El gripau borbònic

"Suárez li explica a Prego la veritat però, això sí, partint de la confiança total en què la periodista encobrirà els motius i les decisions i que sempre buscarà el relat més favorable per al poder"

L'entrevista que mai no es va emetre amb Adolfo Suárez ha posat la cirereta a l'enorme gripau que es van haver d'empassar, del tot precuinat, els ciutadans d'aquell estat espanyol dels anys setanta, un entramat repressiu i institucional que provenia, directament, de la força de les armes. En aquelles imatges Suárez recorda, explícitament, com van col·locar-li a la gent una monarquia que no volia ningú, saltant-se fins i tot les cancelleries estrangeres i el conjunt de l'opinió pública internacional. El rei, Suárez i els seus van fer el que els va donar la gana perquè mantenien la força i el poder d'intimidació.

 

El discurs de Suárez és del tot desvergonyit. Però encara és més significatiu el gest que fa de tapar-se el micròfon amb la mà per explicar-li a Victoria Prego com i per què es va fer aquella marranada que acabaria imposant el monarca designat per Franco. En aquella entrevista, Suárez li explica a Prego la veritat però, això sí, partint de la confiança total en què la periodista encobrirà els motius i les decisions i que sempre buscarà el relat més favorable per al poder. No és casualitat que Victoria Prego hagi aconseguit el títol informal de cronista oficial de la transició.

 

Aquesta indulgència amb el poder és una constant dels mitjans de comunicació que han estat hegemònics a Madrid des de finals dels anys setanta. Una actitud que explica bona part de les mancances democràtiques de l'estat espanyol i que, encara ara, fa que la legitimitat del règim del 78 es basi en mentides i fabulacions. Les que porta dècades escrivint Victoria Prego, per exemple.