Caçadors de sobiranies

"El que no s'entén és que tinguis a mà aconseguir una d'aquestes sobiranies en el curt termini i no t'hi impliquis a fons en nom de les altres sobiranies"

Continuen els comuns ocupats en la formació del seu nou partit polític d'àmbit català, que, si no ho hem entès malament, seria la coalició electoral En Comú Podem però amb un nom diferent i amb NIF, secretari d'organització, òrgans de govern, seus pel territori, comptes corrents als bancs i totes les coses que tenen els partits. Expliquen les informacions publicades que els principals esculls en el procés de gestació del nou partit estan essent les quotes de poder i representació interna de les diferents formacions que hi conflueixen: Barcelona en Comú, ICV, Podemos, etc.

 

Xavier Domènech sembla la persona de consens designada per liderar el nou artefacte i recentment ha fet una volta mediàtica per parlar-ne, iniciada amb una conferència a l'Ateneu Barcelonès i continuada amb entrevistes a diversos mitjans. Inevitablement preguntat per la qüestió de la independència, en totes les entrevistes Domènech ha contestat el mateix: "som sobiranistes però de totes les sobiranies". Es refereix a la sobirania energètica, l'habitacional, la financera, etc, és a dir els temes clau que fan que una comunitat humana (ciutat, país o continent) tingui o no tingui el control del seu present i el seu futur. I preguntat sobre el referèndum del 2017, ha insistit sobre dues idees: "Que no comptin amb nosaltres per a un nou 9N", i "el referèndum ha de tenir validació internacional".

 

En el referèndum, doncs, Domènech s'alinea amb Junts pel Sí i la CUP, que tampoc no tenen la més mínima intenció de fer un nou 9N i que busquen el màxim reconeixement internacional possible. Amb una diferència, però: JxS i la CUP tenen una actitud proactiva per aconseguir que el referèndum compleixi les dues condicions, mentre que Domènech i els comuns semblen tenir, almenys fins ara, una actitud contemplativa, com de client de restaurant que espera a veure si el plat que li posen davant és del seu gust. Actitud contemplativa que crida poderosament l'atenció si es té en compte que, almenys en la teoria i en les entrevistes citades, Domènech no posa la sobirania nacional jeràrquicament per sota (tampoc per sobre) de les sobiranies energètica, habitacional i financera. Potser, doncs, és hora de començar a preguntar als comuns què pensen fer concretament per ajudar que això no sigui un nou 9N, i què pensen fer concretament per ajudar a la validació internacional.

 

És un discurs molt interessant, aquest de les sobiranies diverses, que per força ha d'interpel·lar i interessar qualsevol consciència mínimament progressista. Són temes claus per al futur de Catalunya i d'Europa. El que no s'entén és que tinguis a mà aconseguir una d'aquestes sobiranies en el curt termini i no t'hi impliquis a fons en nom de les altres sobiranies. És com si s'hagués rebutjat el dret de vaga perquè encara no estava reconegut el dret a l'avortament. O com si el Parlament no hagués aprovat els drets de les parelles homosexuals perquè encara no està reconegut el dret d'autodeterminació. Jo tenia entès que la tradició de l'esquerra era que els drets es lluiten tots alhora, però que, si n'hi ha un que es posa a tret abans que els altres, l'entafores al sarró sense dubtar-ho. Si no és així, algú podria acabar pensant que el caçador de sobiranies té un comportament una mica estrany.