La trampa de Santamaría

"La incògnita no ve de Madrid i és la de sempre: la majoria social independentista serà prou ferma per fer-se valdre i resistir?"

El govern de Mariano Rajoy vol formar part del “paisatge” a Catalunya. La pèrdua de la majoria absoluta al Congrés, amb la conseqüent necessitat d’ampliar-hi les opcions aritmètiques, i l’evidència que el mandat català enfila el seu costerut final amb la promesa de la desconnexió, han portat el president espanyol a exhibir una presumpta voluntat de negociació sobre qüestions de gestió ordinària. Sembla que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, repeteix aquí i allà que té una molt bona sintonia amb el vicepresident català, Oriol Junqueras, tot i que sigui el número dos d’un executiu que assegura que el seu objectiu de mandat és aconseguir la independència del país, i ara el dimoni del “desafío secesionista” és Carles Puigdemont perquè rebutja assistir a la propera conferència de presidents. Així que la Moncloa comença a col·leccionar arguments per poder justificar al món, quan arribi el moment, que va intentar arribar a un acord amb la Generalitat. Però no només això. Erigint Junqueras com el “pactista” i encimbellant-lo indirectament com a futur interlocutor si Puigdemont fracassa, introdueix un pretès element de divisió al govern engreixant la bola de neu que és la lluita soterrada per l’hegemonia entre ERC i el PDECAT i que, segons els darrers resultats electorals i els sondejos, els republicans semblen haver guanyat de carrer.

 

Des de Madrid ataquen, d’aquesta manera, dos fronts en què el govern pot flaquejar. I ho fan tan sols amb bones paraules i a cost zero, de moment, perquè no han servit en safata cap cessió concreta, més enllà de les cites genèriques a alguns dels 46 punts del document que Puigdemont va lliurar a Rajoy a l’abril. L’anomenada operación diálogo arriba, a més, amb una banda sonora coneguda que té la suposada reforma de la Constitució com a hit, i l’èxit assegurat del públic que no es cansa mai de sentir la mateixa tornada, encara que el temps demostri que els desitjos d’una tercera via no han deixat mai de ser-ho i que no hi hagi una voluntat real ni majories viables al Congrés i al Senat ni tan sols a l’entorn d’una proposta genèrica de reforma. Ja se sap, però, que cada 6 de desembre la cantarella obliga a insinuar que aquest cop, potser sí.

 

Criticava la portaveu de la presidència, Neus Munté, que Sáenz de Santamaría es reuneixi abans amb Inés Arrimadas i amb Miquel Iceta que amb Junqueras. La vicepresidenta es deixa veure en aquest “paisatge” de què vol formar part des de l’estrenada delegació del govern que comanda Enric Millo, trobant-se amb els delegats catalans dels partits amb qui confia aprovar els pròxims pressupostos a les corts. Al Palau de la Generalitat insisteixen a dir que, de moment, aquest diàleg és, tan sols, una paraula buida. Però en el núvol mediàtic de la declaració i la contradeclaració política, de vegades n’hi ha prou amb inflar les frases per nodrir climes interessats d’opinió, sobretot ara que el govern de Puigdemont i Junqueras entraran en la nebulosa de l’organització del referèndum si superen amb el suport de la CUP, com sembla, l’aprovació del pressupost. A la plaça de Sant Jaume difícilment podran exhibir l’organització del referèndum per intentar burlar els impediments de l’Estat, i enmig dels cants de sirena pactistes de Madrid i Iñigo Urkullu com a nova icona estatal del nacionalisme profitós i ben entès, el procés tornarà al seu punt inicial: el carrer.

 

Perquè els electors seran els que validaran, acudint o no a les urnes, el referèndum promès per l’executiu. I en cas que el govern sigui incapaç d’executar-lo davant del vet estatal, la ciutadania definirà directa o indirectament la vigència del contenciós amb Madrid amb això que les entitats sobiranistes ja han batejat com la “mobilització permanent”. Així que la incògnita no ve de Madrid i és la de sempre: la majoria social independentista serà prou ferma per fer-se valdre i resistir? 




Comentaris
Cap dubte
Estem preparats, desitjosos i no defallirem. Som tusuts i per això la nostra llengua ha sobreviscut durant segles. Lluitarem per sempre més, doncs ja hem desconectat i no tenim por.
Narcís ( cap català i persona de bé pot desitjar ser dessota aquesta xurma .. xurma enriquida amb nostres rendiments, amb nostres diners, amb nostra .. misèria!)
Que aquest estat n'és descarat, desvergonyit, cínic vers Catalunya i fals, farsant i comediant vers l'estranger així, tot plegat, menyspreable i vil o indigne fora mida massa ho sabem .. el que cal és que països civilitzats també ho sàpiguen! PD: seria bo fe'ls-hi conèixer el cop de porta que rebé en MHP Mas amb el Pacte Fiscal, que rebé amb els 27 punts, que rebé en MHP Puigdemont amb els altres quaranta i remitjó i, sobretot, l'assetjament i enderrocament a qualsevulla cosa catalana!
no patiu
Els unionistes son amb els independentistes pr ajudar-nos a ser lliures. Només paraules i mentides sentirem, no faran res en favor de Catalunya perquè no poden ni volen fer-ho.
Ferran
Cal recordar que secessionisme com ells anomenen, mot franquista, el reactiven ells amb aquestes actituds burlesques front el poble català. Dir que serán al mapa, és considerar- nos un dibuix, una isòbara en un mapa atmosfèric. Mantenir la figura del delegat de Govern, ja és prou significativa. Vol dir que no confíes ni en el desplegament de les autonomies. Arribat aquest punt, la manipulació en negatiu, i parlar amb Els manipuladors C's i socialistes, ja és prou hilarant.
MFX
La majoria social necessita una agència tributària catalana on ficar-hi els impostos que genera el seu treball i després tancar l'aixeta. Això i res més necessita la majoria social per defensar el SÍ" com un casa de pagès que soritrà de les urnes. Serà Europa després qui exigirà Espanya que respecti el resultat . Però necessitem una agència tributària catalana sisplau.
Es pensen que som rucs, aquests castellanots i assimilats?
Per mi com si volen traslladar tota la cort castellana a Barcelona (Déus nos en guard!!!!!). Amb Espanya, ni a la cantonada. Visca la República Catalana. Visca la llibertat. Morin els estafadors.
Anna Armendares
Clavat. Tot depen de nosalttres. I el problema es que molts catalans es cansen aviat. L`operació mediàtica del Gobierno i la Soraya es tan evident que espero que ningu se la cregui. El Govern els ha de posar en evidència plantejant les màximes exigències per tal de que es vegi ben clar que no venen a negociar ni a parlar de res fonamental sino a imposar una rendició disfressada de bon rotllo.
marcelramon
MFX,..Per tenir funcionant la Hisenda catalana, cal aprovar els presupostos, on hi ha una partida per comprar a un altre pais, el Sofwart (o com es digui), que l'hi cal a l'hisenda per funcionar. La CUP ja ens ho va impedir una vegada, veurem que farán ara....
No defallirem
"Nada es tan desalentador como un esclavo satisfecho" (R. Flores Magón). Ni vuelta atrás ni status quo. Referéndum sí o sí.
TAl i com jo ho veig ,agencia tributaria el 2018 Gener , durant l'utim trimestre 2017 anunciar que a partir de'l 1 de Gener s'han de pagar els impostus a la Generalitat . I a veure que pasa.
tjotires
Fantàstic. Van i vene de la capital i no s'atreveixen a parlar amb qui volen dialogar. Què els passa? Tenen poR?
Fanalet de Fernando
Oferir que parlaran de complir les seves obligacions que durant anys han defugit, si aturem el que hem de fer, és prendre'ns per imbecils. Han d’oferir com alternativa, coses concretes, tancades que no es puguin fer enrere, comparables al que podem aconseguir i, fer-lo ja.
només diàleg amb els unionistes
Així poden dir que dialoguen, clar. I sobre les seves ofertes (Eix mediterràni, etc.) diuen que ho faran però ho faran: Tipic espanyol.
Sisco
“Pondrá el mayor cuidado en introducir la palabra diálogo, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”. os sona.............
jordi
Ara veurem una exhibició d'afecte, ofertes i bones intencions per part del Govern i els poders de l'Estat espanyol amb l'objectiu que els catalans acceptem que ens segueixin manant ells, aquesta és la mare dels ous, Tenen pànic a perdre el poder de controlar els nostres recursos i els nostres impostos. Qualsevol pacte amb Espanya només hauria de ser possible si es respecta la nostra sobirania sobre la nostra terra, Catalunya. Cal ser ruc si ets català i no t'adones de tot això.

envia el comentari