"Cafè pa tós" una altra vegada

""Harmonització" era un terme menys violent que la Gleichschaltung que van aplicar els nazis a Alemanya però compartia el seu esperit: posar a tots al mateix nivell"

La decisió més greu de l'anomenat "Estat de les Autonomies" de la Constitució de 1978, del qual es va celebrar ahir a Espanya el seu aniversari, va ser la generalització del règim autonòmic en condicions d'igualtat en tot el territori espanyol. La justificació, formulada pel llavors ministre adjunt per a les Regions, l'andalús Clavero Arévalo, va ser que hi hagués "cafè per a tots". La Constitució preveia un règim extraordinari per a Catalunya, el País Basc i Galícia i un règim comú per a la resta dels territoris, en la línia de la Constitució de 1931 i a semblança de la vigent Constitució italiana de 1947. Però la insistència d'Andalusia de ser tractada en igualtat de rang amb les "nacionalitats històriques" (perífrasis de "nació" en l'ànim del legislador), moguda pel PSOE i tàcitament acceptada per la UCD, va irar per terra la intenció del text. Va ser llavors quan es va imposar la idea d'un règim uniforme d'autonomia per a tot Espanya, el "cafè per a tots".

 

D'aquesta manera, en convertir-lo en un problema de "tot l'Estat", es frustrava la pretensió original de les nacions catalana, basca i, en menor mesura, gallega, d'aconseguir un tractament diferenciat en el si de l'Estat espanyol. Era una política d'uniformització que encara es va voler endurir més amb l'extinta LOAPA (Llei Orgànica d'Harmonització dels Processos Autonòmics), de 1982. "Harmonització" era un terme menys violent que la Gleichschaltung que van aplicar els nazis a Alemanya però compartia el seu esperit: posar a tots al mateix nivell.

 

A aquesta doctrina igualadora, uniformadora, deien els glosistes, comentaristes i panegiristes de la Constitució de 1978, el "caràcter federal" de l'Estat autonòmic. Segons ells, en haver-se aconseguit que les autonomies poguessin assolir totes el mateix màxim sostre competencial, Espanya havia passat a convertir-se en una federació de fet. No es feia servir la paraula perquè tenia mala fama, però es donava la realitat. Es tractava d'una falsedat ideològica típica, com s'ha demostrat posteriorment. Tant al País Basc com a Catalunya han donat proves abundants de voler mantenir i aguditzar la seva singularitat. Sobretot Catalunya, que és on més ha avançat la consciència i voluntat nacionals, fins al punt de plantejar directament l'opció de la independència. Davant d'aquesta voluntat secessionista, part del nacionalisme espanyol, especialment el PSOE i l'esquerra en general, torna a agitar l'esquer federal.

 

Prova evident que aquell federalisme que es deia condició material de fet l'Estat de les Autonomies era fals. L'anomenat "federalisme material" de l'Estat autonòmic no ho era perquè no consistia en una aliança i conjunció de territoris que aquests haguessin acordat sobiranament per separat, sinó d'una imposició des de dalt per obra d'un Estat que havia decidit descentralitzar fins a cert punt com podia i pot, i així ho fa quan li ve de gust, recentralitzar-se sense que les comunitats autònomes puguin gairebé opinar.

 

L'actual avanç de l'independentisme català està generant reaccions similars a les d'aquells intents "harmonitzadors" dels anys vuitanta. Tant la moderació del nacionalisme basc com l'exacerbació del nacionalisme andalús, tots dos sobtats, en el fons van dirigits a amansar l'independentisme català, uns per defecte i els altres per excés. Per als nacionalistes bascos no té sentit la independència enfront d'Espanya, atès que ells ja compten amb un concert que equival a la independència fiscal. Per als andalusos es tracta d'un nacionalisme "reactiu". L'únic horitzó, com en els anys vuitanta, és no quedar-se enrere en relació a Catalunya per més que ells no hagin mogut un dit en aquests trenta anys per augmentar el seu autogovern.

 

El terreny de la volta al cafè per a tots està ja preparat: es tracta d'arbitrar una reforma de la Constitució que busqui un nou "encaix de Catalunya a Espanya", en l'enteniment, ja clarament exposat de nou a Andalusia que aquest "nou encaix "serà també igual per a tothom. Perquè, com diu el govern insistentment: la reforma no pot trencar la igualtat de les persones i les terres d'Espanya, com si no fos obvi que, amb el Concert basc i el conveni navarrès, aquesta igualtat no existeix.

 

Catalunya no té res a esperar d'una reforma de la Constitució de 1978 i menys si és en un acord amb les altres comunitats de l'Estat. Catalunya només pot arribar a un acord bilateral amb l'Estat per a la realització d'un referèndum d'autodeterminació en el qual quedi clar quin sigui el mandat de les autoritats catalanes i quina forma adoptarà.




Comentaris
Jordi
menos pa los vascos y navarros
4
Res a oferir
Ho tenim clar, Cotarelo. No ens aturaran. Ja ens han enredat massa vegades. I, d´altra banda, Espanya no té res a oferir. O sigui, que l´independentisme només pot fer més que créixer.
0
Guillem
Cal afegir que règims especials no tan sols són el basc i el navarrès, també hi són els de la insularitat Canària i els de Cèuta i Melilla. Per tant, l'excusa de no atorgar-lo a Catalunya sí que és un fet diferencial.
0
Xavier Arxe
Jo m'apunto al "cafe para todos" sempre que el nivell sigui com el concert del País Basc!!
47
terrassenc
Ara resulta que Espanya vol reformar la seva constitució! Per què? Per aturar la independència de Catalunya. Com? Presentant-la con un Estat dialogant i mirant d'afeblir l'independentisme. Els hi pot funcionar? Sí, si els dirigents convergents els hi fan el joc i prefereixen 'dialogar' amb Madrid que no pas trencar els ous que calen per fer la independència. ERC, els independents de JxS, CUP, i tot quisqui que vulgui la independència, ha de deixar-los clar que la traïció no és una opció.
9
Teresa
És exactament com ho diu Ramon Cotarelo. No ens refiem de cap modificació amb "el consens de tothom". Es tard i no els creiem tampoc.
0
Gombau
Espanya engega ara l'ofensiva "dialogant". Alerta, perquè aquesta és més perillosa que l'ofensiva judicial. Ja sabem de sobra que no oferiran més que quatre misèries, i que d'aquestes quatre no en compliran cap. Tanmateix, és una qüestió estadística: sempre hi haurà uns milers de conciutadans que es deixaran entabanar pels cants de sirena. Alerta, doncs. Hem d'ésser dialogants, però no renunciar mai a la independència.
0
Anna G.
Jo em desdiria de voler la independència per a Catalunya, si a Extremadura i Andalusia se li atorga un concert econòmic com al País Basc. És la proposta que hauríem de fer, i seria la garantia de que deixem de ser "insolidaris". Café para todos", i tant que sí però que tothom es pagui el seu.
11
Narcís ( sempre diuen de l'amor dels americans a USA i això que la independència de sos Estats supera la de les pròpies nacions europees i nosaltres que som “ nació violada entrada a mata-degolla “ .. pel règim comú!
Ras i curt: 1. Ha estat prou clar àdhuc manca allò que passà amb Almeria així no haver estat possible l'autonomia andalusa! 2. Igualtat vol dir " reconeixement dels drets i obligació dels deures " que no pas ' deturar ' i, no diguem-ne res, negar, anul·lar/ esborrar nostra nacionalitat a ca pròpia o nació catalana! PD: tracten d'impedir l'avançament d'Usain Bolt en lloc de procurar ser a sa alçada ( i si cal ajudà'ls-hi per solidaritat no serà .. però reconeguda, valorada i agraïda!)!
0
Pepo
Café pa tós. Ole tú, ooooooole tú. Cada vegada que vingui la Peggy, portarà diferents coses per enlluernar. Aquesta vegada crec que toquen mirallets i pedres boniques. Per a la propera em sembla que són aparells que "fan coses" i així nosaltres fem l´intercanvi 1 mirallet=100 milions d´euros, 1 aparell de fer coses= 1.000 milions i així anar fent. Ah i ens deixaran parlar vernacle dins de casa. Davant tanta generositat, només podem dir-vos AU VA, QUE US MOQUI LA IAIA!!! A D É U !!!
0
Operassión diálogo
Que reformin el que vulguin els espanyols. Els catalans marxem farts d'aquests pèssims companys de "viatge" guerres i patiments. El seu nacionalisme radical i imperial els durà a la desaparició. Ja s'ho faran.
0

envia el comentari