Degrada d'animació

"El club no pot permetre's tornar al passat i consentir aquest tipus de conducta, després de l'esforç sempre infravalorat per eradicar la violència"

Als que tenen per costum assenyalar amb el dit els periodistes crítics amb el comportament de l'espai d'animació del Camp Nou, com han fet recentment amb en Martí Molina, en Jordi Mestre, en Jordi Basté, en Carles Ruipérez, l'Àxel Camarasa, en Jordi Bracons o els companys de la TDP, dir-los que ja m'hi poden afegir. Posem els periodistes en el punt de mira, com s'ha fet sempre. Nosaltres, com no podia ser d'una altra manera, som els culpables del mal funcionament de la terra. Bárcenas va ser perseguit per la premsa abans de ser jutjat, Rita Barberà va morir per la pressió iniciada des dels mitjans i, ara, els professionals de la comunicació seran els responsables de les decisions que prenguin -o no- els directius del Barça en relació a la grada d'animació. Esperem no tornar a viure escenes mai oblidades i permeses per l'etapa Núñez.

 

Els insults proferits durant el derbi català davant l'Espanyol no han estat una novetat. El crit al cel s'ha posat aquest dilluns, però la dinàmica despectiva iniciada pels socis barcelonistes situats a la primera graderia del Gol Nord ja fa temps que dura. Durant el partit davant el Mönchengladbach, un conjunt alemany sense cap tipus de vincle amb el Reial Madrid o l'Espanyol, els seguidors presents en aquella zona van interpretar unànimement expressions de l'estil "madridistas hijos de puta" o "puta Espanyol". Aquell dia, un usuari de Twitter em va justificar els insults informant-me que, al contrari de la Lliga, la UEFA no els recull en acta, ni els denuncia. Una resposta que em va deixar perplex. Els insults són injustificables, aquí, a Europa i a qualsevol altra banda del món i, el Barça, fent gala dels seus valors i la seva imatge arreu del planeta, s'ha posat de peus a la galleda amb la construcció d'un espai on es permeten expressions despectives.

 

L'espai d'animació del Camp Nou hagués pogut ser una idea brillant, s'hagués pogut dissenyar sense pressa i pactant cada una de les passes. Però no, Cardoner va voler córrer, es va voler penjar la medalla i ara, després de quatre mesos de competició, ja es veu obligat a intervenir per, atenció, no només acabar amb el menyspreu als equips rivals -desagradable i antagònic amb els valors defensats pel club-, sinó també per evitar que el club s'arruïni per l'actuació de quatre eixelebrats que prefereixen l'ofensa al contrari que l'animació al propi equip. La precipitació de la directiva -i dels mateixos grups- va impedir la reflexió i l'establiment de les normes de comportament més bàsiques, i ara el club ho paga amb obres de teatre tan espantoses com la representada aquest diumenge. Les pancartes ofensives, els insults i la presència de personatges que, teòricament, tenien prohibida l'entrada a l'estadi, obliguen a una reflexió. L'Espanyol va ser valent i va tancar la seva grada; ara el Barça ha de reunir els grups i prendre decisions. La solució no passa per plegar veles, però el club no pot permetre's tornar al passat i consentir aquest tipus de conducta, després de l'esforç sempre infravalorat per eradicar la violència.




Comentaris
Un del Barça
Què voleu que faci aquesta Directiva nuñista ?. Recuperar els Boixos Nois, tant estimats per Joan Gaspar i mantenir al Museu el nom de J. L. Núñez, un delinqüent...

envia el comentari