Algú dimitirà?

"Si volem realment la independència, comencem per reconèixer també per allà on fallem nosaltres"

La improvisació sempre és una mala consellera en política. Per això l’anomenat “procés” viu sempre amb l’ai al cor, perquè sempre està pendent de decisions que es prenen a darrera hora i en funció dels equilibris parlamentaris. Res respon a un càlcul i a una previsió concisa. Eleccions, fulls de ruta diversos i promeses de referèndums van esquitxant un camí que cada dia resulta més confús. La darrera proposta que ens han presentat s’anomena “referendum pactat amb l’estat” que hauran de gestionar vuit personatges, dels quals set són ex càrrecs públics (no podia ser d’una altra manera) i cinc exsocialistes i excomunistes. Com sempre, la seva tria respón exclusivament a les quotes de la partitocràcia que remena les cireres, i no pas a una anàl.lisi rigorosa dels perfils que requereix una empresa d’una magnitud tan gran com és fundar un estat independent tot trencant l’actual statu quo de l’UE.

 

El nou Pacte Nacional pel Referèndum cerca el més gran consens possible. Als catalans ens agrada consensuar les coses. Així no hi ha guanyadors ni perdedors i tothom content. Cerquem una independència “consensuada” per acontentar els partidaris de la fraternitat amb els pobles d’Espanya. En una ocasió, la que fou primera ministra britànica, Margaret Tatcher, va afirmar: “la pitjor política és del consens, perquè és la negació del lideratge”. Precisament per aquí pot plorar la criatura. O pitjor encara, que s’enduguin el lideratge aquells que volen fer un referèndum per votar que volen continuar essent espanyols.

 

Des del 2012 res está sortint com estava programat i ens demanen contínuament que els fem confiança i tinguem paciència. Els en fem tanta que comencem a semblar un poble de frares franciscans, però sense memòria. Pocs són els que recorden que l’abril del 2014 el Parlament ja va demanar el traspàs de la competència de referèndums amb el resultat que tothom coneix. Un fracàs el qual avui ningú vol recordar. Què ha canviat? Absolutament res. Però els nostres dirigents diuen que volen continuar carregant-se de raons per fer-nos creure que si Espanya es nega a pactar un referèndum, Europa haurà d’intervenir. Es veu que aquesta Europa presidida per un especialista en dissenyar sistemes d’evasió fiscal, com és el cas d’en Jean Claude Juncker, entendrà perfectament l’ideal dels catalans i s’enfrontarà a un dels socis (Espanya) per tal que perdi el 20% del seu PIB. Algún càndid encara deu creure que la mateixa Europa que va permetre no fa pas tants anys que es produís una neteja ètnica al bell mig dels Balcans, ara mourà cel i terra per fer que els catalans puguem votar trencar la unitat territorial d’un dels seus estats membre. Hem passat un munt de temps recordant amb conferències, actes i exposicions l’efemèride del 1714 però no ha servit de gaire. No hem après la principal lliçó d’aquella fatídica data: tothom ens va trair i ens van deixar sols.

 

De fet, aquest procés, tal com està plantejat, té els dies comptats. El temps avança i els famosos divuit mesos es van exhaurint. Quan arribem al darrer trimestre del 2017 i veiem que no tenim passaport català, un seient a l’ONU i els esportistes catalans continuïn jugant amb “la roja”, què ens diran? Que Espanya no ens ha deixat votar? Llavors, segurament, una altra vegada a fer unes eleccions autonòmiques que voldran vestir amb algun adjectiu estrambòtic.

 

Una de les conseqüències que es desprenen després d’haver viscut llargues èpoques sota règims totalitaris, com és el nostre cas, és no saber exercir una autèntica fiscalització sobre l’acció política dels nostres representants. Donem per fet que qui té l’autoritat sap el que es fa, sense analitzar com hi ha arribat. Els mèrits els donem per suposats simplement pel fet que ocupa un escó producte d’unes llistes tancades. D’aquí la poca o nul.la tradició dimissionària a Catalunya. Aquí ningú plega, l’han de fer fora. Exigir dimissions si no es fan efectius uns compromisos electorals, hauria de ser la màxima d’una ciutadania adulta i amb un gruix democràtic i cívic. Si volem realment la independència, comencem per reconèixer també per allà on fallem nosaltres.




Comentaris
Pepo
Que vol fer de Molt Honorable ara en Santiago Espot? Pobresa d´esperit
ningú dimitirà
El que realment volen es contractar mes persones de la seva colla i que el txollo duri mes enllà de la derrota
Narcís ( prou disquisicions .. prou esmicolaments .. prou afeblir .. ara som en temps d” obres són amors, i no bones raons ‘!
Si som independentistes, si us plau, ' llops amb llops no es mosseguen '; així doncs ' a poc a poc i bona lletra ' .. no podem deixà'ns-e escletxes per on fugi l'èxit, com n'és, per fi, treure'ns del damunt aquest estat paparra, i com paparra, gens agraït, gens reconeixedor, gens valoratiu amb nostra nació/ PPCC i, en particular, llur nucli o Catalunya! PD: no podem anar fument fora presidents que hi fan cara i, sense cap mena de dubte, estimadors, honrats, intel·ligents i coratjosos!
El seu nom
Digue'm babau però jo m'ho crec. Si , com diu, arribem al setembre i no passa res, em sentiré molt defraudat. Però si no es el cas, l'hi recordaré aquest article (i d'altres per l'estil).
Ànimus!
Amb gent com vosté sí que anem aviats!
terrassenc
Molesti o no, és un fet que les elits econòmiques han traït les ànsies de llibertat d'aquest poble al llarg del temps. Abans eren els botiflers, avui en dia, són els amics del pont aeri i tenen en la cúpula dels dirigents convergents la seva principal basa per fer descarrilar o empantanegar el procés des de dins. L'independentisme ha de continuar empenyent per anul·lar les seves maniobres fent-les públicament inacceptables. No compro el derrotisme d'en Espot, només falta culminar.
Antoni Duran
Santiago ja no surt en els mitjans de comunicació de Madrid. Aviat es van adonar que no tenia adversaris i que els seus arguments començaven a fer mossa en els oïdors. I ho van vetar de manera fulminant. A Catalunya, tampoc surt. Ho van vetar molt abans. Es un dels pocs líders que podria portar-nos a l'èxit I els que usurpen el seu lloc, fa molt temps que ho saben.
D'una vella casa
Sr. Santiago Espot, el procés el lidera el poble, actualment mitjançant els partits i institucions. ´Puc entendre la seva decepció i la seva visió del lideratge, però de cap manera que desprestigiï lo altre, com tampoc els seus prejudicis futurs. Entenc i valoro el que ha fet, però en política existeixen partits, associacions i la societat civil. No llenci la seva feina!.
D'una vella casa
Sr. Santiago Espot, recordi la dita: "si vol anar ràpid vés sol, però si vols anar lluny vés-hi acompanyat". No malmeti la seva feina!.
Els catalans som critics amb l'acció política, per això el PPSOEC aqui és residual i a espanya no
Hi ha una àmplia part de l'article que discrepo absolutament. Ell pressuposa diversos cops actitud i comportaments més propers a la cultura espanyola que no pas la nostre i amb això ens vanalitza. Els catalans consemsuem i per això varem ser el 1er Parlament d'EU (discurs N.A Pau Casals) i estem orgollosos de fer-ho.
Georgiana
S'ha demanat al Congrés i al Senat espanyol 17 cops des del 2012, el dret a decidir, a transferir la competència a fer referèndums, a convocar consultes, a l'autodeterminació. Demanat per esquerres i dretes catalanes i bascs. Benvingut Sr. Espot.
Dionís
Totalment d'acord amb el Sr. Espot, i jo ja no espero ni tan sols que dimiteixi ningú, això és tan difícil com que Espanya s'avingui a pactar un referèndum,, jo em donaria per satisfet amb que algú d'aquests que ahir eren unionistes i avui van de independentistes i ens demanen la confiança que no mereixen , demanés disculpes. però molt em temo que em moriré i no els sentiré ni tan sols fer això,demanar disculpes per tant i tant d'engany.
osser
I així que fem, Santiago?. Ens barallem com sempre entre nosaltres i despres anem a tiros contra ells?. A part del pim pam pum a tot deu que , quina és la teva via concreta cap a la independència?. Escolto.
Encara no m'ho explico
Encara no entenc el perquè ha fracassat la Solidaritat catalana d'en López Tena & cia?!? Tots eren gent molt ferma i decidida però el nostre poble no els va recolzar i varen desaparèixer del mapa. Perquè serà???
Jordi Comasobirana
Efectivament, tenim molta paciència, però aquesta s'acabarà el setembre de l'any que ve si no es fa el que una part majoritària de la població vol: un referèndum, malgrat no estigui acordat amb l'Estat, o sia, totalment a la contra d'aquest Estat cavernari que mai acceptarà que es faci. Aleshores sí que caldrà trencar ous! Després de totes les mobilitzacions i grans manifestacions, seria tan decebedor que no assolissim l'objectiu que les conseqüències per als polítics responsables serien...
Paciència
No sigui tant pessimista. De moment encara compro el full de ruta i el referèndum. I em crec al Puigdemont (en canvi no em creia el Mas). Tenim temps. Qui no té temps són els polítics independentistes. Si el setembre del 2017 no passa res no cal que es presentin a eleccions perque no els votarà ningú. I ells ho saben!
Ted Striker
Hahahaha! Increïble estic llegint un llunatic com en espot i li dono la raó en quasi tot el que diu.aqui els polítics no dimiteixen, el procés esta en Coma profund, i ningú a Europa o el món donarà crèdit ni ajuda a un projecte comandat per persones amb dubtosa capacitat.Bravo espot, estas com una cabra pero dius coses ben intel·ligents!!
Bravo
Bravo Espot! Has donat ales al nostrat troll fatxa espanyolista multi-pseudònim i mono-neuronal (que ara signa com Ted Striker). Si fracassem, aquí estarà la raó del fracàs: massa punyalades a l'esquena, massa pensar "jo-ho-faria-millor-els-altres-són-uns-inútils-jo-hauria-d'estar-al-timó-les-meves-idees-són-les-bones", massa mirar-se al melic... D'acord, si fracassem, que dimiteixin. Evidentment. Si no fracassem (i crec que no), si us plau, una disculpa.
Jmuc
El Sr.Santiago Espot es com aquell gall,que's pensava que'l sol sortia,perque ell cantaba
JordiP
Terrasenc, Dionís i els altres. Què coi us passa amb CDC? És que no voleu acceptar que en cada moment han aplicat les tàctiques polítiques aplicables en cada moment? Com no veieu que el fantasma del 23-F ha decorat la escena tots aquests anys? Expliqueu-me per qué només hi han processats d'aquesta banda, i no de la vostra. Us fa enveja, potser?
Martí
Hòstia noi! Spot que collons dius? No fotis merda que ja n'hi ha prou! Tu també? Això del referèndum pactat es una mica de comèdia que s'ha de fer. Que no ho veus? La part troncal segueix endavant! Ajuda a empènyer i deixa't d'hòsties! Tu no est així. Que et passa?
gerard de sarria
Te tota la rao del món...No cal que cliekeu els professionals dels partits.....Es una vergonya la tria d'aquest vuit personatges que fins fa quatre dies es passaven el catalanisme pel forro. Som idiotes o bé ja hem perdut, a dins de casa nostra.
Si no fem el refe, que caiguin caps.
Però de moment, si hem tingut tanta paciència, esperem fins el setembre. Jo sóc optimista, farem un refer vinculant i el guanyarem. Ànim a tothom!!
Pere de kaltruku
Politics, feu la feina que us pertoca, que per algo us hem anomenat; pensé-ho que no ens chupem el dit. Europa no vol riscos a la hora de cobrar.
Frank Dubé
Santiago: Només et demano que no defalleixis. Jo vaig desant al meu PC tots aquests comentaris de menys preu per la teva tasca i la teva lluita . Els kilòmetres que has fet per anar convencent a la gent, poble a poble, només t´ho agrairan els teus amics que ho van veure. Prepara´t per enfrontar-te a l´estat espanyol TU SOL. Tendràs el meu suport TOTAL. Coratge PATRIOTA!!
Alex
Òndia, no sé si tens raó. Però, en comptes de posar pegues podries fer propostes.
Vostè també hi ha de ser....
Santiago Spot; Si les coses no van pel camí que portaven quan Carme i Muriel varen anar a parlar amb el President Mas, a demanar-li que poses les urnes per poder contar-nos, no és culpa de Mas ni de CDC com molts intenten fer veure.. El President Mas va sortir de les eleccions avançades pitjor del que esperaven, i això, internacionalment, va desinflar les expectatives de separació també a nivell internacional. Varen constatar que no hi havia tant suport del poble com era de esperar.
Doncs algú ho ha fet...
El President Mas de PDECat, va fer un pas al costat veient que la CUP, posseïdora de la veritat absoluta, retardava el procés per qüestions de la seva persona.
els comentaris de
JordiP i Frank Dudé em semblen plens de raó. Totalment d'acord amb vosaltres.
Joan
Espot com sempre tens tota la raó , però amb que dimiteixin no solucionem res , cal demanar-los encert , coratge , fermesa i determinació.
quiescriu
Llegeixo l'article i al final suposo que és d'un unionista.

envia el comentari