Diàleg

"El repte és colossal, i hem d'actuar constructivament des de la legítima discrepància. És l'esperit que ha de marcar l'estratègia dels propers mesos que seran turbulents"

Avui és un gran dia. Un d'aquests dies que omplen l'ànima perquè ens recorda que les petites accions solidàries a gran escala ens permeten ajudar a que a ningú li falti menjar al nostre país, vingui d'on vingui, parli la llengua que parli. Cal felicitar-nos i felicitar el Banc dels Aliments per aquesta gran iniciativa. Trobo especialment positiu que el Gran Recapte d'enguany hagi comptat amb la participació de joves en edat escolar. La solidaritat és un valor que hem de seguir cultivant des de les arrels de la vida en societat. Entre el 2010 i 2014, la proporció de persones en risc de pobresa ha passat del 19,2% al 20,9%. Segons dades del lDESCAT, dins d'aquesta perspectiva, la vulnerabilitat a la pobresa dels menors de 18 anys presenta les taxes més elevades: ha passat del 27,5% al 2010 al 29,9% al 2014. Són dades sacsejadores. Per tant, tenim molta feina per fer encara i no ens podem relaxar.

 

Mentrestant, la tràgica mort de l'àvia de Reus la setmana passada ha posat en evidència que el greu problema de la pobresa energètica està lluny d'estar resolt. Com és possible tallar la llum a una àvia de 81 anys que viu sola, obligant-la a escalfar-se amb unes espelmes? És del tot inacceptable! I qui és responsable últim és l'empresa que li ha tallat la llum, en aquest cas Gas Narural, i que era coneixedora de la situació de la desapareguda. No podem jugar així com així amb la vida de les persones. Recordem també que el corromput Tribunal Constitucional va suspendre sense escrúpols part de la llei catalana contra la pobresa energètica. No volen que decidim com hem d'ajudar els ciutadans més vulnerables. Si nos ens preocupem nosaltres mateixos dels nostres conciutadans, qui ho farà?

 

Diuen que des de La Moncloa s'ha engegat una «operació diàleg». En efecte, el nomenament del nou Delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, un mercenari amb cara amable, pot ser considerat una jugada cosmètica important. Però serà només cosmètica perquè el diàleg segueix la seva croada judicial contra càrrecs electes independentistes. Ni més ni menys que la Presidenta del Parlament de Catalunya haurà de declarar en qualitat d'investigada davant del TSJC el proper 16 de desembre. Quina manera més curiosa de promoure el diàleg... El que ens vindrà a sobre no serà fàcil de gestionar, i si algú creu que el govern espanyol de Mariano Rajoy serà capaç de moure fitxa pel que fa les reivindicacions catalanes, és que deu viure en el món paral·lel de l'Inès Arrimadas. Tenim un govern treballant a totes totes per cumplir amb el mandat del 27-S i hem d'estar preparats per defensar els nostres càrrecs electes i les nostres institucions sense defallir.

 

Finalment, en les properes setmanes, el Govern aprovarà els comptes de la Generalitat de 2017. Ningú, tret de les veus destacades de la negació i de la demagògia, hauria de dubtar que no seran els pressupostos que el ciutadans de Catalunya es mereixen per l'enorme esforç fiscal que generen. Ara bé, no tinc cap dubte que seran els millors comptes possibles dins del petit marge de maniobra actual. Dit això, hem pogut observar com aquests últims dies s'han tornat a despertar els hiperventilats tant cupaires com del PDECAT per intentar desestabilitzar l'aprovació d'aquests comptes. Aquest no és l'esperit que ha d'adoptar un país seriós. El repte és colossal, i hem de saber actuar i debatre constructivament des de la legítima discrepància. Aquest és l'esperit que ha de marcar l'estratègia dels propers mesos que -no ho dubteu- seran turbulents.




Comentaris
Pulmons d'ior
Quina sort els d'ERC!! Ells sempre respiren bé. Felicitats
Menys inseguretats
No sé com respira ERC, però el que si sé és que fan poques declaracions i això ajuda a tots. Als iperventilats de la CUP i del PDEcat amb les seves intervencions sols contribueixen a fer suroll. És possible que l'objectiu sigui aquest, neguitajar-nos i debilitar-nos. Siguem intel·ligents i segurs de nosaltres mateixos i no permetem que ens atabalin tant facilment. Tots tranquils per què els que volem un estat pròpi que treballi pels nostres interessos sóm majoria.
Narcís ( com espanya no ens espolia prou àdhuc ens hi treu feina .. vinguin més estrangers a fúme'ns els treballs i les despeses!)
Que no, home, que no! .. a Catalunya no hi ha pobresa ni misèria ni necessitats ni patidors ni deixats a sa sort ni malalts ni .. desdentats!, ço és, " hi entri tothom ", " passin i vegin " , " som a Xauxa " ( oi, Oriol Amorós?) .. treball pertot, respecte a les condicions de treball, treball amb sous sobrers i malalties tractades o curades! PD: fins quan tractar les persones com ramat o ' usufructuàries de caritat, de beneficència, de solidaritat ' .. quan són éssers amb honor?
Fart
Doncs, què vols que et digui... Jo no trobo normal que per recaptar els aliments pels necessitats no participin els propis necessitats. Senyores benestants, jovent guapos, ... Ni al súper, ni a la plataforma logística hi són els destinataris de l'ajut, que ens expliquen que molts són a l'atur. Doncs que col-laborin també! Uns paguem els productes, d'altres fan la feina, i els necessitats què fan? Menjar i prou?. Que treballin també, home!

envia el comentari