Premis Vinari, estructura d'estat

 

Fa pocs dies, el president de la Generalitat es referia a la vitalitat del sector vitivinícola com a actiu de país en el debat de Política General del Parlament. I tenia raó. Pocs espais productius com el del vi s'han expansionat de forma tan ràpida i eficient, en especial en l'àmbit de l'exportació.

Però això, al capdavall, només són números. El que té d'apassionant el món del vi és que aporta identitat. Un vi només pot ser d'allà on s'elabora per persones que es van succeint, generació a generació, sobre aquella terra i aquelles vinyes. I precisament en l'expressió d'aquesta identitat és en el què els vins catalans han fet un salt estratosfèric.

M'agrada el vi català i m'agraden tant o més els noms que ressonen des de les etiquetes. Aquí hi tenim pocs marquesos i molts closos. No hi ha ampolles nobles ni reials, ni cotos ni pagos. Hi ha barrancs i masos, fonts i vinyes. Són bons, d'acord, però ho són més perquè són els nostres. Són deliciosos també perquè els entenem.

I aquestes ampolles són la raó de ser dels Premis Vinari. Una nit arrelada a la terra que un dia -potser aviat- formarà part de l'estructura d'un estat que segur que també entendrem millor.

 




Comentaris

envia el comentari