un referèndum. Molt bon any 2017 a tothom.




Comentaris
Xavi
El castellà no és una llengua nostra. Cap país és bilingüe. Som un país ocupat i bilingüitzat a la força. Un país, una llengua.
Gabriel
Abans cal poder fer el referèndum... I no passaran ni 24 hores des de l'aprovació de la Llei de transitorietat al Parlament que el Constitucional la suspendrà cautelarment i la deixarà sense efecte, de manera que els qui l'hagin d'aplicar quedaran automàticament desprotegits... Mal que ens pesi, per aquesta via l'únic recorregut és repetir un 9-N descafeïnat. Els catalans fa molt temps que vam perdre la guerra, i amb il.lusions i desobediències no en canviarem el resultat.
República de dret, democràtica i social. Sona molt bé.
Si això sona bé, mira el que diu la Constitució Espanyola. Article 1.1.: España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, (que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político). És a dir. S'agafa la primera part de l'article 1.1. de la CE. S'afegeix la paraula República, es canvia d'ordre social i de dret deixant el de democràtic al seu lloc i TACHAN!!!!!, ja tenim article de la LTJ.
Josep Bruch
M'agrada que algú digui les coses pel seu veritable nom. Per arreglar-me la casa primer ha de ser meva, per tant, primer l'independència. El problema és que hi ha una série de polítics (la majoria), que no estan disposats a aixecar el cul de la cadira si no els n'hi garanteixen una altra al nou estat, i, a banda de discutir, només, quin serà el seu càrrec i poder, no fan res per aconseguir la independència. Veritablement, em fan fàstic. Per aquest camí ho tenim tot perdut.
Narcís ( i 2. la resta de la societat se n'ha de fer càrrec de les conseqüències de la ' irresponsabilitat ' de ciutadans pel que fa a son lliure albir? Exemple: matrimoni amb i fill .. ha de pagar de sos imposts despeses de qui n'hi té 2, 3, 4, 5, 6, 7, .. ?)
Ras i curt: si un hom diu ' república ', no diu ja democràcia i viceversa? si un hom diu aquestes dues, no diu ja de dret? i si un hom diu aquesta, no diu ja social així pro la societat ( de qui emana tot ) que no pas suada .. beneficència/ caritat/ solidaritat? PD: la igualtat d'oportunitats n'és una quimera: 1. quants inútils, ineptes, ineficaços i incompetents n'ocupen llocs de nassos i, a sobre, massa sota excusa de guaitar pel proïsme o gestió pública?
A en Gabriel
La Llei de Transitorietat Jurídica és autojustificativa i autoreferencial. La suspensió cautelar de la Llei de Transitorietat per part del TS del Reino de Españaa no tindrà eficàcia legal a Catalunya, això és quelcom previst, habitual, provat, reconegut i clàssic a tots els processos d'independència que s'han dut a terme.
JordiP
Sí. La LT obrirà una nova legalitat: desconnectarà l'entramat jurídic-legal espanyol i el català. El Gobierno demanarà al TC la urgent declaració de inconstitucionalitat de la LT. Aquest enviarà la GC amb una notificació. El Govern i el Parlament no faran cas i engegaran el referèndum (ja ho estava, en secret). El TC excomunicarà tothom. I no en farem cas. Una altre notificació. Oïdes sordes. Madrit enviarà la GC i la PN. La UE intervendrà i ja serem independents.
Pepo
Ho farem Eduard, ho farem bé, ho farem de forma clara i transparent i ho farem per totes i tots els nostres

envia el comentari