Una broma de mal gust

"Els mateixos que ara diuen que amb un 51% no es pot fer la independència van agafar el 88% i se'l van passar per la pedra amb una bona raspallada al Congrés"

Fem memòria. Primer va ser una proposta de reforma de l'Estatut aprovada pel Parlament (2005) amb el vot de 120 dels 135 diputats, és a dir el 88% de la cambra. Però els mateixos que ara diuen que amb un 51% no es pot fer la independència van agafar el 88% i se'l van passar per la pedra amb una bona raspallada al Congrés.

 

 

L'estatut retallat va generar tant d'entusiasme popular que va ser aprovat en un referèndum (2006) amb el 48,8% de participació, menys de la meitat del cens. El fracàs de participació no va ser inconvenient perquè els que ara diuen que per validar un referèndum d'autodeterminació cal una participació massiva consideressin el resultat plenament vàlid.

 

 

No prou satisfet amb la retallada de l'Estatut i la desmoralització del catalanisme, l'estat va voler rematar el moribund amb una sentència del TC (2010) pactada entre PP i PSOE. Així doncs, els que ara diuen que "no acceptarem referèndums il·legals" van anul·lar el resultat d'un referèndum legal i acordat.

 

 

Però va ser un mal càlcul: el moribund va reviscolar i es va presentar a Madrid amb una nova proposta que, com l'estatut, tenia al darrere una gran majoria del Parlament i de la societat. El pacte fiscal era la catalana manera de referir-se al concert econòmic.  Amb una diferència molt important amb el concert basc: Catalunya ja deia d'entrada que estava disposada a fer una aportació solidària a la resta de l'estat. Això sí, les claus de la caixa havien d'estar a Barcelona. I els mateixos que ara diuen que "cal tendir ponts en comptes de dibuixar línies vermelles" van dir que no, que les claus de la caixa eren una línia vermella.

 

 

I va ser així, després de comprovar que no servia absolutament de res ni tenir el 88%, ni fer referèndums legals i acordats, ni presentar propostes per quedar-se, que el gruix del catalanisme va fer el canvi d'agulles i va agafar la via on som ara. Aquesta és la història. No és estrany, per tant, que els partits, empresaris i mitjans de comunicació catalans que reclamen a Puigdemont i Junqueras un pas enrere en nom del diálogo, no gosin dir a quina casella concreta volen que tornin, ni en què es basen per pensar que ara anirà diferent. Lògicament tampoc no ho faran Rajoy, Soraya o Millo, primer perquè no tenen res tangible a oferir, i segon perquè, en cas que ho tinguessin, haurien d'explicar al mateix temps per quin motiu Catalunya s'hauria de refiar ara de qui l'ha enganyat tantes vegades. Fer memòria de tant en tant és important per situar-se, i en aquest cas, també serveix per entendre què és exactament la operacion diálogo: una broma de mal gust.




Comentaris
No cal
Producte: tres pastanagues- diàleg, negociació i pacte. Procedència: espanya. Preu: 16 mil milions. No ens interessa. Nosaltres volem marxar!
eduardg
Gracies per aquest exercici de recopilació. Permet evitar que la força de la seva propaganda ens esborroni i arribem a creure que els rígids, irracionals som nosaltres. Permet substanciar una impressió.
terrassenc
Però és encara pitjor que els dirigents convergents estiguin disposat a comprar les mentides de l'estat espanyol. Aquest és el perill més gran. La minoria convergent no te dret a canviar el mandat de JxS, que no era en cap cas per pactar cap referèndum (això ja es fa fer, i van dir que no) sinó per fer la independència de Catalunya. Si volen trair el mandat del 27S que ho facin a ells solets a veure que n'opina la gent.
Ramon
L'Estatut retallat pels vostres socis sociates a Madrid -perquè el ribot el tenien els vostres socis sociates-, un cop retallat, dic, continuava estant molt per damunt del que inicialment acceptàveu per no incomodar els vostres socis sociates. Però després ERC va ser tan hipòcrita que va demanar el NO al que superava amb escreix el que inicialment proposava (una millora de finançament i vaca eixuta). I allò, no el contingut sinó la divisió, va ser la causa de la baixa participació.
Ramon
Anyway, sempre he pensat i mil vegades dec haver dit que hauríem d'haver tingut un Pla B a la independència per si resultés impossible per qualsevol raó (que cap potència mundial no la vulgui, per exemple), un Pla B amb els mínims per seure a la taula amb Espanya. Plurinacionalitat, unitat i territorialitat lingüística, representació esportiva oficial i, sí, és clar, també quelcom relatiu a la puta merda dels diners tot i que això és el menys important.
Ramon
Plurinacionalitat dins l'estat, ja no propi però sí propici (López Tena), no consistiria només en reconèixer-nos com a nació sense adjectivar tot i que això ja seria molt. Plurinacionalitat implicaria asimetria, bilateralitat, dret a l'autodeterminació, sobrerepresentació (en lloc de, com ara, infrarepresentació) en els òrgans compartits perquè som la nació minoritària. O fem nosaltres la Carta als Reis d'un Pla B, o ens la faran ells i consistirà en l'enèsim "millor finançament de la història".
Ramon
I jo, francament, jo que probablement sóc més antiespanyol que ningú i que ja feia anys i panys que era separatista quan ERC se n'hi va tornar, què voleu que us digui, preferiria un acord plurinacional dins Espanya que una independència anacional com la que proposa ERC. Que si la proposa perquè realment la creu, traïció. I si la proposa perquè espera rebre vots a Can Zam, imbecil·litat.
Ramon
I és que també passa una altra cosa, no només és que per causa de la colonització (consolidada pels anys i anys de lerrouxisme dels sociates), la cosa ens va demogràficament justeta, sinó que, a més, la possible majoria justeta nostra s'aconsegueix mercès al vot decisiu, políticament condicionant, de professors Delgados i de Gargantés. De fet és això el que vol el Jiménez Losantos. Que ho intentem en aquestes condicions perquè aviat hi hagi un clam per tornar a Espanya amb la cua entre cames.
David
Fantàstic exercici de síntesi!
RHC
Cony Ramon, no claen tantes paraules per a no dir res. La cosa es molt simple. Referendum o Referendum. I s'acaba tot votan i guanyant.

envia el comentari