El Miquel, la Susana i un embut

"Potser el PSC acabarà renunciant al seu esperit més o menys catalanista per convertir-se en un conglomerat sense ànima on qui mani sigui a Madrid -o Andalusia-; però Catalunya no"

Miquel Iceta l'ha encertat. I molt. En una entrevista al digital Huffington Post es va preguntar: “Si el PSC no cap dins del PSOE, com ha de cabre Catalunya dins d’Espanya?” El líder dels socialistes catalans es dirigia amb aquestes paraules als dirigents del PSOE, després que els dos partits hagin decidit crear una comissió per revisar les relacions i les diferències polítiques arran de la tensió per la votació diferenciada en la investidura de Mariano Rajoy. Però Iceta la va encertar tant, que és fàcil girar l’argument. I té números que aquesta pregunta se li giri en contra

 

Si tan difícil és que el PSOE entengui i accepti que uns quants dels seus tinguin un criteri diferent i actuïn amb coherència fins el punt de trencar la disciplina de vot i assumir-ne les conseqüències, com pot la majoria de la societat catalana tenir cap mena d’esperança en què el govern espanyol l’escoltarà i s’avindrà a pactar la celebració d’un referèndum? És vostè qui ho diu, senyor Iceta: Si no és possible un fet tan simple com que el PSC tingui el seu espai al PSOE, com ha de ser possible que Catalunya, amb totes les seves particularitats i peticions democràtiques, càpiga a Espanya? 

 

Aquesta actitud dels socialistes espanyols, fins al punt que la gestora del partit ha pres decisions importants sobre l’estructura del grup parlamentari al Congrés apartant els diputats catalans, es equiparable a la resposta que des de Madrid es dóna constantment a les demandes catalanes. Potser el PSC acabarà renunciant al seu esperit més o menys catalanista per convertir-se en un conglomerat sense ànima on qui mani sigui a Madrid -o Andalusia-, i on no s’admetin les discrepàncies. Però, sentint-ho molt, senyor Iceta, una bona part dels catalans ja han passat pàgina i han acceptat que no, que Catalunya ja no hi cap, a Espanya. 

 




Comentaris
Pitxolí
Molt bé: au, Iceta, prent-te una cullerada del teu xarop
Maria.
I això que aquests són els Federalistes.
RHC
No hi caben a Espanya ni el PSC, ni els Comuns, ni els fets diferencials. Quantes hosties més li mancaran perque s'adonin compte? Es que em d'esperar 300 anys més? Desperta ferro encara que sia rovellat, perque si no ho fas, seràs ferro podrit.
Montserrat
M'espanta, comprovar una i altra vegada, en que s'ha convertit el PSC. I això que mai ha estat de la meva devoció. A veure si aquest "xarop" els fa efecte.
Narcís ( el PSOE n'és l'altra cara del PP .. botxins de nostra nació!)
El PSOE n'és absurd, ço és, diuen de ' ser dins del PSC, com aquest ho és d'ells ' .. quan: 1. el PSOE n'és el tot així format/ conformat pels territorials amb sos respectius trets .. ! i 2. així posa de facto/ reconeix la sobirania catalana al posar el PSC a sa mateixa alçada en lloc de part determinada! PD: no ens n'enganyem .. el PSOE només cerca diluï'ns-e, dissoldre'ns com catalans o lingüísticament, cultural, econòmica i política, tot plegat, nació desapareguda!
qvic
El que no vol entendre Iceta és que Catalunya SÍ que hi cap dins d'Espanya, però submisa i de cara a la pared, que es com el PSOE vol que hi càpiga el PSC dins seu. Multats i apartats dels òrgans de direcció, per què? per defensar el dret a decidir? la nació catalana?..NO. Per no recolzar al PP i a Rajoy!. És a dir, muts i a la gàbia i sembla que a Iceta ja li està bé aquesta submissió i indignitat. I així és com voldria encabir també Catalunya dins d'Espanya. Està infectat d'espanyolitis aguda

envia el comentari