Tornar als orígens

"El Barça no sap vèncer sense posar en pràctica l'estil que l'ha caracteritzat i l'ha distanciat de la resta d'equips d'Europa per la seva espectacularitat, singularitat i dificultat"

Per si encara en quedava algun dubte, el clàssic d'aquest dissabte va acabar de confirmar els mals presagis dels darrers mesos. El Barça no sap vèncer sense posar en pràctica l'estil que l'ha caracteritzat i l'ha distanciat de la resta d'equips d'Europa per la seva espectacularitat, singularitat i dificultat. L'equip blaugrana se sent incòmode i vulnerable quan la pilota no circula amb la precisió i velocitat adequades i quan les línies de l'esquema tàctica s'aixamplen i agafen una distància insalvable per combinar en curt i en estàtic. El Barça de Luis Enrique ha perdut eficiència des que s'ha venut a la pólvora del trident, com el mateix entrenador va admetre, i ha provocat que el joc s'acceleri de manera esbojarrada perdent la intel·ligència i la pausa que donaven criteri al futbol blaugrana.

 

El retorn d'Iniesta, però, deixa clara una premissa: el joc de posició no està oblidat, només està guardat en un calaix que s'obre quan l'equip més ho necessita. Les golejades davant el Betis, el Leganés, el Celtic de Glasgow, l'Sporting de Gijón o el Deportivo impedien abordar la reflexió del joc, però ja des de la primera jornada de Lliga, en aquest diari es va parlar de crisi d'identitat. El mig del camp no apareixia, les distàncies entre Sergio Busquets i el trident eren cada vegada més llargues i la pilota circulava sense pausa i amb una verticalitat ideal per golejar defenses vunlerables. Però aleshores van aparèixer l'Alabès, l'Atlètic de Madrid, el Celta de Vigo i els quatre empats de les darreres cinc jornades per reobrir un debat que molts preferien mantenir amagat darrere els bons resultats.

 

El Barça no guanya convencent des que Iniesta va caure lesionat a Mestalla. Coincidència? Evidentment, no. Mitja part decent a Glasgow i una gran segona meitat a Sevilla, amb Messi actuant d'interior i canalitzant tota la circulació. La resta, els números canten: tres victòries en els darrers vuit partits. El joc dels blaugrana s'ha vulgaritzat sense el manxec. Arda Turan i André Gomes segueixen perduts en un mig del camp que, tot i les incongruències del seu entrenador, intenta crear amb paciència sense trobar les tecles necessàries perquè Sergio Busquets i Messi es trobin còmodes i segurs en la construcció. Luis Enrique va afirmar que "l'estil te'l marca el perfil de jugadors que tens". Però caldria afegir que 'Lucho' va fitxar aquests jugadors i que, per tant, l'estil se'l marca ell. La segona part davant el Reial Madrid confirma que aquest equip és gairebé imparable -i fa trempar, tot sigui dit- si el tècnic recupera l'estil i deixa de centrar la seva feina en el físic, la càrrega de minuts i la voluntat d'arribar al mes de febrer amb les cames fresques. Això segueix essent imprescindible, com ho ha demostrat el mateix Luis Enrique en els darrers dos anys, però la base per seguir fent història no l'acabem d'inventar. Iniesta va mostrar el camí.




Comentaris
JOSEP
Estic totalment d`acord amb l'Adriá i molt ben expresat de totes maneres el jugador imprescindib-ble per continuar amb el joc primoros del Barça que ens ha portat a ser el millor club es naturalment INIESTA

envia el comentari