Resignació saragossana

"Només han passat tres anys i José Zaragoza ha tornat a ser castigat, aquesta vegada per votar negativament la investidura de Mariano Rajoy, juntament amb la resta de diputats catalans i alguns pedristes"

El febrer de 2013, José Zaragoza dimitia com a secretari general adjunt del Grup Socialista al Congrés dels Diputats. Com a diputat ras, va ser relegat a un dels últims escons de l'hemicicle. La seva falta havia estat trencar la disciplina de vot del PSOE pel que fa al dret a decidir, una posició que en aquell moment defensava, amb més o menys convicció, el PSC de Pere Navarro, aleshores primer secretari del PSC.

 

Només han passat tres anys i José Zaragoza ha tornat a ser castigat, aquesta vegada per votar negativament la investidura de Mariano Rajoy, juntament amb la resta de diputats catalans i alguns pedristes. Es quedarà sense la presidència de la comissió parlamentària que va exercir en la fallida legislatura anterior i tornarà a la condició de diputat ras que li va quedar després de la represàlia anterior. Zaragoza també és considerat un dels arquitectes del segon tripartit, del qual, segons la presidenta de la Junta d'Andalusia, el PSOE se'n va assabentar "per la premsa". O sigui, un altre element de càrrega.

 

José Zaragoza és qualsevol cosa menys un independentista. Té una confiança quasi dogmàtica tant en la reforma d'Espanya com en l'escenari de desastre final que prediu per al procés d'emancipació nacional d'aquest país. És un tipus intel·ligent i fa molts anys que ha aconseguit teixir tota mena de complicitats amb les diverses famílies del socialisme espanyol, inclosa la pròpia Susana Díaz. Doncs bé, ni amb personatges tan fiables com Zaragoza és capaç de conviure el PSOE actual, que vol dir el règim de sempre. L'unionisme -com el del resignat Zaragoza- ja és qüestió de fe.




Comentaris
conseqüent
Zaragoza renuncia a defensar la disidència i aprova els càstigs per actuar a consciència. PSOE-PSC voten a favor de processar Homs per haver treballat en una consulta no vinculant el 9N i diuen que és per simetria amb el judici a Mas. Quo Vadis PSC? Quo
0
Pepbetzina
Aquest nefast personatge, que pud més que uan bèstia morta podrida, em recorda sempre en Duran i Lleida. No tenen ofici però sí molt benefici, sempre cauen drets com les nines ruses i no els pots eliminar de la vida pública mai.. Mai. Està clar que tenim lo que ens mereixem. O som el que tenim...
1
2016
Afarta-m i digue'm moro.
0
Amolla, Cot!
Encara faras quedar com un heroi algu que vendria sa mare si en pugues treure un euro.
1
coet
Ara mateix al PSC, la majoria no es creuen el que diuen, la representació política és el seu mitjà de vida i el discurs que tenen és la manera d'entabanar els seus votants. Al final tot es redueix, a recollir vots entre els seus votants tradicionals, i a guanyar-se la vida.
0
lofen
tot això és puro teatro peseceano, estan desesperados i neseciten sortir en les noticies com a "discols" per no perdre cadires ni a Barcelona ni al Congreso de lo di-puta-tos
0
Albert P.
Zaragoza és un dels personatges més foscos dels darrers anys de la politica catalana. Per un cop a la vida, podria buscar-se una feina.
0
Narcís ( Saragossa .. no som compatriotes seus i ho saben .. som catalans així sempre voldran fúme'ns, si més no, fins que acabem com aquelles ‘ Hurdes’ i .. ni així!)
Encara no se n'adona que país veí no cerca la ' unitat o unionisme ' que sí un " estat simple/ unitari on població de país veí n'ocupi tot el territori o península i centralitzat en sa capital madrid "? PD: però si només fou això ( que ja n'és massa ) .. el que volen és que nostre univers o país català quedi esvaït i econòmicament per darrere del seu àdhuc d'allò més decadent!
0

envia el comentari