La solitud dels anys

"Ha hagut de morir una dona perquè, de sobte, tots obríssim els ulls a la situació dramàtica en què viuen tants milers de persones a Catalunya"

Ha hagut de morir una dona, cremada en el matalàs on dormia després que s’hi calés foc en caure-hi l’espelma amb què s’il·luminava, perquè, de sobte, tots obríssim els ulls a la situació dramàtica en què viuen tants milers de persones a Catalunya. Es tracta d’aquests prop de 750 mil ciutadans que es troben en un situació de gran vulnerabilitat, feblesa que els impedeix de fer front, amb les mínimes condicions adequades, a les seves necessitats diàries. La tragèdia de Reus ha tingut lloc per un accident fortuït ja que, a la víctima, li havien tallat l’electricitat de dos mesos ençà. No podia, doncs, disposar d’aigua calenta per a la seva higiene personal, ni de llum per a veure-s’hi, ni de corrent elèctric per a mirar la televisió o escoltar la ràdio per anar passant les hores en solitud, ni, és clar, per a veure-hi dins de casa. És en substitució de l’energia elèctrica que va fer servir espelmes per no anar a les fosques i evitar de moure’s a les palpentes pel seu propi pis. A l’època d’internet, quan la ciència i la tecnologia avancen a una velocitat de vertigen, una dona ha mort en la que fins al 1920 era la segona ciutat més poblada del Principat, i el seu drama ens ha situat just abans del 21 d'octubre de 1879 quan Thomas Edison va inaugurar la primera sèrie de focus en paral·lel que va funcionar 48 hores i va deixar enrere el regne de les espelmes al qual, 137 després, havia tornat la víctima reusenca, forçada per les circumstàncies. D’altra banda, segons els bombers, el 60% d’incendis domèstics es relacionen amb la pobresa energètica, no sols per l’ús d’espelmes, sinó per la manipulació no professional dels fils elèctrics a la xarxa, per tal d’estalviar-se’n el pagament de l’energia.

 

Ara, després de la catàstrofe, tothom s’espolsa les responsabilitats i l’operació de carregar els neulers a l’altre s’ha desfermat amb les veles a tot vent. Les entitats que lluiten contra la pobresa energètica demanen una sanció econòmica exemplar a l’empresa proveïdora d’energia elèctrica i que va tallar-la a la víctima de 81 anys, aquesta en traspassa la culpabilitat a la Generalitat en no haver desplegat el reglament que acompanya la llei 24/2015 i el govern català assegura que l’empresa té pendent de signar el protocol de col·laboració per a evitar desgràcies com la que ara s’ha viscut. Mentrestant, l’ajuntament de Reus ha de fer front a la situació de vulnerabilitat en què viuen vora 1.800 reusencs, assumint, com tots els ajuntaments, moltes més funcions i serveis, en personal i en despeses, d’aquells que li correspondrien per les competències legals que li pertoquen.

 

Més enllà, però, del plany i el dolor per una mort irreparable, que, tanmateix, s’hauria pogut evitar, hi ha algunes consideracions que es fan inevitables. En primer lloc, és urgent que l’administració a qui correspongui (ajuntaments, Generalitat, o ambdues alhora) disposin d’un inventari únic, actualitzat permanentment, de famílies i persones en situació de vulnerabilitat extrema, que vol dir d’indefensió total en la quotidianitat. I una llista oficial única, a compartir entre administracions i empreses proveïdores d’energia, vol dir que n’hi ha una de sola i no pas una per a cada administració o empresa. Ara mateix, mentre Gas Natural parla de 88 casos d’emergència per vulnerabilitat  –individuals? familiars?–,  l’ajuntament reusenc utilitza la xifra de 1.800 persones en aquesta situació. Hi ha algú que s’equivoca ja que, cas de ser certes ambdues llistes, això implicaria que les unitats familiars més vulnerables estarien integrades, a la capital del Baix Camp, per 20,5 persones per família, circumstància del tot irreal. Apliquem la llei amb tota claredat i contundència, però invertim les energies millors a fer impossible que casos com aquest puguin tornar a produir-se mai més en el futur.

 

Si hi ha hagut negligència o il·legalitat per part de l’empresa, no hi ha dubte que aquesta ha de ser objecte de les mesures sancionadores que el govern estableixi, a partir del marge de maniobra que li atorga la llei aprovada pel Parlament, llei que en l’apartat que afecta aquest cas no ha estat recorreguda pel govern espanyol davant del tribunal constitucional. Una cosa és que, en no atendre la necessitat de signar un protocol amb la Generalitat, l’empresa en qüestió s’hagi oblidat de fer-ho o hagi estat negligent en algun dels passos del procediment administratiu previ a la signatura del protocol, fet d’altra banda també censurable. Però si, en realitat, aquesta o altres empreses, tant se val quines siguin, ras i curt el que han fet és no atendre la petició de la Generalitat i no obeir-la i, doncs, no reconèixer la seva autoritat, llavors tenim un problema i molt greu. Perquè, què ens ha de fer pensar que una empresa tan estratègica, situada en el sector energètic, que ara no ha fet cas de la Generalitat davant una senyora de 81 anys, sí que n’hi farà en una situació més decisiva, com la seguretat de proveïment d’energia, en uns primers moments d’independència, si a aquesta s’hi arriba al marge de l’acord amb l’estat? És urgent, doncs, de restablir l’autoritat legal del govern de la Generalitat i la seva credibilitat política, si no volem ser presos com una colla d’aficionats.

 

Finalment, aquesta calamitat ha tornat a demostrar com bona part de la població sense recursos per a fer front a la duresa de la quotidianitat està integrada per dones grans, generalment vídues, que viuen soles. En molts casos, sense família, o amb famílies que se n’han desentès, justament, quan més les necessitaven. I no tothom pot permetre’s una plaça en una residència privada i, en una de pública, cal  tenir prou paciència com per a viure en una llista d’espera, durant mesos o anys. Hi ha molta gent gran que, amb el pas dels anys, viu en la més completa solitud, que pràcticament no es relaciona amb ningú i que, sovint, no surt gairebé mai de casa, ja que li porten a domicili la compra del supermercat, en immobles sense ascensor, on pujar i baixar escales, carregat, és una veritable heroïcitat o una missió impossible. Hi ha associacions de suport a la gent gran, amb voluntaris que, regularment, acuden a casa seva a donar-los conversa, o a fer un vol pel carrer, passejant, o que els acompanyen a cal metge perquè, altrament, no tenen ningú que ho faci o que els visiten a l’hospital quan hi estan ingressats per qualsevol circumstància temporal, sense ningú que mai no els vagi a veure. Però els voluntaris, en la seva solidaritat, mai no podran suplir l’afecte que hauria de venir de la pròpia família. Tanmateix, ni solidaritat ni afecte no poden substituir l’acció social de les administracions públiques, acció que és una acte de justícia i gratitud cap a la gent més gran, però que també posa al descobert el grau d’humanitat i l’alçada moral de tota una societat.




Comentaris
Xavi SI-SI
A qui demanaria responsabilitats és al govern del PP per haver anul.lat la llei de pobresa energètica que va fer la Generalitat. //*//
Josep Xavier
(I) Es pot parlar clar o com sempre políticament correcte (per alguns), jo ho faré clar: Independentment del pseudoonopoli de les elèctriques fomentat per desenes de polítics corruptes, una empresa elèctrica ni a Catalunya ni a la resta del món són una ONG, són empreses que tenen l'obligació de guanyar diners . Si tens gana i vas a un supermercat, de moment em sembla que no tens dret a emportat-te el menjar sense pagar, per tant tenim que pagar el que consumim.
Incapacitat generalitzada
Quan és l'administracó que ha d'assumir les responsabilitats que normalment assumeix la familia vol dir que tenim una societat totalment degenerada, immadura i incapacitada per a cuidar de si mateixa.
Josep Xavier
(II) Que podem fer per ajudar a les persones que per diverses circumstancies estan per sota del mínim econòmic de supervivència? Doncs establir un mínim gratuït de consum energètic que et permeti viure . Mínim al que tindria que tenir dret tothom i que evidentment no et tindria que fer la vida fàcil però si poder viure i que tindria que variar en funció de les persones del nucli familiar. Assumim entre tots els que encara podem aquesta despesa.
Narcís ( sent com som dessota país veí botxí .. com hom pot dir ' recollirem ' tothom que ho demani .. I alhora catalans vivint dia rere dia deixats a sa sort que no pas l’Amoròs i cia.? )
En aquest tema, vós, fer muts i a la gàbia .. no debades llur ' Tristpartit ' fou mitjançant l'Oriol Amoròs/ Secretaria d'Immigració qui ' jugava ' / hi juga amb " l'entri tothom " , amb el " passin i vegin " , amb .. el som a Xauxa ( en l'endemig nostres compatriotes, nostres conciutadans, nostres veïns, tot plegat, nostra gent i fills inclosos, patien i són patint munt de mancances de mínim viure si no sobreviure!)! PD: aquell element àdhuc vós .. busquen una ' societat catifa '?
Giorgio Pellegrino
I sabeu quant cobra el sr. Rafael Villaseca, conseller delegat de Gas natural................? 3,3 milions d'euros/any. Això per una banda, mentre que per l'altra banda tenim un gran nombre de pobres, aturats i mileuristes. De diners n'hi ha per cobrir totes les necessitats socials, però el problema és que estan mal repartits perquè uns pocs se'ls embutxaquen a cabassos, i mentre tot continuï així no hi haurà justícia de cap mena!
Jordi Estelada
I el monigot borbònic que regna Caspanya cobra més de 21.000 euros... x dia! (a costa de l'erari públic, és clar).
Guillem
No caldria pensar en fer caritat a ningú, subvencionar res ni donar subsidis de cap mena si es creen llocs de treball per a tots els que vulguin treballar, donant preferència als autòctons. La resta que no puguin accedir a la feina i siguin immigrants, que tornin al punt d'orígen. Catalunya és molt solidària, però no té capacitat per acollir a tots els pobres del mon i menys als que ni volen treballar perquè ja els va bé que els mantinguem.

envia el comentari