Tàctica i estratègia

"Dir que es pretén dialogar amb qui es persegueix judicialment i s’empresona és agredir doblement a l'altra part i insultar la intel·ligència dels espectadors"

"Cap oferta de fals diàleg aturarà el procés", deia dilluns el president Puigdemont al teatre Romea. Per descomptat que no. Però hi ha més, en les condicions actuals, en què ve acompanyada d'una intensificació de l'activitat repressiva de l'Estat, tota oferta de diàleg és necessàriament falsa. Dir que es pretén dialogar amb qui es persegueix judicialment i s’empresona és agredir doblement a l'altra part i insultar la intel·ligència dels espectadors.

 

 

L'oferta de diàleg del govern espanyol ve acompanyada de l'exigència que s'abandoni el full de ruta i es renunciï al referèndum. Com és d'esperar, tractant-se de franquistes, aquest govern és incapaç d'albirar la idea que aquesta exigència només començaria a ser admissible si vingués acompanyada d'un arxiu definitiu de totes les causes judicials obertes contra l'independentisme. Només d'aquesta manera s'establiria una situació d'igualtat, requisit imprescindible de tot diàleg. De no ser així, es tractarà d'un monòleg de "ordeno i mano" inadmissible, per molt que agradi a aquest govern.

 

 

Que això no es pot fer perquè depèn del poder judicial que està separat de l'executiu i el legislatiu? La crisi espanyola només entrarà en vies de solució quan els governants diguin la veritat, en lloc de mentir per sistema. A Espanya no hi ha divisió de poders. No n'hi ha hagut mai. Pel que fa a les relacions entre el Parlament i el govern espanyol (que depèn de la confiança de la Cambra) no n'hi ha des de 1978. El que hi havia abans no mereix ni un esment. Però tampoc n'hi ha entre l'executiu i el judicial des de la victòria del PP a les eleccions de novembre de 2011. La permanent interferència del govern i el seu partit en l'administració de justícia i la politització d'aquesta ho deixen ben clar. El mateix govern que força el Tribunal Constitucional a procedir com i quan li interessa i mobilitza a la fiscalia en contra dels seus adversaris polítics, obligant-la a "afinar" les seves faules, és el que pot i ha de renunciar a aquests procediments, eliminar la politització de la justícia i protegir els ciutadans en l'exercici de les seves llibertats i drets, entre ells el de llibertat d'expressió, que inclou cremar les banderes i els retrats que vulguin, sempre que, com a objectes materials, siguin de la seva propietat.

 

 

Anem aquí al moll de la qüestió en aquests dies. Molta bona gent censura la crema de retrats reals perquè, diuen, són provocacions inútils que proveeixen de raons a l'adversari i constitueixen errors tàctics ja que allunyen o dificulten els objectius estratègics. De ser això cert, en efecte, les cremes i trencaments simbòlics serien un error. La tàctica ha d'estar sempre al servei de l'estratègia i, si no ho està, si dificulta l'assoliment d'aquesta, potser no només sigui un error sinó una maniobra adversa.

 

 

Però això no és cert. Els ciutadans podem fer tot el que no estigui expressament prohibit en les lleis i en cap lloc es diu que no puguem cremar efígies del rei com podem cremar les dels seus servidors i lacais. Això només es pot perseguir a força d'invocar principis eteris, sens dubte inclosos en altres normes d'altra banda dubtoses, que parlin d’"ofendre" la dignitat real o coses similars. Depenent de consideracions subjectives d'aquesta mena i de la sensibilitat subjectiva dels supòsits agreujats, aquí podria penar tot, fins a l'exhibició d'estelades als balcons o les samarretes independentistes. I fins a les converses. I, certament, fins a les idees.

 

 

No serà la primera vegada a Espanya i ja estarem com sempre, tornant a la Inquisició. Els ciutadans poden cremar imatges del rei perquè tots els espanyols, segons doctrina oficial, som iguals davant la llei. Igual de cremables també. Això és una cosa evident en si mateix, tant com no veure que la pròpia idea de provocació és interpretable segons diferents criteris. Cremar retrats del rei és perseguible, i no ho és col·locar-los per tot arreu perquè presideixin els actes públics de totes les corporacions, encara que estiguin compostos per forces republicanes? No ho és que presideixin les preses de possessió de totes les autoritats, incloses igualment les republicanes? No ho és que la justícia s'administri "en nom del rei" i no del poble o de la recta raó?

 

 

Obligar-nos a tots a suportar la presència universal de la imatge real no és provocació, diuen els apologetes de la censura monàrquica. Només ho és que algú la cremi o l’esquinci. Òbviament, l'enèsima aplicació de la llei de l'embut que posa en els seus termes el valor de l'oferta de diàleg del govern.

 

 

Per descomptat aquestes falses ofertes de diàleg no aturaran el procés. I tampoc ho farà qualificar de provocacions les respostes populars enfront de les provocacions del govern. No volen vostès, cavallers, que la gent cremi el retrat del rei? No ens obliguin a suportar a tot arreu la imatge d'algú a qui no ha triat ningú i la legitimitat descansa al nomenament d'un militar traïdor i perjur mort fa gairebé mig segle.




Comentaris
Narcís ( Cotarelo: gràcies per defendre nostra nació catalana com també defendria la seva o veïna si fos violada i piratejada!)
Ras i curt: N'és obvi que l'oferta de diàleg n'és pur ' paperot ' o comèdia cara a la galeria internacional .. renoi! serà que en MHP Mas i mateix MHP Puigdemont no ho intentaren àdhuc quan aquell Montilla digué allò de la ' pèrdua d'afecte dels catalans ' ( i ni cas!)! PD: cremar una foto, sia de polític, sia de rei representant de la violació de nostra nació .. mai per mai n'és comparable amb detenció, multa o presó que sí " llibertat d'expressió " o desaparegui de nostres vides!
Joan
Totalmente de acuerdo con el Sr. Cotarelo. Cuando veo miniencuestas como la de 8tv de esta noche me indigna la manipulacion que se hace para eliminar el proceso independentista. Se esta intentando la ruptura de los partidos que quieren la independencia por todos los medios. En cualquier pais independiente y democratico hay diferentes tendencies politicas, eso es lo que Los distingue de las dictaduras de derechas o izquierdas. No caigamos en la trampa. INDEPENDENCIA YA!!
pep
Molt bo Sr .Cotarelo
Visca Cotarelo
Valent, lúcid i didàctic, com sempre. Quan Catalunya esdevingui un estat independent, el sr. Cotarelo es mereix que se'l nomeni ambaixador a Madrid de la nova república. Moltes gràcies, professor.
Santi
Opinió sobre el tema de les imatges cremades del rei per part de la CUP. 1) Només puc entendre aquesta estratègia per part de la CUP, si prèviament ho han pactat amb JxSí i el seu paper és el de fer soroll i "debilitar" el procés per a fer veure a l'Estat Espanyol una certa feblesa, però que al moment de les votacions, tot ja estigui pactat amb un camí marcat. 2) Ara bé, si aquesta teoria no és certa i la CUP segueix aquesta estratègia de desobediències no pactades, només fan que soroll, afeblir
Anònim
De tàctica, estratègia i propaganda gratuïta la monàrquica. Jo que visc fora sap què trobo més injust, inadmissible, archaic, grotesc, inquisitiu el fet què les llicenciatures estiguin signades pel rei. Per què? Quina llei li hi permet? Quin esforç a fet ell per poguer ser-hi? és per marcar territori?
Rara avis
Cotarelo demostra que és una excepció a espanya. Si la majoria fos com ell, no estariem demanant la independencia. Bé, espanya no seria escanya, sinó un pais modern europeu...
Anònim
El pp insulta la intel·ligència dels seus votants perquè ho pot fer. Els seus votants, o són rics, o són analfabets polítics.
Penelope
perque res mes puc enviar l'article per facebook, hi ha molta gent que no volen facebook i funcionem res mes per mail, i per mail no es pot enviar o no es facil fer-ho

envia el comentari