Els vincles entre el PSC i Societat Civil Catalana

"Un partit que amaga covardament el seu suport a SCC, demanant que no li faci fotos perquè la gent no vegi els seus vincles amb l’ultranacionalisme espanyol, no és un partit noble"

Els vincles entre el PSC i l’entitat ultranacionalista espanyola Societat Civil Catalana (SCC) no són cap novetat. Han existit sempre i la premsa n’ha donat fe a través de múltiples informacions i testimonis gràfics. Per això les declaracions de Mariano Gomà, nou president de SCC, afirmant que els socialistes “ens diuen que estan amb nosaltres, però que deixem que no surtin a la foto”, no sorprenen ningú. Indiquen la covardia i la baixesa moral dels socialistes, és clar, però no sorprenen ningú. La profunda davallada que pateixen en les conteses electorals, fins a esdevenir cada cop més petits, ja demostra que fa anys que el PSC està molt lluny de Catalunya.

 

Cal remarcar, a més, que els vincles entre els socialistes i SCC són els mateixos que té aquesta entitat amb Ciudadanos i el Partit Popular, perquè, com diu el mateix Gomà, “tenen una ADN bastant semblant”. No és estrany que miri de convèncer-los de formar un tripartit. Si ho aconsegueix, podrem dir-ne ‘el tripartit dels perdedors’. Aquest tripartit, però, tindria força sentit, ja que comparteixen aquella ideologia segons la qual, com he dit moltes vegades, Espanya no és un Estat, és una religió. Una religió en el sentit més dogmàtic, sectari i inquisitiu del terme. No els avergonyeix pas la sang que s’ha vessat al llarg de la història sota el dogma de la “unitat d’Espanya”. Estan massa encegats per aturar-se mig minut a reflexionar.

 

Això no vol dir que no hi hagi matisos entre ells, és clar que n’hi ha. Però cap matís no és prou fort per superar el denominador comú de tots plegats, inclosa SCC: la covardia. En realitat, es tracta d’un quaternat els membres del qual amaguen els principis totalitaris que els empenyen a impedir la llibertat de Catalunya, i malden, força maldestrament, val a dir-ho, per fer passar per democràtica la inqualificable vilesa de l’emmordassament d’una nació d’Europa. Conscients que no hi ha cap principi democràtic, cap ni un, que avali la seva negació del dret de ser de Catalunya –de ser el que vulgui ser–, i de decidir-ho tot, absolutament tot, sobre si mateixa, no tenen prou valor per llevar-se la màscara i dir públicament: “Com el franquisme, estem en contra de la llibertat de Catalunya, perquè la democràcia, en aquesta matèria, ens fa venir basques i estem disposats a omplir les presons d’independentistes, a inhabilitar centenars o milers de càrrecs públics, a perseguir estelades i a apallissar policialment els qui les portin”. Confessar això en veu alta, certament, seria massa fort. Ells volen fer-se passar per demòcrates davant d’Europa i, com tots els covards, confien que els tribunals polítics del Règim els faran la feina bruta revestida de llei. Una llei abominable i inquisitiva que criminalitza, emmordassa, emmanilla i condemna qui rebutja la seva religió. No acceptar la nacionalitat espanyola és heretgia.

 

Un dels sacerdots d’aquesta religió, el senyor Miquel Iceta, va demanar recentment a la central del PSOE que respectés el dret del PSC a desobeir-la no fent Rajoy president. “Màxim respecte per als qui no es resignen”, van ser exactament les seves paraules. Unes paraules curioses, venint d’un home i d’un PSC que es passen el dia dient al govern català que no pot desobeir el govern de Rajoy. Sembla pertinent, doncs, que el senyor Iceta i el PSC, ni que sigui per coherència, s’apliquin a si mateixos allò que demanen a tercers, i que observin el “màxim respecte pel govern català i per l’independentisme que no es resigna a subordinar-se a Espanya”. No ho faran, però. Això requeriria una noblesa i un sentit democràtic de la vida que el PSC no té. Un partit que amaga covardament el seu suport a SCC, tot demanant a aquesta que no li faci fotos per tal que la gent no vegi els seus vincles amb l’ultranacionalisme espanyol, no és un partit noble. Ja ho va demostrar en les darreres eleccions municipals presentant 145 llistes fantasmes. Un partit que emmordassa pobles i que criminalitza demòcrates enviant-los a judici per haver posat les urnes, no és un partit democràtic. És, com el Partit Popular i Ciudadanos, l’antítesi d’un partit democràtic. És cinisme, pur cinisme. Cinisme covard, o covardia cínica. Tant se val. Tot és una mateixa cosa.




Comentaris
D'una vella casa
El que queda del PSC són "socialistes jacobins espanyols" igual que els "neo-franquistes totalitaris espanyols" del PP i C's, són l'antítesi de partits democràtics. Són la manifestació de l'estat espanyol que amaguen, amb covardia cínica, la Castella absolutista i borbònica en ple segle XXI. Un disbarat!.
Joanb
Encara que no es treguin la careta perquè són uns covards, fa temps que se'ls veu el llautó i les vergonyes per sota els parracs amb què vesteixen. El PSC és un partit eunuc de l'ultranacionalista i integrista partit espanyol PSOE. Amb veu aflautada defensa el dogma d'aquesta Espanya aberrant i desqualifica i ataca els que demanem democràcia i llibertat.
Pere
Més clar que l´aigua! bsolutament d´acord!
JUDAS PRIEST.
El PSC ha sigut un càncer per Catalunya. Durant una bona època van intentar per terra, mar i aire, enfrontar els catalans segons el seu origen. Si eres un català d´origen espanyol eres bo, la Catalunya autèntica, que deien ells. Frase per cert, aquesta última, que se la apropiat C´s, els ereus d´ells. De fet, els impulsors de C´s, són antics simpatitzants del PSC. C´s és el PSC "desencadenat". On l´anticatalanisme del PSC era insinuat, a C´s es mostra en plenitud. PSC i C´s és el mateix.
Gumersind sales
Pinotxos Socioslistos de la Oligarquia Espanyola aixó és el PSOE juntament amb els seus subdits PSC . No ens enganyem Espanya està dirigit pels mateixos de sempre l ibex , els militars i l esg?èsia . Algun motiu més per fugir ?
traïdors, i poca cosa més
El PSOE de Catalunya no és més que un producte de màrqueting, uns que viuen de vendre un producte en el que ni ells hi creuen però que és lúnic que cap en el mostrador dels espanyols, ep! però això sí, amb accent català, i d'aquesta manera poder enganyar una mica més a aquest poble tan tossut i fer-lo creure que estem amb ell, quan en la realitat no són res més que una baula més de l'espanyolisme uniformador, centralista i andalús. Són uns traïdors!!
Daniel
Bona radiografia de què és a data d'avui el PSC. De fet la majoria de la gent que els vota són persones arribades a Catalunya des d'altres Comunitats Autònomes caps als anys 1960-1970, ja d'una certa edat, amb pocs o nuls estudis. Persones molt i molt simples, que amb tot el seu dret realitzen un vot de nostàlgia, però que a la vegada dificulten molt el procés d'alliberament de Catalunya. D'aquestes persones se'n aprofiten astutament els dirigents del PSC, legislatura rera legislatura.
PS
De fet el què fan Iceta i companyia és desprestigiar la socialdemocràcia al nostre país, una ideologia que hi ha a tot Europa, fins i tot a Andorra. I que també hi haurà a la república catalana, per la qual cosa si us plau no confongueu el PSOE/PSC amb la ideologia socialdemòcrata, present de fet a altres partits catalans independentistes.
Pitxolí
De la covardia i la baixesa d'Iceta en tenim una mostra en el deixar Sánchez i passar-se a la Sultana.
Pepic
Quan parleu d'eunucs ho dieu per l'Iceta? Realment la seua figura arrodonida ballant sevillanas és del tot ridícula.
Narcís ( n'és obvi que el PSC ja no pot ' afaitar ' ningú que sí fer el comediant vers nostres anihiladors i espoliadors, tot plegat, país veí!)
Què més s'hi pot afegir que no sigui que són part de la ' dreta reaccionària / casposa espanyola ' de sempre .. només cal recordar la foto que es fumé amb la Quemacho i l'Albertito! PD: pobra Catalunya si tots els catalans fossin com l'IZ : seria encara més escopida, més pixada, més .. desapareguda!
papitu
ja era hora que algu digués la veritat !!! fa molts anysque el psc s´hauría de dir pac - pec - partit dels espanyols a Catalunya - per els seus votants es molt més important ser espanyol que d´esquerres, peró repeteixo ja era hora que algu ho digués !!!
Pepo
Per exemple Joaquín Coll historiador i activista anti-independència, Per exemple Albert Solé directiu del Barça. I així en trobem desenes de "personatges" sociates.

envia el comentari