La llengua dels reis

"He tingut la paciència de mirar les felicitacions de nadal de la casa reial espanyola, de finals de 2013 fins ara"

Ara que ve Nadal, empreses, institucions, entitats i particulars acostumen a felicitar les festes als ciutadans, clients, socis o amistats, segons els casos. La veritat és que, en general, les felicitacions s’assemblen totes força, pel format, el disseny i el contingut mateix. Les escenes del pessebre, els tres reis, l’anunciata, els pastors, etc., no acostumen a ser absents del repertori de protagonistes habituals, previsibles i lògics de les nadales. Realment, entre una la munió de felicitacions que t’arriben o que tens ocasió de veure, costa déu i ajut de trobar-ne que et cridin l’atenció per la seva originalitat, la singularitat del disseny o el missatge innovador.

 

Reconec que no és gens fàcil, perquè el que costa menys és fer el mateix que fa gairebé tothom, any rere any, i convèncer-nos que no pot ser d’altra manera. Generalment, quan la felicitació es limita a la data de nadal, allò que hom acostuma a desitjar és pau, felicitat i amor, acompanyat, en ocasions, d’alguna consideració religiosa. Quan s’hi inclou cap d’any i tot, llavors la referència és als somnis, desitjos i esperances concentrats en l’any que és a punt de començar. En català, una cosa i l’altra la resumim en el tradicional “Bon Nadal i feliç any nou” i feina feta no té destorb. No requereix gaire esforç i és ben clar i entenedor. S’ha de reconèixer, tanmateix, que és a les xarxes socials, sobretot a twitter i a facebook, amb imatges i composicions que després també circulen per whatsapp, allà on s’ha produït una transformació radical de la felicitació nadalenca i, sobretot, de l’any nou: renovació de disseny, missatge original, contingut divertit, sentit de l’humor i reivindicació política, bàsicament de signe independentista, jugant amb les possibilitats d’ús que ja dóna l’estel.

 

Un aspecte concret de les nadales són els usos lingüístics que hi apareixen. Hi ha les felicitacions monolingües, generalment en català, bilingües català-castellà i multilingües. Entre aquestes darreres, hi ha pel cap baix tres grups clarament diferenciats: a) la solució multilingüe tipus Eroski (castellà-basc-català-gallec), deixant de banda la cinquena llengua oficial a l’estat que és l’occità, gràcies a l’Aran; b) bé la solució multilingüe europea, per a dir-ho d’alguna manera (les quatre llengües abans referides, més l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, potser el grec, el portuguès, el rus, etc.)  i, a partir d’aquí, c) solució multilingüe cosmopolita (combinació del model anterior amb altres idiomes d’alfabet no llatí, com l’hebreu, l’àrab, el xinès, el japonès, etc.).  Optar per un model o altre és fer-ho, també, per una determinada política lingüística, encara que no tothom en sigui conscient, ni per part dels emissors del missatge, ni dels receptors.

 

He tingut la paciència de mirar les felicitacions de nadal de la casa reial espanyola, de finals de 2013 fins ara. I s’ha de dir que es tracta d’un model homogeni pel que fa al disseny, el tipus de discurs i l’opció lingüística. Hi apareixen en fotografia, dolçament agermanats, els reis i les filles, sempre, amb aquella artificiositat solemne pròpia de les fotos oficials. I els tres darrers anys, dintre el caràcter previsible del text, s’ha de reconèixer que, si més no, s’ho han treballat una mica, sense arribar a ser, però, originals en cap cas. Allà on hi ha hagut coherència, tanmateix, és en la llengua. El 2014,

 

el 2015 i el 2016 han estat felicitats, exclusivament, en una sola llengua, la castellana, mesura que no cridaria l’atenció, si no fos que, en els territoris d’on són reis la família en qüestió, hi ha quatre llengües oficials més: català, basc, gallec i occità. Com que no és imaginable que aquesta circumstància sigui ignorada pel rei i la muller, perquè no és concebible un desconeixement tan flagrant del marc legal vigent, cal pensar que, com sempre, tota opció lingüística és, alhora, una opció política, del tot ideològica. I que el rei d’Espanya feliciti per Nadal només en castellà és un gest radical de discriminació cap a les altres quatre llengües oficials. Sembla, doncs, que s’adrecin només als seus, als ciutadans que parlen com ells: en castellà. Això contrasta amb els usos lingüístics oficials dels caps d’estat constitucionalment plurilingües, com ara Bèlgica, Canadà o Finlàndia, que utilitzen els diferents idiomes legalment oficials, al marge del seu nombre real de parlants.

 

Però, encara hi ha més objeccions. Qui hagi perpetrat el text d’enguany no passarà a la història de la literatura nadalenca pel seu caràcter trencador: “Feliz Navidad y prospero año nuevo.  Merry Christmas and happy new year”, diria que ja em sona d’abans, com si algú ja ho hagués fet servir en alguna altra ocasió. Més enllà de la modesta ambició literària del redactor en qüestió, hi ha un altre fet que clama al cel: el text, per primer cop en la història, és bilingüe. Bilingüe castellà-anglès, i no pas castellà-català, per exemple, pel fet de ser la segona llengua en nombre de parlants i l’única que, a més de la primera, és oficial en més d’una comunitat autònoma. O castellà-basc, o gallec, o occità, que no deuen saber ni que existeixi. No, no, castellà-anglès. Un idioma, el segon, que no és oficial enlloc de l’estat on és rei l’emissor de la nadala. Un idioma que, emprant-lo, potser dóna a entendre que a Espanya el domina tothom, cosa que no és, malauradament, el cas. Llavors? Llavors l’ús de l’anglès o bé és una deferència cap a la comunitat internacional, fora de l’esta espanyol, deferència que no es mereixen els ciutadans de l’estat que tenen com a llengua pròpia una que no és el castellà, o bé és un gest ridícul, cursi, de cosmopolitisme provincià, que deuen pensar que els fa més moderns i universals quan, de fet, l’únic que referma, un altre cop per si encara hi hagués dubtes, és que no hi ha res a fer, amb Espanya. En els moments que viu Catalunya, l’ús del català en un acte d’estat adreçat a tot l’estat i no només en la visita de torn aquí, de tant en tant, hauria estat un gest mínimament intel·ligent. I que hagués emprat les altres llengües oficials, per primer cop, la demostració que aquesta monarquia jove, moderna, viatjada i que parla anglès, també és capaç de fer servir les llengües que parlen milions de ciutadans del seu estat. Però, no. No ha estat així, simplement perquè no es pot demostrar allò que és indemostrable: la compatibilitat d’Espanya amb el reconeixement, el respecte i la promoció de la diversitat lingüística i cultural. I no hi ha més cera que la que crema.




Comentaris
Enric
"....hauria estat un gest mínimament intel·ligent" -aquí, aquí.... ja tens la resposta Josep-Lluís al per què la "Casa Real del Reino de España" fa el que fa. M'entens, oi? :))
Joanb
Els borbons són reis dels castellans, mai ho han estat dels catalans. Si en les actuals circumstàncies haguessin afegit el català a la postal nadalenca, no hauria deixat de ser un altre engany, com l'invent de l'Estat de les Autonomies. En el fons, ells mai hi han cregut. Fingir ara que també són reis dels catalans ja no convenç ningú, ja és massa tard, som republicans i ho saben. Si més no, no han fet el ridícul. Han actuat amb intel·ligència, no són ximples. S'han omplert bé les butxaques.
Anna
Dona bo llegir els seus articles. La llengua esta tant ben tractada, quin goig!.
cotlliure
Senyor Carod,l´anglès és per Gibraltar!!!!!!!!!!!
Jordi (Català i Suís)
Els reis espanyols fan com la Colònia Espanyola al sud dels PPCC: només utilitzen llur llengua que és l'espanyola. NO cal pas anar fins a Madrid per constatar el que els Espanyols fan. Els tenim a casa i encara diem la collonada de "castellanoparlants" i "catalanoparlants". Però sé que se'm dirà que "ara no toca". Deien el mateix a finals dels 70. Tot tema conflictiu és escombradet sota la catifa. Que forts que són els Catalans ! Oi ! perdó, els "catalanoparlants".
BS Palafrugell
senyor perez-carod, ni em prenc la moléstia de llegir-lo. Per a mi serà sempre un botifler que va fer president a un analfabet anti-català només per fotre a convergència. Penós.
anonim
El senyor Carod sempre ha anat de sobrat, vol dir que cal un article tan llarg per constata l'evidencia
Narcís ( n'és obvi que espanya ens vol deixar el més trascendental de nostra existència a ca propia i al món com una parla, un codi, un argot o patuès castellà .. això sí n’és un crim, damunt, de lesa humanitat, que no pas cremar pòsters amb sa foto!)
La felicitació nadalenca d'aquest tipus o hereu del Felipe V n'és concloent .. cerca anihilà'ns-e àdhuc ensabonant defora mitjançant l'anglès perquè no se n'adonin de nostre existència/ la nació catalana ( però si volen esmicolà'ns-e amb el mateix valencià .. tot dient-la llengua diferent!)! PD: un nen català de pares catalans i ascendència ídem .. com pot teni'l de rei ' seu ' així com català d'ascendència quina sigui tot veient la ' mala intenció ' que duu aquesta iniciativa?
Salvador
Esq rep va cometre una gran errata pactan amb els castellans i q malauradement aquest pacte va durar 8 anys. I per culpa d'aixo s'ha perdut un temps preciós, ancara que potser gràcies a aquesta experiencia, ara ferem les coses millor...

envia el comentari