Calla, que vull dialogar amb tu

"El diàleg que ofereix el govern espanyol és de 'postureig'"

Diàleg o diàleg. Aquest és el nou missatge que es vol fer arribar a Catalunya des de Madrid amb tossuderia. Ja ho ha explicitat el nou delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i fa pocs dies ho vam sentir també de la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. Però no són els únics. Ho ha ratificat pràcticament tot el nou executiu de Mariano Rajoy.

 

Aquest que ofereixen és, però, un diàleg de postureig. Així ho demostren, entre d’altres, la citació a declarar que té la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'aprovació del suplicatori contra el portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, pel 9N; o la suspenció de la carrera judicial de Santi Vidal.

 

Els catalans hem estat històricament molt de diàleg o diàleg, tal i com reclama Millo. I encara ho som, si no hi ha postureig i si hi ha voluntat de parlar de tot. Però per això caldria que des de l’Estat volguessin entendre alguna cosa. L’última és no compendre que els dirigents sobiranistes no vulguin celebrar el 6 de desembre, dia de la Constitució. Però com podrien celebrar una Constitució que només serveix per posar límits al que són i al que volen ser? Ara ja no estem només en “diàleg o dialeg”, sinó més en un “o caixa, o faixa”.




Comentaris
jij
El que ara es diu "postureig" sempre s'havia dit "fer comèdia"
Jordi
L'objectiu de l'executiu no és establir un diàleg amb la Generalitat. El seu real objectiu és poder dir a la comunitat internacional que han provat de dialogar i que la Generalitat s'hi ha negat. Han de poder dir que els independentistes són uns radicals que no volen seure a una taula ni per parlar. És un tema de relat.
Jordi
És interessant saber que el Gobierno de España ha canviat d'estratègia. Amb el "dialogar o dialogar" proven de canviar el relat a l'exterior. Això indica que hi ha més d'un i més de dos països disposats a reconèixer Catalunya com a Estat AVUI. L'únic que els hi queda a MAD és provar de demostrar que els Catalans són uns extremistes que no estan disposats a dialogar. Canvi d'estratègia. Confirmació que anem bé. Esperem que el Govern de la Generalitat jugui la seva partida adequadament.
Narcís ( n'és ' positureig ': país veí/ madrid ha de ser el centre, el capdavanter, el nucli, l’important . . . . . d’aquest estat sigui pel civil o pel penal!)
N'és obvi que només hi tenim una eixida " o caixa o faixa " ( sense coma pel mig ), així doncs, jugà'ns-hi el tot pel tot .. atès que més arriscat o d'allò més fumut n'és seguir a espanya, dessota espanya! PD: a sobre de negar, anul·lar i anihilar ( per descomptat, espoliar) nostra nació, continuarían befant-s'hi i llançant un rast d'improperis de por com ' tot era comèdia ' .. ' volien privilegis ' .. ' treure'ns diners ' .. . . . . . i llargues oratòries plenes de difamacions i injúries!
Dionís
Si la majoria de catalans ja ho entenem això Srta. Nerea, el que fa 300 anys que esperem és que d'una vegada per totes també ho entenguin els nostres dirigents i proclamin ja la independència de Catalunya sense pensar en dialogar amb aquells que no volen dialogar amb nosaltres perquè no ens consideren com a persones sinó com a un be immoble, i sap que? fem-ho i ja pixarà el matxo.
Narcís
L'has clavat, noia. Et felicito per l'article i aplaudeixo com l'acabes.
Pep
Contra diàleg de sords, veu al poble, referèndum!
Pitxolí
El títol d'aquest article és boníssim
Joan
Ara queda clar l'estrategia del diputat Homs de promoure una comissió per acordar les condicions del referèndum d'autodeterminació. És la manera de posar en evidència que això del diàleg del govern espanyol és una més de les mentides a que ens té acostumats i també fer evident al món que es l'estat el que no vol fer res positiu per resoldre la situació actual. De passada esperem que hi hagi més gent que vegi que l'unica sortida es la independència unilateral.
el govern espanyol no vol dialogar...
...Sobre la independència de Catalunya. De moment.
qvic
Diàleg de besucs és el que ofereix el govern espanyol. Diàleg de ciutadans lliures i demòcrates és el que demana el govern català. Que seguin en una taula neutral internacional i veurem qui és el besuc i qui el ciutadà lliure i demòcrata.
Joan Carles
"Els catalans hem estat històricament molt de diàleg o diàleg". Des dels almogàvers fins els remences, des dels segadors fins el 1714, de la Jamancia fins la Setmana Tràgica, de la "Ciutat de les Bombes" fins el 1936: la història de Catalunya no està plena, precissament, de "diàleg o diàleg". Resulta molt curiós que des dels sectors conservadors es segueixi estenent el mite del català botiguer pacífic, quan tradicionalment hem viscut una de les històries més convulses i violentes de tota Europa.
Josep
Som una Nacio !!!!!!!!!

envia el comentari