Luz de gas

"Rajoy i Soraya han col·locat damunt la taula un gerro virtual i ens volen fer creure que és corpori"

És probable que vostè hagi vist la pel·lícula Luz que agoniza (1944), una obra mestra del suspens dirigida per George Cukor i protagonitzada per Ingrid Bergman, Charles Boyer i Joseph Cotten. L'argument: Paula Alquist (Ingrid Bergman) es casa amb un pianista (Charles Boyer) i se'n van a viure a la casa on, 10 anys abans, ella vivia amb la seva tia i on aquesta va ser assassinada. A la Paula la casa encara li fa por, però pensa que potser guardant els mobles i les coses personals de la seva tia a les golfes ho podrà superar. De seguida comencen a passar coses estranyes: la Paula sent passes a les golfes i sorollets estranys per tota la casa, no troba mai les coses on les ha deixat, i entra en pànic. Però el seu marit no només no nota ni escolta res, sinó que l'acusa d'estar tornant-se boja. Per si fos poc, cada nit, quan el marit pianista se'n va al seu estudi a compondre, la llum de la làmpada de gas de l'habitació es debilita inexplicablement. Terror. La intervenció d'un inspector de policia que era amic de la tia assassinada permet, però, descobrir que tot és un muntatge del marit. La Bergman va guanyar l'Oscar a la millor actriu per aquesta interpretació, i en anglès l'expressió gaslighting fa referència des d'aleshores a l'intent de transtornar una persona fent-li creure o veure coses que en realitat no existeixen. Recordo bé a ma mare fent servir l'expressió quan li preníem el pèl: "m'esteu fent luz de gas o què?"

 

La pel·li de Cukor m'ha vingut al cap aquests dies arran de l'anomenada operación diálogo del govern espanyol amb Catalunya. Amb l'inestimable ajut dels mitjans de comunicació lleials de la colònia, Rajoy i Soraya han col·locat damunt la taula un gerro virtual i ens volen fer creure que és corpori. Qualsevol observador imparcial veu que damunt la taula no hi ha cap gerro, però ells no paren de parlar del gerro, mireu quin gerro més formós. Polítics unionistes ens pregunten com és que no apreciem la bellesa del gerro, i opinadors afins introdueixen en els seus articles "la nova actitud dialogant del govern espanyol". El cor canta a l'uníson: "No veieu el gerro? De debò que no el veieu?". La insistència és tan gran, i l'operació tan ben dissenyada, que fins i tot alguns titulars de la premsa sobiranista ja fan referència al gerro que hi ha damunt la taula sense advertir que en realitat no hi és.

 

Estan intentant fer-nos luz de gas, amics, i jo no m'ho prendria a broma. A Catalunya hi ha gent molt important i amb molts altaveus disposada a fer veure que el gerro hi és, i també molts ciutadans de bona fe que tenen ganes de creure's que sí, que hi és. La situació mereix que els millors cervells polítics i comunicatius del sobiranisme s'activin, perquè, si continuem per aquest camí, els bojos acabaran sent els que no veuen el gerro.




Comentaris
Kate Shea Baird
I no només El País, La Vanguardia, El Crític o El Periódico. Jo treballo a Barcelona En Comú i us puc dir que des dels comuns i el PSC hem aprovat l'estratègia de culpabilitzar la víctima (si no tens referèndum és perquè no vols "dialogar") i així preparar una bona part de l'esquerra per assumir psicològicament la repressió que vindrà de l'Est i després treure'n profit arreplegant els vots amb un discurs acomodat al dret a decidir si ens deixen, però des de l'ordre que tan agrada als catalans.
CaterinaCh
Només un breu apunt a l'article, amb el qual estic completament d'acord. L'expressió "luz de gas" aquí a Catalunya en dèiem "lusdegas", aixñi tot junt i amb el so "s" i no "z castellana". La meva àvia ho deia sovint i vaig trigar molts anys a saber que e referia a la pel·lícula "luz de gas". HO dic perquè potser hauríem de reivindicar l'expressió en fonètica catalana, ja que és un tipus de conductes manipulatives molt més usades del que pot semblar.
terrassenc
El 2010 el poble de Catalunya va retirar públicament la credibilitat a l'estat espanyol. El 2014 es va demanar institucionalment de fer un referèndum i la resposta va ser NO. El vot a JxS o la CUP del 27S del 2015 és exclusivament per fer la independència de Catalunya (el vot de la teva vida). Voler pactar amb qui t'ha enganyat és propi de babaus, i de botiflers, fer veure que això no és així. Els dirigents convergents i el seu parell mediàtic faran bé de no mirar de prendre el pèl a la gent.
I mentre tant
la Cup obrin la clau de pas de la lum per ajudar al unionisme. Em sembla molt estranya tota aquesta gent que diu que al independentisme no son prous, quant s'ho van jugar tot per fer el 9N i els resultats pel si van sobre pasar les expectatives, en un moment a on encara hi havia molta gent per convencer.
Gombau
Efectivament, Sr. Eduard Voltas. L'operació "diàleg" (que no és sinó un llusdegàs) és molt més perillosa que l'ofensiva judicial. Esperem que els nostres polítics sàpiguen trobar el discurs adequat per contrarestar aquesta important ofensiva propagandística espanyola.
Narcís ( aquest estat ha sigut, és i serà malvat sempre .. i amb Catalunya a reventar!)
Quin català a hores d'ara pot creure's-hi res de país veí si de la llei de reforma política ençà mai en deixat de fúme'ns verbalment, sia oral o escrit, àdhuc no verbal ( cal recordar les lleis ' orgàniques ' del PSOE? ídem del PP? i allò pitjor .. com es referien/ refereixen majoria aclaparadora d'espanyols, pasturats o no, per llurs mitjans ' rentacervells '? PD: si ' igualtat és tractar diferent al diferent ' .. no pas a espanya, hem de ser ' regionals de sa ampla és Castella ' ( i tururut!)!
1410
Molt bé, senyor Voltas. Cal la reunió convocada pel MHP per ajudar a distingir la realitat catalana de la virtualitat espanyola, ahir els senyors ministres van començar a ensenyar la seva realitat dictatorial i autoritària espanyola en front de la realitat catzlana democràtica. A punt!

envia el comentari