Colau, atrapada

"El referèndum o referèndum els condueix indefectiblement a l'escenari que menys desitgen: haver de triar entre un estat demofòbic i l'autodeterminació de Catalunya"

Catalunya va començar ahir la necessària litúrgia del referèndum d'autodeterminació de 2017, i Ada Colau i els comuns es van ficar a la gola del llop.  Els actors clau de l'independentisme tenen un pacte de ferro (i públic) per fer un referèndum vinculant sí o sí com a molt tard al setembre, i això els permet treure tot el suc polític al frame 'referèndum o referèndum' amb el qual Carles Puigdemont va superar la qüestió de confiança. Sabedors que la resposta de l'estat sempre serà no, d'aquí al setembre cada escenificació de voluntat de pacte com la d'ahir es convertirà, de retruc, en un acte més d'acumulació de forces i legitimitat per part del Govern i de la majoria parlamentària dels 72. És el més sensat i alhora el més intel·ligent: mà estesa cara endins i cara enfora fins l'últim minut per fer-ho a l'escocesa, amb la serenitat de saber que el dret s'exercirà igualment sigui quina sigui la resposta.

 

Davant d'aquest escenari, els comuns es troben sense oxigen. La credibilitat del seu projecte nacional ja va rebre un cop molt dur la nit del 26 de juny, quan el PP va guanyar les eleccions per segona vegada en sis mesos i el Congrés va quedar dominat per les forces del búnker constitucional. La finestra d'oportunitat del canvi a Espanya, cistella en la qual imprudentment havien posat tos els ous, es va tancar aquell dia de forma molt gràfica i contundent. Si allò va finiquitar la versemblança de la seva alternativa a l'independentisme, el "referèndum o referèndum" de Puigdemont va ser una clau de judo que els va acabar de deixar sense marge de maniobra i els condueix indefectiblement a l'escenari que menys desitgen: haver de triar entre un estat demofòbic i l'autodeterminació de Catalunya. Un escenari, per cert, que segons totes les enquestes incomoda molt més als dirigents dels comuns que no pas als seus votants.

 

Tancada la finestra d'oportunitat del canvi a Espanya, demostrada la inconsistència de la fantasmagòrica operació diàleg (6 de febrer, judici polític a un President i tres conselleres), i situat ja el referèndum vinculant en el centre de l'agenda política, l'independentisme disposa de les millors condicions objectives des de l'inici del procés per culminar amb èxit el seu projecte. Només una crisi greu entre Junts pel Sí i la CUP que dinamités la legislatura podria espatllar-ho. No tinc cap dubte que al gener viurem i veurem intents molt seriosos per provocar aquesta crisi: fer saltar pels aires el pressupost és l'última carta dels que no volen que això surti bé.




Comentaris
españa el pais de colaus i pissarellos de Franco, sigui rabell o no
Qualsevol elecció es un referendum i els referendums porten obligatoriament a unes eleccions. Cal declarar la independencia sense cap referendum, i endavant. España es un pais d'antidemocrates de feixistes, golpistes i constitucionalistes de vergonya. No el deixarà fer mai. Si quan siguem independent els espanyols residents a Catalunya no volen l'estat independents sempre podran demanar el reintegro al feixisme espanyol, oi Colau de Franco?
Ramon
Els atrapats som nosaltres. El dia que, amb qualsevol excusa, En Comú Podem (per parlar-ne malament, sí que se'ls pot anomenar en català) repeteixi l'espantada ecopastanaga i abandoni teatralment el Pacte (que ho farà, en part perquè el referèndum els mata com a projecte polític), el missatge de TOT l'espai mediàtic no serà que els pudents són uns botiflers sinó de fracàs sobiranista. I tant de bo que m'equivoqui jo i l'encerti l'article.
Pepo
Si la CUP cau en aquest parany, haurem begut oli. Per negre que ho posin els QWERTY al Parlament, JxS i la CUP s´han de mantenir ferms fins aconseguir convocar el referèndum (amb pressupostos o sense). Els pressupostos poden ser una arma de favor al vot, cap a la ciutadania menys procliu a la indy, tot veient que sí que són ells els qui representen la preocupació real del Govern.
terrassenc
M'agradaria creure-ho, però la pinça convergència-comuns (així es va visualitzar a TV3 la reunió aquesta) més aviat fa pensar el contrari. Algú va sentir la paraula 'autodeterminació'? Si t'empasses la mentida que és possible pactar amb qui sempre t'ha enganyat, és de preveure que te n'hauràs d'empassar tot un reguitzell més. No recordeu com va anar lo del tricentenari? Si JxS abans del 27S diu que si no s'arriba al 50% tornarem a demanar un referèndum, la CUP ara tindria 20 o 30 diputats.
tu
Tu flipes terrassenc. La CUP 20 o 30 diputats? Hahaha, somiatruites...
D'una vella casa
Les esquerres etatals subordinades a Catalunya han de trencar amb la transició espanyola. L'única ruptura democràtica que hi ha a l'estat espanyol és el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Tot lo altre és hereu del pacte entre els hereus del franquisme i les esquerres jacobines i comunistas espanyoles. Un desastre democràtic!.
D'acord amb en Ramon
No acabo de veure clares les "conclusions" d'aquesta cimera... On som ara? Quin és el full de ruta del "Pacte Nacional pel Referèndum"? Coincideix o divergeix del full de ruta de la majoria absoluta del Parlament de Catalunya (JxSí + CUP)? Quin preval? Qui mana ara? Un "Pacte Nacional" ha de ser sobre bases clares (referèndum al setembre si l'estat no vol pactar) i no sobre bases confuses, ambigües i contradictòries amb les resolucions del Parlament (representant del poble)...
No caiem en els paranys dels "comuns"!
Els "comuns" son "l'esquerra" més profundament conservadora d'Europa (o, potser, del mon). Continuistes genuflexos de l'estat monàrquic, aquests, si per fer la seva falsa "revolució" haguéssin d'assaltar el Palau d'Hivern, demanarien primer permís al Zar.
iu
pot passar de tot i jo no passo de res
pel terrassenc
Terrassenc, la CUP feines tindrà a mantenir 4 o 5 diputats, amb la que han liat i encara no han acabat; ningú els hi té confiança llevat dels quatre arreplegats anti-sistema que posen per davant la "revolució internacional" que no pas la independència de Catalunya. Els vots eren prestats. I han demostrat que no s'els mereixien. Entre ells i els podemites de la Colau i companyia, no sé qui ha posat més entrebancs a la independència.
Albert
Quanta mandra fa tot plegat! Només per acontentar els comuns fem passos enrera. Jo no vaig votar Jxsi per fer un Referèndum! Com és que ningú reclama el full de ruta descrit el el seu programa electoral? 1- Declaració inicial per fer a saber a tothom que Catalunya inicia el procés d'independència 2- Divuit mesos per preparar les lleis de transitorietat 3- Proclamació de la independència i convocatòria d'eleccions constituents 4- Redacció de la constitució catalana i aprovació per referèndum
a la segona es culpa teva
Els mateixos que varen espatllar el 9n i 27s, ara seran bons nois i faran un referèndum de nassos, oi?. Començant pels comunts fins arribar als darres. Sebla que la doble campanya ja ha començat. Per una banda diuen "es clar que si " i per l'altre "no som prous"(operació vaselina). Les tupinada espanyoles son legals, la legitimitat de catalunya directe a la cloaca.
Hola Albert...
penso que incloure els Comuns és una estratègia de cara sobretot al reconeixement internacional (base electoral més àmplia), perquè si no tenim aquest reconeixement de poc servirà el referèndum. Hi ha païssos que ja ara ens estàn recolçant, però -i aquesta és una virtut molt catalana- es vol anar sobre segur i fer-ho tot molt bé. Jo confio en la gent que està portant el procés. També tenen més informació que nosaltres i que clarament no diuen per no donar munició a l'enemic.

envia el comentari