Feminisme elusiu

"Hi ha moltíssimes dones al món que, efectivament, pateixen terriblement la seva condició i la sobreexplotació que els comporta. Però cap d'elles són aquestes dues jerarques socialistes que, per si fos poc, també comparteixen la catalanofòbia com a eina electoral"

"Vostè diu que mano molt, però si fos un home diria, senzillament, que tinc autoritat", li va respondre la presidenta de la Junta d'Andalusia a la periodista Montserrat Domínguez que insistia, des del plató de Tele 5, en preguntar sobre les responsabilitats de Susana Síaz en el cop de mà que va fer caure l'anterior direcció del PSOE. Tot seguit, la presidenta va engaltar un discurs sobre el masclisme que pateixen les dones que acumulen poder de decisió. L'argument elusiu deu formar part de la -dificilíssima- missió de desdibuixar el perfil caciquista de la gestió del PSOE a Andalusia, l'únic territori sense alternança democràtica de l'estat espanyol.

 

Tant és així, que un altre personatge d'aquella cort meridional, Verónica Pérez, també insisteix en esquivar les crítiques a partir de la cuirassa feminista: "Aquest país ha de desterrar, per a sempre, aquest masclisme retrògrad que no accepta que les dones tinguem poder i assumim responsabilitats amb absoluta normalitat", ha escrit en un article recent. Pérez és aquella dona que es va col·locar davant la seu de Ferraz per dir a tothom que "l'única autoritat que existeix al PSOE és la presidenta del Comitè Federal que, agradi o no a algú, sóc jo".

 

Tant Pérez com Díaz tenen en comú almenys dues característiques. Una, que no han treballat mai fora dels càrrecs que els ha proporcionat el PSOE. I la segona, una profunda buidor ideològica que els és utilíssima per gestionar, amb màniga ampla, una comunitat autònoma sobrefinançada des de fa dècades. Hi ha moltíssimes dones al món que, efectivament, pateixen terriblement la seva condició i la sobreexplotació que els comporta. Però cap d'elles són aquestes dues jerarques socialistes que, per si fos poc, també comparteixen la catalanofòbia com a eina electoral. Per això Mario Jiménez, portaveu de la gestora que mana al PSOE, acusa qualsevol que critiqui Susana Díaz i el seu cercle de "classisme territorial".

 

 

 




Comentaris
lo boy de ca l'ample
Abans que els habituals mascli-nazis excretin aquí els seus habituals discursos gonadals, cal aclarir que aquest no és un article contra el femunisme, sinó contra el seu ús espuri per part d'unes persones que volen amagar les seves vergonyes.
ona
Esplèndid, senyor Cot. Ambdues dones que senyala són masclistes: usen el poder en benefici propi, que és un tret emminentment masculí (no vull atacar ningú dient això, només és una constatació genètica, lògica), però en canvi aprofiten el gènere femení que ostenten per aprofitar-se també de la seva suposada precarietat, que en els dos casos de precària no té res, i en aquest sentit ho són doblement, masclistes. Ho són més que l'home mascliste més pintat, que al pobre se'l veu de lluny.
manil
Feminisme és victimisme de la pitjor mena, les dones són igual de mal parides que els homes.
Narcís ( està claríssim!)
Qualsevulla persona per tenir ' poder ' i ' exercir responsabilitats ' ha de saber allò que és patir o/ i veure patir sinó tenir cor ben gros, empatia d'allò més! PD: aquesta, com munt d'altres, de ben segur ' jugaven a femenines, a noietes, per a bé enfilar-s'hi .. i ara van de ridículament de ' justicieres ', tot plegat, simples poca-vergonyes ( començant per aquestes, passant per professores i acabant amb moltes de ràdio, tv i premsa .. noms a dojo!)!

envia el comentari