Conquerim Alep!

"Potser és el moment de demanar al govern americà, francès, britànic i rus que no expandeixin més la seva misèria a llocs que serien molt millors sense mil anys d'ocupació de "bona voluntat""

Hem de fer alguna cosa a Alep. Nosaltres. Els occidentals. Hem de fer alguna cosa a Alep. Aquest és el problema dels milers de civils que pateixen en aquella ciutat. Que nosaltres no fem res per ells. Que no anem a fer res, allà. Hem d'anar a salvar-los la vida perquè ells sols no en saben. Ja els ho ensenyarem nosaltres. Nosaltres. Hem de fer alguna cosa. Anar-hi i aturar els tancs d'Assad i defensar militarment els revoltats i facilitar-los que facin un govern. I si aquest nou govern revolucionari surt malament ja tornarem a fer alguna cosa més endavant per arreglar-ho. No serà la primera vegada que salvem un poble d'un tirà per posar-hi un líder que anys després resulta que és un tirà i hi anem de nou per canviar-lo i posar-ne un altre. Se'n diu "Orient Mitjà", d'aquesta manera de fer política. Però és la nostra responsabilitat paternal. Fem alguna cosa per Alep!

 

Bé, tampoc no cal fer com els perses, que la van ocupar militarment durant 200 anys. Nosaltres som europeus, no asiàtics. No tiranitzem països, nosaltres. Els envaïm pel seu bé. Per portar-los la llibertat (a cops de llança, si cal) com va fer Alexandre el Gran, que la va ocupar el 300 a.C. (Ocupar pel seu bé, evidentment, per alliberar els pobres sirians de l'opressió persa). Però Alexandre no va ser l'únic. Altres occidentals preocupats per Síria també van anar-hi a "fer coses". Els romans, per exemple, que van substituir els grecs com a potència europea preocupada pels pobres sirians. És cert que aquell país ha tingut períodes en què els àrabs han manat però, quan la cosa s'allargava massa, sempre hi havia un estranger de bona voluntat que hi anava "fer alguna cosa" pels sirians. Els otomans, per exemple, que la van dominar cinc segles. Del 1516 al 1918. I, escolta, ni així ho van arreglar, tot allò. I mira que 500 anys et permeten "fer moltes coses".

 

Farts de veure com els pobres sirians patien a mans de tirans estrangers, els europeus vam tornar a la càrrega. França havia anat a "fer coses" al Líban per salvar els civils de les "atrocitats" dels turcs (nota: habitualment les "atrocitats" és allò que fan els altres. Quan ho fem nosaltres en diem "fer coses"). França va ocupar Síria el 1918 per l'autoritat que li havia reconegut el Regne Unit. Sí senyor. No ens cal ningú més. Tot ens ho fem entre nosaltres. França va "fer coses" pels sirians. Va imposar-los un sistema de govern, un president, una assemblea nacional i una constitució. Va "fer coses" perquè els civils tinguessin el privilegi de viure segons les nostres normes i no patissin el suplici de viure segons les seves. Malauradament després de la segona guerra mundial els pobres sirians van poder decidir per ells mateixos. Què farien ara sense cap govern occidental "fent coses" per ells? Per sort, la Unió Soviètica va adonar-se que els sirians sempre necessiten algú de fora que els salvi la vida i van anar-hi a "fer coses" fins al final de la Guerra Freda.

 

Potser valdria la pena fer una cosa revolucionària de debò i, per primer cop, deixar de "fer coses" en països que no entenem. Deixar de demanar que "facin coses" els governs que, habitualment, juguen a canviar governs, alimentar partits i finançar revolucions ben lluny de casa. Potser és el moment de demanar al govern americà, francès, britànic i rus que no facin res més. Que no s'hi fiquin més. Que no expandeixin més la seva misèria a llocs que serien molt millors sense mil anys d'ocupació de "bona voluntat". 




Comentaris
i més
Sap qui són aquests "rebels moderats"? Si cau Síria, en aquell país no hi haurà cap "democràcia", sino un califat islamista, o en el millor dels casos, un Estat fallit com és la Líbia post-Gadaffi. Els principals responsables d'aquest desastre són les potències estrangeres que han estat armant terroristes a Síria perquè és un zona clau en el control dels gaseoductes de la regió i interessa un canvi de règim.
Aule Plauti
El colonialisme, malauradament no s'ha acabat. Els guerres postcolonials auspiciades per Estats Units, Gran Bretanya, França, etc...aquesta darrera dècada i mitja a l'Orient Mitjà, en són la darrera mostra. Per no parlar de les atrocitats de les multinacionals occidentals del petroli, l'urani o els diamants a l'Àfrica.
Aule Plauti
El problema que tenen aquests països és que a l'Orient Mitjà hi han les majors reserves mundials d'hidrocarburs. Si a l'Irak, Libia, Síria, etc...no hi haguessin ingents reserves de petroli i gaseoductes, totes aquestes guerres vergonyants d'aquests darrers quinze anys ja faria molt temps que s'haurien acabat.
fart
La guerra de Síria és el darrer error criminal i engany de la política Occidental, com també ho varen ser les guerres de l'Irak, Líbia, etc etc.. Qui vindrà després, l'Iran? Destruïr països s'està convertint en la normalitat d'aquest desastrós segle XXI que tot just hem iniciat.
Narcís ( d'acord amb el text, però crec que posar Rússia pel mig no ha estat encertat .. qui està fument-los fora?)
Quina gràcia els mitjans de comunicació .. que si els ' rebels ' , que si la jihad, que si el daessh, que si els terroristes aquests o altres .. no n'és president al-Àssad ( per ventura, Iraq està millor? i Líbia? i mateix Iran després del Sha? i. . . . .?)? PD: USA van de bons i resultarà ser Rússia els únics que fan cara al terrorisme ( si són tan bons com permeteren espanya fossi manada per un ' colpista ' així sense democràcia?)!
fart
Rússia, l'Iran i el govern legítim de Síria són els únics que lluiten contra el terrorisme islamista. Els Estats Units i els seus aliats estan més ocupats en destruir països per forçar canvis de règim. La factura la pagarem nosaltres en forma d'allau de refugiats i increment del terrorisme gihadista.
Només un detall
Del 1516 al 1918 van gairebé 400 anys exactes, no 500. No passa res, jo sense calculadora no em plantejo fer cap càlcul.
Flipo
Flipo amb els comentaris... A veure, el que ha fet Occident allà no té nom, aquesta part és certa. Ara, creure que règims dictatorials com el rus o l'iranià són cap solució, francament... I dir que el règim d'Al Assad és legítim quan és una dictadura i el seu exèrcit està cometent tantes massacres contra població civil com els desgraciats de Daesh... Molt sectarisme ideològic.

envia el comentari