El plagi de Fidel

"Plagiar avui Fidel Castro és, a meu parer, un exercici de cinisme o una demostració d’immaduresa"

El meu gremi està commocionat perquè han pillat un professor copiant. Pur fariseisme en gran part dels que han alçat la veu: la majoria coneix des de sempre carreres acadèmiques alçades sobre el caciquisme, l’explotació dels subalterns i la còpia massiva (o el refregit patètic i “inspirat”) de materials aliens; tot això alineat amb la sensació, conreada des del temps d’estudiants, de què copiar és signe d’una intel·ligència superior, capaç d’enganyar el docent vigilant, que desprès també ho fa amb l’editor curós,  amb la conseqüència de passar per sobre dels companys “estúpidament ètics” que, per això, treuen pitjor nota o arriben a la plaça de professor més tard.

 

També s’ha de dir que pensar que en aquest temps de globalització i Wiquipèdia les idees originals es poden distingir de la seva clonació i que qui finalment obté el premi a la descoberta és realment l’autor és tant com oblidar que a Amèrica li van posar el nom d’un paio que no va ser ni de bon tros el seu descobridor. I que hem descobert qui era Tesla quan a algú se li va ocórrer posar-li el nom a una marca de cotxes. I de fet tot rau en el fet de què durant segles les aportacions intel·lectuals o artístiques no s’identificaven amb l’actual i inabastable concepte de propietat intel·lectual o drets d’autor. La pirateria digital, sobre tot en la seva forma d’actitud política, n’és un símptoma més.

 

No sabem gaire qui és a l’origen d’una idea, i a sobre la filosofia s’allunya de la ciència a una velocitat de vertigen poc propicia a la seva consideració social; en les idees polítiques passa més o menys el mateix. Certament Karl Marx dóna nom al marxisme i aquest ha estat la inspiració de moviments polítics a tot el món, des del leninisme a les revolucions anomenades “bolivarianes” de Llatinoamèrica. En aquest context, al nostre país va existir el temps de l’admiració naïf per les dictadures d’esquerres. Jo anava pel carrer amb una xapa del Che Guevara enganxada al jersei. Jo, com tants altres, vaig tenir una adolescència irreflexiva en què es pensa que hi ha alguna mena de violència legítima contra la violència que exerceixen els poderosos de la terra. Amb el pas del temps vaig entendre l’error de base d’aquesta argumentació, que distingeix bons i dolents en raó de les idees de món i no de l’acció; i la intolerància s’ha d’exercir, si cal, sobre les idees, mai sobre les persones, i que això és compatible amb posar límits a la llibertat quan se n’abusa.

 

Ara i aquí hi ha gent de mentalitat adolescent, tot i ultrapassar amb escreix la trentena. A aquesta edat la justificació de règims totalitaris, siguin d’esquerra o de dreta, plagis absoluts d’altres formes antigues de justificar la violència de persones sobre persones per les seves idees, la seva orientació sexual, la seva manera d’entendre el món, és inacceptable. Plagiar avui Fidel Castro és, a meu parer, un exercici de cinisme o una demostració d’immaduresa.




Comentaris
i més
Pot ser. Ho potser tot plegat és també un símptoma de que el sistema en el que vivim actualment fa temps que ha deixat de funcionar i que cada vegada funciona només per a menys gent.
trenyines
Quan l'extrema dreta i l'extrema esquerra pugen, és que hi ha alguna cosa que no funciona bé. Repassi quins partits van avui a l'alça en aquesta Europa de l'euro.
Pepis
Totalment d'acord. Que això ho facin els adolescents, en certa manera és normal, és la típica intransigència de la joventut, tots hi hem passat. Però el que ja no és tan normal i per tan molt més greu és, tal com dius, que algunes persones que ja han passat de la trentena encara es comportin com a adolescents.
Joan
D'acord, els temps van canviant, i jo no vaig portar el badget d'el Che, però l'he admirat sempre, i també al Fidel Castro. Plagiar seria posar en pràctica avui i ací alguna cosa que hagu?s fet Fidel. Una altra cosa és acceptar que es barregin tota mena de dictadures d'èpoques i contextos diferents, per desqualificar-les alegrement.
RAMON-GRÀCIA
Impresentable la diferència que es fa entre dictadures de dretes i d'esquerres quan totes són inadmisibles; fins arribar al punt kafkià de convertir un criminal com al Che en simbol dels....pacifistes!!!
Narcís ( un servidor també ha estat jove .. i mai per mai dugué ' símbols armats sense coneixença de la realitat!)
Ras i curt: 1. Si carreres que són sagrades com la mateixa medecina i/ o especialitats i/ o cirurgies vàries .. o arquitectura i enginyeries .. o . . . . . són aprovades per haver copiat àdhuc posar-hi facilitats a l'hora d'aconseguir el títol, n'estem ben guarnits ( i em sembla que malauradament en pul·lulen molts, massa!)! i 2. Pel que fa a Castro i cia. .. digues-me com era Cuba en temps i com hagués estat amb una Revolució ' sense represàlies ' alienes/ estatunidenca ( car jo no ho sé pas!)!

envia el comentari