Del 25 de novembre

"El 25 de novembre no ha passat, perquè les violències masculines contra les dones no passen de dia, ni de mes, ni d’any"

L’any 1838 Flora Tristán, dins la seva obra “Peregrinaciones de una paria” ─un llarguíssim relat escrit en primera persona amb què explicava la seva vida i un viatge de molts mesos a Amèrica─ escrivia: “Pero entre los países más avanzados no hay uno en el cual clases numerosas de individuos no tengan mucho que sufrir de una opresión legal; los campesinos en Rusia, los judíos en Roma, los marineros en Inglaterra, las mujeres en todas partes”.

 

Aquell mateix any, el de la publicació del seu llibre, Flora Tristán va rebre un tret al carrer: el seu marit, del qual ella s’havia separat feia anys, la va intentar matar. L’advocat del marit va fer servir, en la seva defensa, fragments de l’obra de Flora per a demostrar la seva immoralitat i exculpar així el marit. Com quan avui en dia violen una noia i la gent pregunta com anava vestida o què feia sola.

 

Flora Tristán argumentava en el seu llibre que les dones havien de viure de manera independent  i autònoma, i que totes les lleis que impedien això, arreu del món, havien de canviar, perquè era l’única manera de garantir que no patissin ni violències ni mancança de llibertat.

 

La història de la violència contra les dones la podríem anar teixint al llarg del temps i de l’espai, arreu del món, creuant totes les cultures i tots els períodes en què les ideologies masculines han semblat més elaborades entorn el desenvolupament, la modernitat o la llibertat. De fet la França de Flora Tristán, lliberal en aquells moments, tenia prohibit el divorci: que ella hagués marxat lluny d’ell, que s’hi hagués separat, la convertia a ella una delinqüent.

 

Entre el París de Flora Tristán i la Rússia d’avui ─on mor una dona cada 40 minuts─ el Mèxic del segle XXI, o la Turquia de fa uns dies ─on es va intentar imposar una llei que exculpa els violadors si es casen amb les seves víctimes─ només hi ha un fet comú: les violències masculines contra les dones, que no s’acaben mai.

 

Han mort Rita Barberà i Fidel Castro, aquests dies, ja ho sé... i de política n’hi ha molta, entorn aquests fets, a comentar, però m’ha semblat més polític aprofitar la columna d’avui per recordar que el 25 de novembre no ha passat, perquè les violències masculines contra les dones no passen de dia, ni de mes, ni d’any.




Comentaris
avui
Avui, sí.
Narcís ( . . . . . rebre denúncies falses criminals? acceptar ser sempre un zero a l'esquerra, treballant de por perquè triomfi sa dona així fills/ familia i després repudiat? Anem-hi a les causes que no pas òbviament justificacions!)
No ens parlis del que passa .. malauradament massa que ho sabem! Parla'ns del perquè passa, del perquè un ésser humà fa aquesta bogeria, aquests crims, llançant sa existència, sos cognoms, son estatus, àdhuc allò més transcendental, sos mateixos fills, i sa vida .. a la brossa, a l'abisme! PD: ja seria sent hora de tocar temes varis que poden provocar aquest ' curtcircuit ' .. quedar-s'hi el/ son pis? quedar-s'hi sos fills? ser al carrer sense o quasi ingressos i haver de passà'ls-e? . . . . .
la pedregada passa de llarg
Bé, és d'agrair que, excepcionalment, en l'article d'avui no fiqui al comú dels homes d'aquí en el sac de maltractadors, violadors, abusadors, criminals, i demés escòria. Gràcies per no insultarnos (avui).
Narcís ( els crims, crims són i qui els fumen, criminals, però quants serien evitats fora mida si anéssim a l'origen que fa saltar l " espurna " o .. no interessa!) ( ça com lla, també n'hi ha de morals/ ètics i de deshumanització .. que com són silenciosos no interesan i menys si els pateix el gè
Un servidor no l'ha llegida pas .. no hi ha res que pugui ensenyar que sí misèria i baixes passions! PD: si viu d'aquest paperot .. quin remei li queda que no sigui fúmer benzina de baixa mena!

envia el comentari