Antidemocràtic

"Quan s’entesten a dir que no és un assumpte de números; que és una qüestió moral, m’encenc encara més"

Quan sento i, sobretot, llegeixo que la democràcia i les seves suposades majories independentistes no confereixen legalitat ni legitimitat al referèndum, m’encenc. Quan s’entesten a dir que no és un assumpte de números; que és una qüestió moral, m’encenc encara més. Estarem d’acord que el respecte a la llei, per injusta que sigui, constitueix un dels valors fonamentals de la noblesa però és que el govern del PP ens ha demostrat que n’és ben poc de noble i que no en té gens ni mica de moral.

 

Perquè només els vull recordar que la moral- que se la posen a la boca constanment- tracta de les accions humanes sobre la bondat i la maldat. I de maleses n’han perpetrat i tolerat una bona colla com perquè ara ens vulguin venir a donar lliçons de legalitat, legitimitat i, fins i tot, de democràcia. Ells que viuen en un permanent, feble i delicat equilibri democràtic. Diu el professor Àngel Castiñeira que per entendre la fortalesa d’un sistema polític s’ha de relacionar intrínsecament legalitat, legitimitat i legitimació. En els sistemes democràtics, és l’adhesió majoritària dels ciutadans, la legitimació, la que atorga validesa a les normes imperants , la legalitat, i al compliment dels criteris de justícia i eficiència esperats del poder institucional –executiu, legislatiu, judicial i constitucional– la legitimitat. Sense aquesta adhesió moral dels ciutadans, el sistema legal i institucional s’enfonsa.

 

Per això, en les democràcies avançades el poder polític no s’exerceix exclusivament per la pura força, sinó que ha d’incorporar elements morals de convicció per justificar l’obediència a les lleis. No promoure accions que prescindeixin o fins i tot violentin, aquesta moral. És a dir, en democràcia el poder de les institucions està obligat constantment a guanyar-se la legitimitat amb fets i compromisos. I entenc que això significa que ha predicar amb l’exemple. I ha de reconèixer errors quan se n’han comès, ha de mostrar una mica de decència no només semblar-ho; de noblesa; de moral, i sobretot apartar els que corrompen aquest sistema no pas eixuplogant-los sota un paraigües judicial que ells aguanten, ni aplaudir-los, no! I aprendre a demanar perdó a aquelles persones que les han trepitjat i deshonrat en públic. Per tant, una legalitat originàriament legítima, si no té cura de la continuïtat de l’adhesió ciutadana, pot perdre la seva legitimació.

 

Però això, ho determinen les urnes que, com sempre s’ha fet des de la seva recuperació, ho fiem a la democràcia, a la participació del ciutadà que és qui té l’última paraula. Trobo que negar la paraula al ciutadà perquè s’expressi és anar contra l’essència del nostre sistema, per tant contra natura. És atemptar contra la llei, la moral, la democràcia i és per això que és un acte  antintaural, inmoral, il.legal i antidemocràtic.




Comentaris
Bona reflexió. Totalment d'acord.
Narcís ( espanya mai per mai ha estat legal ni legítima ni lícita .. vegi's sa història que sí sanguinolenta, sanguinària i sagnant!)
Si n'és força més senzill .. com pot manar PP a Catalunya si de 135 escons en tenen 11? com pot manar PSC a Catalunya si de 135 escons en tenen 16? com pot manar C's a Catalunya si de 135 escons en tenen 25? àdhuc sumant-hi tots tres .. són 10 escons menys que JxSí! PD: i què cal dir de llurs programes o ' solucions justes i acordades ' ( PSC) o ja ja ja, o ' un projecte de convivència ' ( C's) o je je je, o ' 100 propostes de govern ' ( PP) o ji ji ji ?

envia el comentari