O sigui, referendum

"Qui no podia ni volia acceptar que un referèndum es celebrés a Catalunya ara no té al Congrés de Diputats la majoria absoluta"

Era referèndum o referèndum. Fa uns dies vaig insinuar que com el referèndum pactat és políticament inacceptable per a la classe política de Madrid, sols era possible un referèndum sense pacte, que és tant com dir que tot depèn de la gent que estigui disposada a infringir la llei pe fer-lo possible. Ara resulta que es torna a parlar de fer campanya pel referèndum pactat amb l’Estat, no sigui que Ada Colau abandoni un estrany Pacte pel Dret a decidir, convocat per qui no és el seu President, amb l’assistència  d’entitats més una alcaldessa i un exPresident. Som on érem fa ja massa temps? Una cosa ha canviat. Qui no podia ni volia acceptar que un referèndum es celebrés a Catalunya ara no té al Congrés de Diputats la majoria absoluta. Per tant, cabria la possibilitat d’una majoria alternativa que pogués dir “potser no puc, però hauria de voler si la qüestió és sortir de l’atzucac”. No es pot tapar el sol amb un dit i fer veure que a Catalunya la major part de la gent es conforma amb el “no puc”. La gent en general no entén de lleis (altrament no s’atreviria la Presidenta Forcadell a dir que l’imputen por permetre debats parlamentaris), ni de tribunals (altrament no es diria als diaris que les ponències de les lleis de transitorietat han estat suspeses pel TC). Però la gent comparteix un cert sentit comú (no sempre gaire orientat) que la fa respondre a les enquestes que està a favor de què el referèndum es faci.

 

No es pot fer dir a aquesta gent, però, el que no ha dit, i és que està a favor del referèndum a qualsevol preu. En el que hi ha acord és sobre el fet que la consulta s’hauria de produir d’alguna manera. Demanen a la classe política que sigui capaç d’anar més enllà de la mera gestió, que trobi solucions als enquistaments polítics, malgrat que per a fer-ho, com va succeir a la transició, hagi de passar de puntetes per les rodalies de l’ordenament jurídic.

 

Tanmateix és cert que també a les rodalies del dret, a més de política, hi ha psicologia, que en alguns casos s’hauria de dir testosterona, i en altres, vanitat, enveja, i fins i tot supèrbia. Sense la voluntat de fer no hi ha camí per transformar les idees en accions. I malgrat que ja s’ha produït més d’un intent de donar sortida pseudo-correcta al tema (Rubio, Muñoz Machado, alguns teòrics del també teòric “dret a decidir”), no sembla haver gaire esperança de què aquestes idees es facin realitat, perquè hi ha molts vigilants de les essències, i, sobre tot, perquè hi ha més d’un actor polític amb ganes de fer llenya de qualsevol “feblesa”.

Per tant, en el fons, sí som on érem. Som allà on es demanava l’impossible, i es va respondre que ho era. Però amb molta gent molt més cansada, el que no sempre vol dir que hagi desertat de la idea; ans al contrari. Si la situació era tibant, ara ho pot ser molt més, potser no en nombre, però sí en radicalitat. És per això que encara no és temps ni per a la moderació, ni per a totes les fórmules polítiques cridades a construir el futur quan la polseguera es dissolgui.




Comentaris
Narcís ( espanya no n'és un estat - nació ni de bon tros una nació - estat .. n'és país trepitjant país d'altri mitjançant la força de baixa estofa que no pas política de cap mena!)
Ras i curt: 1. país veí ens hi entrà a mata-degolla amb ajut de França ( aleshores millor exèrcit del món ) fent-nos-en taula rasa .. quina llei, quin dret, pot defensar aquest crim? 2. I el poble d'aquesta nació representada/ reflectida en son nucli o Catalunya no pot ni demanar un referèndum on àdhuc votarien munt de descendents de nostres violadors .. quina llei, quin dret, pot negar aquesta potestat? PD: On queden la Carta Internacional i el Conveni Europeu (i Protocols d'ambdós) dels DDHH?
4
Jesús Rocosa Vilà
No he entès res. Tot són insinuacions però en cap moment especifica de quí o de què parla. Potser és que no sé llegir un català sense pronoms febles
0
D'una vella casa
Sra. Nebreda, tenen el mateix significat els mots "ley" , "llei" o "law"?. La "ley" no és submissió, mentre la "llei" és obediència i "law" un reconeixement?. No serà que quans els espanyols parlen de "ley" diuen sotmetiment , mentre la "llei" és una obediència a una autoritat legítima?. A vegades amb tant "constitucional" un perd el Nord, no li sembla?
0
Montse, tú a favor de qui vas? No queda clar, i el que s'insinua.... no ajuda gaire al país.
0
Vigia
Sra. Nebrera, vostè que sap de lleis i acusa la gent de no saber-ne, fa trampa quan diu que per fer el referèndum caldria infringir la llei. La Constitució espanyola permet acomodar un referèndum si es volgués. El que no seria legal (en la legalitat espanyola) seria una declaració unilateral després del referèndum. El que passa és que no volen, no fos cas que sortís que sí i haguessin de negociar alguna cosa. No cal donar-hi gaires voltes, Espanya és una democràcia molt limitada.
0
Deixem-los enrere!
Les cúpules dels "comuns" son "l'esquerra" més profundament immobilista i conservadora d'Europa. Si per fer la seva falsa "revolució" haguéssin d'assaltar el Palau d'Hivern, demanarien primer permís al Tsar! La seva actitud expressament dilatòria de condicionar l'exercisi de la sobirania popular a un impossible pacte amb l'estat antidemocràtic i repressor, els converteix objectivament en una eina de l'estat monàrquic espanyol.
0
Sra N. d'això s'han diu fer política i el món funciona així.
Demostrar, un cop més, amb més força que mai, que el problema és la intransigència antidemocràtica d’espanya és clau a l’hora de guanyar aliats pel reconeixement diplomàtic de Catalunya independent. Un referèndum acordat no ens perjudica gens, doncs si espanya es nega nosaltres el farem igualment per permetre l’exercici de la democràcia i amb aquest argument (democràcia) tindrem el reconeixement dels estats. Això és fer política de nivell (a més de posar en relleu les contradiccions dels comuns
0
Rosa
Sr. M.nevera esta vd.combencida de todo sería peor después del salto de. ....
1
D'una vella casa
Sra. Nebreda, quan surti de la "ley" o "constitució" l'esperem a la "llei" que és obediència a una autoritat legítima. No trigui massa, que farà tard a conformar-la amb la majoria de la societat catalana!.
0
Rocaguinarda
A més de ser una llauna d'article que no diu les coses clares, fa pena el català que s'hi escriu. "no sembla haver gaire esperança de què aquestes idees es facin realitat", si tinguéssiu un corrector competent s'hauria canviat a "no sembla haver-hi gaire esperança que aquestes idees es facin realitat".
0
Sra N. no desinformi. la seva opinió no ens aporta res. És tòxica.
Sra, Nebrera, ho hi qui entengui el seu article. Ens vol dir que la costitució és la lley legítima?, doncs mullis i sigui honesta. Escolti nosaltres pasaren de la lei a la llei del nostre parlament i per tant més legítima, no ho dubti. Vostè el que vol és nadar i guardar la roba, però no cola. Vostè està còmoda en la desinformació del seu discurs que li permet estar a totes les tertúlies i nodrir el seu ego i la seva butxaca
0
La tercera via és morta, Ms. Nebrera
La clau de l'article putarramonetesc de la sra. Ni-Chicha-Ni-Limoná-Nebrera és l'última frase: "És per això que ENCARA no és temps ni per a la MODERACIÓ, ni per a totes les fórmules polítiques cridades a construir el futur QUAN LA POLSEGUERA ES DISSOLGUI" Pureteta tercera via, escolti. Ah, i per si algú encara no ho ha entès, la polseguera som nosaltres, els qui lluitem per la independència de Catalunya i la seva llibertat.
0

envia el comentari