Una de cada quatre dones!

"No hauríem de caure en el mateix parany que en Josep, creient que la violència masclista es redueix al nombre de dones assassinades"

No fa gaire, parlant de la violència masclista, un senyor –en direm Josep– em deia que els homes que maten una dona són individus primitius, de poc nivell intel·lectual i de classe social baixa, perquè, segons ell, els homes cultivats, amb estudis superiors i de posició benestant no fan aquestes barbaritats. M’ho deia amb rotunditat, plenament convençut que l’acte de matar la muller o l’exmuller només pot venir d’un home d’un sector social molt específic. Em va deixar preocupat. Però no pas per la desinformació que denotava aquell parer, sinó perquè em mostrava amb nitidesa els mecanismes que els éssers humans som capaços d’activar de manera inconscient per tal de relativitzar determinades xacres universals i evitar sentir-nos-hi implicats.

 

 

 

Ves per on, una de les causes per les quals costa tant que les crides a la sensibilització ciutadana arribin a reeixir es troba precisament en els esmentats mecanismes mentals de relativització de la violència masclista. Vull dir que el fet de pensar com en Josep, en el sentit que aquesta violència provindria d’un perfil molt determinat d’home, té efectes inhibitoris en la societat, especialment en l’àmbit masculí, a l’hora de prendre consciència de la seva extrema gravetat, ja que indueix a culpabilitzar-ne les víctimes de manera indirecta. Les víctimes, seguint aquest fil, serien dones que, en haver-se aparellat amb homes poc cultivats, que no formen part del nostre món o del nostre entorn, pagarien les conseqüències amb la pròpia vida. Per dir-ho gràficament: “Si la víctima s’hagués aparellat amb un home com en Josep, en comptes d’aquell energumen, ara seria viva i feliç”.

 

 

 

Doncs bé, justament el problema és que de Joseps que maten, de Joseps cultivats, instruïts i benestants que disparen, degollen o apunyalen les seves dones, n’hi ha milers i milers al món. I això és així, perquè la violència masclista és un fenomen transversal a tot el planeta. No cal recórrer a les estadístiques i als estudis internacionals per veure-ho, n’hi ha prou d’enraonar amb dones del nostre entorn o d’apropar-se a l’Institut Català de les Dones, als serveis policials o municipals d’atenció a la dona o a les entitats especialitzades. De fet, no hauríem de caure en el mateix parany que en Josep, creient que la violència masclista es redueix al nombre de dones assassinades, divuit aquest 2016 als Països Catalans. Hi ha xifres esfereïdores de violència masclista. Una violència masclista que, per més que en molts casos el desenllaç no sigui mortal, és soferta dia rere dia a Catalunya per una de cada quatre dones de manera física, psíquica, econòmica o sexual en àmbits com la parella, la família o el lloc de treball. Una de cada quatre dones! En Josep no és pas mala persona, ni tampoc indiferent, però, com tants altres Joseps, és fill d’un món patriarcal on els actes de violència masclista –com les faldilles, les mitges o les compreses– són coses de dones.




Comentaris
Josep Bruch
He crescut en un món patriarcal, però, en el meu cas, profundament liberal, i sempre he considerat les dones com els meus iguals quant a drets i prerrogatives. He conegut, i tinc amigues, que, intel·lectualment, estan a anys llum, per davant, de molts homes que les menyspreant, i, físicament, n'he vist, al tatami, posar al seu lloc a molts homes. No puc, ni vull, entendre el masclisme.
Narcís ( parli de munt de causes que no dic justificacions que fan saltar l” espurna ‘ perquè un ‘ ésser humà familiar ‘ fumi aquestes bestieses .. cal desglossar-les?)
Tu també amb aquest ' rentat de cervell ' ( o interès ‘ interessat ‘) ?: 1. No n'és ' masclisme ', n'és covardia ( el masclista si de cas es compararia a un altre home del mateix pes i condicions!) .. justament el masclista sempre s'hi ofereix a fer el més dur i arriscat! 2. Quants homes en comparació a dones són morts per altres homes .. i no els hi diem ' masclistes ' ( són delinqüents/ criminals i punt!)? PD: i si parlem de ' violència domèstica ' .. a saber qui n'és mortificat a casa aliena!
Violeta
El Narcís, tot un masclista de cap a peus. O de dalt a baix, o de dreta a esquerra.
Fenix
Narcís, darrera de qualsevol violència hi ha un motiu, sempre. Només en el cas que la violència sigui masclista, els motius passen per davant de les agressions. I som els homes els primers en fomentar aquesta connivència. NO hi podem caure.
Narcís ( ' masclisme '? majoria aclaparadora d'homes es deixen aixafar/ trepitjar o .. van gallejant de tenir més ‘ bíceps ‘? No fumem! Prou ‘ del negoci ‘ .. aprofitant-se dels criminals!
Fenix: ras i curt: només dic que espanya té " vint i remitjó milions " d'homes .. quants són maltractats i espoliats àdhuc posant-hi fills pel mig per a mortificà'ls-e més? quants han deixat de banda totalment sa vida en pro de la vida de la familia així dona i fills i després bandejats? quants han hagut de perdre sa identitat i actuar no pas ja com ' calçasses ' sinó com zero a l'esquerra per poder veure créixer sos fills?.. i es parla d'ics assassinats .. majoria res a veure-hi!
Narcís ( quanta innocència .. les i els menys adients opinant de tot, d'allò que mai sabrán, del que mai ferien . . . . . i tirant a terra el que ja està estès o de normal l’home!)
Violeta: si tu ho dius .. doncs, sí, ço és: 1. jo vull queda'm a casa de mestressa i l'home .. vagi's a picar pedra, a pujar andamis, a fer rases amb ses voreres de granit, a fer cunetes palejant formigó . . . a l'escorxador sacrificant i carregant animals i sinó netejant-lo de ' restes ' . . . a fer totxos l'estiu davant caldera de bestiesa de graus . . . a . . . . . i tot a corre-cuita, munt d'hores i quasi sense lleure ( i pugui físicament o no pugui fins rebentar del tot!)!
Tots
Tots sabem que en Narcís és un fatxa dement.
Nuri
El Narcís és un "Josep". Ell tot sol es fica de peus a la galleda. Neteja els teus traumes, home. Fes bogada, que en tens molta!
Narcís ( estem ben guarnits .. " allò que no desitgis per a tu, no ho desitgis per a ningú " !)
Nuri i Tots: qui sou per jutjar, prejutjar, enjudiciar, fer judicis de valor, fer judici d'intencions . . de persona quina fos? PD: verament sou paradigma de ' criatures grans ' que no pas de persones adultes, madures, majors d'edat i amb veu i vot ( potser us hi estaria bé fer ' treballs forçats ' com fan molts d'homes així com romandre-vos en sa situació en cas de separació/ divorci .. per a desenvolupar-vos, assolir seny!)!
Nuri
No cal jutjar-te, Narcís. Tu sol et descrius. Tu ets la millor prova del que ets.

envia el comentari